Pivotar és un moviment de certs esports, com ara el bàsquet, en què el jugador gira el cos amb la pilota agafada entre les mans mentre manté un dels seus peus clavat a terra. Pot tenir un caràcter defensiu però també tàctic amb la intenció de canviar la direcció de la jugada i sorprendre l’equip contrari.

Per analogia, aquest moviment s’ha portat al món de l’empresa per nomenar aquell cop de timó estratègic que serveix per adaptar el negoci a l’entorn. Des d’aquest punt de vista, el mot pivotar no fa distinció entre empreses tradicionals i de la nova economia, però sí que és cert que la seva menció en el context start-up és molt freqüent, per una qüestió d’agilitat: una empresa emergent és, gairebé per definició, una organització orientada a l’evolució contant, és a dir, a pivotar.

Els exemples d’empreses que han pivotat amb èxit són interminables, des d’Instagram o Facebook fins a Glovo: “Pivotar per a nosaltres ha estat clau, perquè van estar a punt de tancar en dues ocasions i això ens va salvar”, ha manifestat Oscar Pierre, fundador i conseller delegat de la plataforma. Un estudi de la fintech Intuit conclou que el 52% de les empreses de Silicon Valley han sobreviscut perquè han pivotat. Així doncs, pivotar pot ser la diferència entre l’èxit i el fracàs.

Dit això, també és cert que tot plegat ha alimentat un cert postureig sobre el fet que pivotar és guai i cal fer-ne esment. Ara bé, de la mateixa manera que l’efectivitat del pivot del Barça Pau Gasol no es mesura pels girs que fa amb la pilota, els canvis d’orientació de les empreses no s’haurien d’analitzar fora de context, ni veure com a positius per si mateixos, com sovint se sol fer, per esnobisme.

Ans al contrari: “Els canvis continuats poden significar que estàs intentant fer alguna cosa que no té sortida i dispares a tort i a dret com l’exèrcit de Pancho Villa”, adverteix Jordi Damià, professor d’estratègia a Eada i soci director de la consultora Setesca. En el mateix sentit s’expressa Antoni Flores, expert en nous models de negoci i conseller delegat de Loop: “Compte amb les empreses que pivoten per mantenir un negoci a la línia de flotació i anar cremant rondes de finançament, en què l’únic objectiu és mantenir la companyia viva, confonent el fet de corregir i millorar, propi de l’estratègia, amb el fet de sobreviure sense més rumb que la propera ronda.”

No resulta difícil entendre per què passa això si s’analitza un sector tan heterodox com el de les start-ups, en què conviuen empreses altament especialitzades i professionalitzades amb d’altres que voregen l’amateurisme i l’aventura del recorregut. “Els conceptes mal entesos d’estratègies com ara l’agile i el learning by doing tampoc han ajudat, aporten una falsa idea de velocitat i seguretat en l’evolució de les empreses”, indica Flores. Una d’aquestes eines de gestió, el lean startup, pot ajudar a posar les coses en el seu lloc. La va desenvolupar l’emprenedor i divulgador Eric Ries, que va adaptar el model lean manufacturing de la indústria. Ries defineix pivotar com “una correcció estructurada dissenyada per provar una nova hipòtesi bàsica sobre el producte, l’estratègia i el motor de creixement”. Damià posa l’accent en el fet que per pivotar cal mantenir un peu a terra: “Aquest peu són les fortaleses de l’empresa, allò que fa que sigui sòlida: la seva cultura, el saber fer, l’equip...” La resta es pot canviar. De fet, en l’entorn actual de canvis sobtats, més que una possibilitat és una obligació, perquè no fer res significa assumir riscos: “Si canvies tu ets amo de la teva estratègia”, diu el professor d’Eada. Flores indica: “El més intel·ligent és treballar sempre per maximitzar les oportunitats, no anar mai contra tendència i mantenir la filosofia i el valor que ens fan diferencials, sense importar el model de negoci que en aquest moment ens representa al mercat.”

Als antípodes de les startups massa inquietes abans referides hi ha les empreses que Jordi Damià anomena “d’amo”, és a dir, aquelles que van tenir un producte d’èxit i es resisteixen perquè pensen que no cal variar allò que un dia els va funcionar. Per aquestes empreses, la intuïció és un valor per sobre d’un model més analític. I, quan esdevé un “cigne negre” com la pandèmia, la reacció més freqüent és pensar que quan torni la normalitat tot tornarà a ser com abans: “Res més lluny de la realitat -afirma Antoni Flores-. Una crisi és, en si mateixa, un moment convuls en què al costat dels elements nocius es produeixen grans oportunitats de dreceres i acceleracions en la cadena d’actors. Segur que qui no es mogui rebrà el doble d’impacte negatiu de la crisi.”

En un sector tan castigat com el turisme o el comerç, hi ha molts exemples d’adaptació però també empreses que han apostat per prendre poques decisions en el curt termini. Pivotar o perseverar ha estat el dilema a resoldre.