Estem davant d’una situació d’emergència màxima perquè, encara que l’estat d’alarma ha acabat, ens hem acostumat a estar dins d’un procés d’incertesa, però amb la certesa de no poder sortir sense mascaretes, d’estar atents a l’economia, als préstecs ICO, a executar projectes amb recursos mínims, a treballar en la distància. Ens havíem acostumat a la incertesa, i ara la certesa torna amb més incertesa. Reprendre la normalitat resulta ser una fal·làcia. Davant del final de l’estat d’alarma, poder desplaçar-nos, sobreviure mentalment a les conseqüències de la pandèmia, l’arribada de les vacunes i la reactivació de l’economia fan que les empreses hagin de predir i alinear les seves estratègies amb els seus objectius de manera ràpida i eficaç per tornar a ser competitives.

Darrere de tot això, hi ha persones dirigint i en tot moment decidint i predient amb cansament mental. La predicció constant ens avantatja i ens permet prendre decisions més apropiades a la situació actual tan convulsa. Per tant, és un repte per al nostre cervell, perquè constantment ha d’aprendre davant els canvis de situació. I aquest aprenentatge ens portarà a saber a què ens enfrontem en cada moment. Gestionar l’organització amb fatiga ens portarà a propostes directes a fracassar.

Passat més d’un any, encara hi ha una gran preocupació social i econòmica, i, encara que el cervell viu en el passat, és la nostra màquina per predir el futur, regular les nostres emocions i planificar el que farem, cap a on hem de girar. Aquesta propietat humana de preocupar-se per aquesta incertesa i aquest no saber, ha de ser la nostra alerta per reflexionar i minimitzar els fets futurs impredictibles. Planificacions detallades i metes definides amb col·laboradors d’idees fresques ens ajudaran a implementar els canvis oportuns en alguns processos.

Què li fa por, a l’ésser humà? No saber què passarà. Ens produeix incertesa perquè el nostre cervell, de per si, necessita certeses. Però aquestes certeses no s’han de basar en el fet de preservar l’ecosistema existent de l’empresa. No atendre els nous condicionants i evitar-los produirà greus desavantatges en el nostre sistema productiu a llarg termini.

No tenir control i la por a les situacions futures genera desconcert. La pèrdua de les nostres rutines ens dona inseguretat. La possible pèrdua de la feina ens genera insomni.

Intentar aconseguir préstecs ICO ens crea aversió. Estar pendent de la situació econòmica i crear nous projectes per ser competitius ens accelera els processos productius i augmenta la vacil·lació.

Aquests titubejos són incerteses que produeixen estrès, i no és dolent ni bo. El bon estrès ens posa a punt per actuar i prendre decisions. El dolent, però, ens alarma, es cronifica, s’adapta i finalment ens esgota amb conseqüències físiques i psíquiques. Crear un pla de gestió del canvi, amb un bon lideratge, formació i motivació, passarà a ser la nostra màxima certesa per alleujar i ajudar a tenir una empresa amb treballadors més resilients.

El futur és incert, però posar llum i certesa en la nostra quotidianitat també depèn de la creativitat personal i la il·lusió de no deixar-nos portar per impulsos momentanis i caure en el desencant.

Transformar la nostra empresa amb una filosofia Lean, identificant i eliminant deixalles o excessos que no agreguin valor al procés. Alinear l’organització per projectes per ser més ràpids amb eines Kanban. Comprometre’ns a implementar en tot moment canvis evolutius i incrementals. Tenir equips de treball àgils. Tots aquests, canvis en l’organització indispensables i essencials.

Posar certesa a la incertesa serà beneficiós per a la nostra salut i per als nostres treballadors per arribar a ser competitius en un món globalitzat. La gestió del canvi es torna una habilitat bàsica que tant en l’àmbit personal com professional s’ha de desenvolupar. Cercar alternatives, innovar i aprendre noves vies per aconseguir resultats favorables mitjançant la proactivitat ja no és una opció.

Com deia Murdoch: “El món està canviant molt ràpid. El gran no superarà el petit. Serà el ràpid superant el lent.”