El sector turístic és el 12% del PIB català, que representa 30.000 milions d’euros de facturació de totes les empreses associades. Vàrem tenir una afectació del 70% el 2020 i aquest any, quan pensàvem que recuperaríem i ens posaríem a unes xifres del 65-70% del 2019, això no es complirà. Crec que ens quedarem, en global, al 40% del que es va facturar l’any passat. El desig és que els sector faci una repuntada potent el segon semestre.

Pensi que l’any passat vam tenir una retallada de més del 70%, que va suposar una afectació de 20.000 milions, 10.000 dels quals a Barcelona i província sobre els 30.000 milions globals. Si aquest any arribem al 40% haurem tingut una disminució del 60%, que són uns 15.000 milions. Són dos cops espectaculars.

Ara encara tenim ajuts a través dels ERTO. Pensem que a Barcelona el 60% dels hotels estan encara tancats. I per què estan tancats? Perquè hi ha els ajuts dels ERTO i hi ha encara un romanent que es va injectar en el sector. Però els ERTO s’acabaran. Quan s’acabin i ens trobem en una situació més normalitzada de mercat, llavors es veurà quants d’aquests establiments hauran tancat. Nosaltres sabem que els hotels no tancaran però canviaran de mans. La restauració i el comerç sí que abaixaran les persianes. En el sector de l’allotjament hi haurà un canvi de mans segur.

Jo crec que anirà per aquí, sobretot amb l’entrada de fons d’inversió internacionals. Segurament seran fons oportunistes però no ho sabem encara perquè realment a Barcelona, on hi ha 400 hotels, no s’han produït gaires compravendes fins ara.

Sí, se n’està parlant però no hi ha una afluència gaire important. Ara s’està en espera que s’acabin els ajuts i s’entri en una situació normalitzada als mercats.

Ja està passant. Perquè si diguéssim el contrari seria autoenganyar-nos. Pensem que ara estem tenint un repunt de l’activitat en el sector hoteler perquè s’ha passat durant molt de temps amb el 10% d’ocupació. El repunt ha saltat fins al 30% però amb una rebaixa important de preus. Per què? Perquè ara només tenim turisme de proximitat, gent que arriba amb cotxe i turisme de l’Estat espanyol, que és la connectivitat que tenim en aquests moments. I això durarà ben bé fins a mitjan estiu. La connectivitat internacional de forma important no es començarà a produir fins a final de juliol, sempre que no revifi la pandèmia.

Abans de la pandèmia el 83% de la gent arribava amb avió. Però teníem una quota de turisme nacional que era del 16%. Però no tot el turisme internacional arribava amb avió. Per tant, podem dir que entorn del 75% era turisme provinent dels mercats internacionals. Tot això ens ha desaparegut. Ara estem recuperant turisme nacional, que d’una quota del 16% està arribant al 30%. També comencen a venir els francesos i els italians.

S’ha de diferenciar molt entre el turisme urbà i el de sol i platja. El de platja està en xifres rècord. A la Costa Brava les previsions ja són com les del 2019. Està repuntant amb una força molt gran. L’urbà patirà molt. En aquest ens estem trobant que les reserves es faran al darrer moment. Però preveiem que hi haurà una remuntada. En la segona part de l’any crec que ens situarem al 50% de les xifres del 2019 amb turisme urbà.

N’hem rebut molt poques. Ara hi ha previst aquest pla que va fer l’Estat en què posaven 7.000 milions per a ajuts a les empreses. D’aquests, 1.000 anaven a les Canàries i 1.000 més, a les Balears. I dels 5.000 restants, uns 900 venen a Catalunya, els està articulant la Generalitat. Tot just ara s’han obert les convocatòries i en el pròxim mes i mig es tramitaran. El que passa és que s’ha obert moltíssim el ventall de sectors que poden aspirar a aquests recursos. Per això, hi haurà una disseminació molt gran i s’ha d’acabar veient en quin pes queda repartit això. Els ajuts respecte d’altres països han estat simbòlics.

Hem treballat molt durant tot aquest temps i ja hem llançat quatre campanyes, alguna d’aquestes amb l’objectiu d’animar la proximitat. Tenim molt interès a poder fer venir gent del mercat nord-americà i asiàtic. Aquests dos mercats en el futur seran fonamentals perquè és aquest visitant de llarga estada el que ens interessa. I també ens convé un visitant de valor afegit en el sentit que a Barcelona el 2019 es va arribar a xifres molt importants i llavors sempre hem tingut el debat de què ens dona el visitant i què ens treu en termes de convivència amb els residents. Ens va molt bé tenir un turista de valor afegit perquè Barcelona és una ciutat petita que havia arribat a unes xifres de càrrega molt importants.

Sí, és cert, però quan nosaltres diem que busquem visitants de valor afegit, i els nord-americans i asiàtics ho són, ho fem perquè, en estar més dies a la ciutat, també tindran temps per poder visitar indrets del territori i això beneficiarà els hotels de l’interior, que a més del visitant més proper també podran tenir visitants procedents dels mercats internacionals. Barcelona ha de ser capaç de poder rebre turistes de valor afegit i poder-los distribuir cap a altres parts del país, que també ho necessita. Hi ha molts negocis de l’interior que tenen molts clients propis del país, de cap de setmana. Hem de procurar que els hotels de l’interior tinguin també clients al llarg de la setmana. A més, a Barcelona hi ha molt visitant repetidor que ja ha estat al Museu Picasso o la Sagrada Família. Per tant, seria ideal que en tornar a venir novament se li pogués facilitar els viatges cap a la Catalunya interior. Per exemple, el Museu de Vic, que és sensacional, amb les pintures de Josep M. Sert.

