Durant el segon semestre d’enguany, la situació econòmica ha millorat considerablement tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat. Tot i no assolir encara els nivells precrisi, tant els principals indicadors de conjuntura econòmica com altres indicadors d’activitat com la intensitat de trànsit o el nombre de visitants estrangers assenyalen clarament que s’ha recuperat una part molt important del terreny perdut durant els moments més durs de la pandèmia. Les enquestes que aproximen els nivells de sentiment econòmic i la confiança dels empresaris també mostren signes clars d’optimisme. De fet, la finalització de bona part de les restriccions juntament amb la millora de la situació sanitària derivada de l’augment de les vacunacions han fet que el consum privat hagi estat el principal motor de creixement durant la primera meitat de l’any. Durant l’estiu s’espera que el turisme, tant domèstic com estranger, pugui donar continuïtat a aquesta tendència i contribuir que es compleixin les previsions macroeconòmiques que, segons el Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat, situen el creixement interanual del PIB a Catalunya entre el 6,0 i el 7,5% per al 2021, un rang similar al que assenyala el Banc d’Espanya per al conjunt de l’Estat (6,2-6,8%). Cal destacar, però, que aquestes previsions incorporen l’impacte dels fons Next Generation de la Unió Europea que han d’arribar durant la segona meitat de l’any i que haurien de representar un revulsiu per a la recuperació de la inversió tant pública com privada. Sembla, per tant, que ara toca ser optimista, però no hem d’oblidar algunes assignatures pendents que poden afectar la intensitat de la recuperació tant a curt com a mitjà termini. En concret, els comptes públics es continuen deteriorant (el dèficit encara se situa al voltant del 2% del PIB i el deute supera el 125% del PIB) i, tot i que la inflació subjacent encara està a nivells molt baixos, és un risc que no cal obviar. A més, cal assegurar que s’aprofita aquesta etapa de fort creixement econòmic per reduir moltes de les desigualtats que s’han ampliat durant la pandèmia i és imprescindible dissenyar i implementar polítiques de suport especialment adreçades als col·lectius més afectats per la crisi (tant famílies com empreses i autònoms). No caiguem a la trampa de pensar que una “marea alta reflota tots els vaixells”. Recordeu que no ho fa amb aquells que ja estan enfonsats.