Aquesta col·laboració amb la Generalitat, que volem intensificar, serà clau per redistribuir el turisme internacional a través del Principat. Amb el canvi de govern encara ho volem intensificar més perquè el cert és que les xifres tornaran. L’any vinent es preveu que ja sigui un bon any i tot allò que ens passava abans ens tornarà a venir ben aviat. Per tant, és fonamental redistribuir aquests visitants per altres zones de Catalunya, que també tenen molts atractius. El territori ho necessita perquè els negocis siguin sostenibles. Portar un client que s’hi estigui més temps, dur-lo al territori, això només ho podrem fer amb eines digitals.

Des de Turisme de Barcelona hem llançat el projecte Amazing Barcelona, que estem treballant conjuntament amb empreses grans com són Vueling, el FC Barcelona, Telefónica i Turisme de Barcelona, la Cambra de Comerç i l’Ajuntament de la ciutat. I també ho volem aprofundir amb la Generalitat per fer aquesta plataforma digital on poder oferir tots aquests productes que tenim dispersos tant a Barcelona com a la resta del país.

Aquesta és la tesi que tenim nosaltres. Perquè es compleixi tot, cal una bona col·laboració entre administracions per poder posar en marxa tota l’oferta i alinear-la amb aquesta estratègia. Hem de mirar que la guerra de preus sigui la menor possible per atreure aquest tipus de visitant. Ja hem tingut converses preliminars amb el Departament d’Empresa i Turisme i la cosa està molt ben enfocada.

Crec que les fires remuntaran més aviat i els petits congressos trigaran més. Les fires es recuperaran més de pressa perquè hi ha molt ajornament que s’acabarà produint. La fira al final és un espai on el contacte físic és molt difícil de substituir perquè quan es presenten unes novetats no és el mateix que fer-ho de forma telemàtica. Una altra cosa són les convencions i incentius de les empreses, que n’hi havia moltes. El 2019 hi va haver més de 1.000 actes corporatius d’empreses, que reunien els seus directius, comercials, etc., i això són moltes ocupacions hoteleres. És magnífic que s’hagi fet el Mobile World Congress, tot i que les xifres han estat modestes, però és important que s’hagi dut a terme. I el que sí que sabem és que les previsions del MWC per al febrer, que hi serem de seguida, seran espectaculars.

S’ha d’ampliar claríssimament. A nosaltres ens agradaria que Barcelona servís de porta d’entrada a la resta del territori. Això no passarà si Barcelona no és una ciutat que fa un pas endavant. Necessitem l’aeroport per molts motius. El primer, perquè necessitem una connectivitat intercontinental que si no s’amplia la pista no hi serà. Necessitem aquesta connectivitat per l’ecosistema empresarial perquè el hub no es pot produir amb l’ampliació només de Girona i Reus. Hi ha tres arguments per no allargar la pista. El tema mediambiental, la sostenibilitat i el model territorial. Pel que fa a la sostenibilitat, és cert que es poden fer molts viatges en tren i una cosa no treu l’altra, perquè aquí el que volem és tenir un hub potent perquè hi hagi vols intercontinentals. Pots anar a Madrid amb tren però necessites la pista llarga per tenir aquests vols internacionals. Quant al tema mediambiental, aquí no hi haurà màquines funcionant fins l’any 2026 i això no seria operatiu com a mínim fins l’any 2030. Si ara no tramitem aquest pla, tot i que Europa tindrà la darrera paraula, voldrà dir que l’any 2030 quan tinguem la demanda tensionada no estarà acabada l’obra. I després hi ha el territori, Girona i Reus ja donen per si mateix servei en aquestes destinacions però són pistes que es beneficiaran si Barcelona és un gran hub internacional.

Hi ha hagut diferents mirades sobre l’Hermitage. Necessitem donar el missatge que fem coses a Barcelona. És un projecte que ha evolucionat des que va néixer. Amb la col·laboració amb el Liceu, ja no és un projecte únicament tipus franquícia de l’Hermitage de Sant Petersburg. Ara tot això es tracta amb el Liceu, que aportarà una mirada més barcelonina. Crec que hauria d’anar endavant.

La marca Barcelona ja ha patit perquè els darrers anys hem tingut de tot. Vam tenir una contestació al turisme que venia, uns atemptats terroristes, hi va haver aldarulls en saber-se la sentència dels líders del procés, però la marca és molt resistent perquè havent passat tot això el millor any de la història va ser el 2019. Quan van succeir els fets de l’1-O molts van pensar que no ens aixecaríem en 10 anys. I dos anys després les xifres de facturació o els preus dels hotels van significar un any rècord. La marca l’hem de cuidar i l’hem de treballar molt i hi ha molta feina a fer per part de tothom, no només de les administracions, sinó que ha de ser un esforç de la societat. Hem viscut les conseqüències de veure una ciutat tancada. Per això, tots ens hem d’arremangar, i de manera especial la iniciativa privada.

Hi ha diferents accions per les campanyes que nosaltres fem, l’Ajuntament de Barcelona també fa les seves campanyes. Però això no va només de campanyes, això va de tenir una il·lusió i fer un esforç col·lectiu. El senyor que escombra el carrer per tenir-lo net també és imprescindible perquè el visitant gaudeixi de Barcelona i Catalunya.