“Els fons d’inversió oportunistes entraran aviat al sector hoteler”

El sec­tor turístic és el 12% del PIB català, que repre­senta 30.000 mili­ons d’euros de fac­tu­ració de totes les empre­ses asso­ci­a­des. Vàrem tenir una afec­tació del 70% el 2020 i aquest any, quan pensàvem que recu­pe­raríem i ens posaríem a unes xifres del 65-70% del 2019, això no es com­plirà. Crec que ens que­da­rem, en glo­bal, al 40% del que es va fac­tu­rar l’any pas­sat. El desig és que els sec­tor faci una repun­tada potent el segon semes­tre.

Pensi que l’any pas­sat vam tenir una reta­llada de més del 70%, que va supo­sar una afec­tació de 20.000 mili­ons, 10.000 dels quals a Bar­ce­lona i província sobre els 30.000 mili­ons glo­bals. Si aquest any arri­bem al 40% hau­rem tin­gut una dis­mi­nució del 60%, que són uns 15.000 mili­ons. Són dos cops espec­ta­cu­lars.

Ara encara tenim ajuts a través dels ERTO. Pen­sem que a Bar­ce­lona el 60% dels hotels estan encara tan­cats. I per què estan tan­cats? Perquè hi ha els ajuts dels ERTO i hi ha encara un roma­nent que es va injec­tar en el sec­tor. Però els ERTO s’aca­ba­ran. Quan s’aca­bin i ens tro­bem en una situ­ació més nor­ma­lit­zada de mer­cat, lla­vors es veurà quants d’aquests esta­bli­ments hau­ran tan­cat. Nosal­tres sabem que els hotels no tan­ca­ran però can­vi­a­ran de mans. La res­tau­ració i el comerç sí que abai­xa­ran les per­si­a­nes. En el sec­tor de l’allot­ja­ment hi haurà un canvi de mans segur.

Jo crec que anirà per aquí, sobre­tot amb l’entrada de fons d’inversió inter­na­ci­o­nals. Segu­ra­ment seran fons opor­tu­nis­tes però no ho sabem encara perquè real­ment a Bar­ce­lona, on hi ha 400 hotels, no s’han produït gai­res com­pra­ven­des fins ara.

Sí, se n’està par­lant però no hi ha una afluència gaire impor­tant. Ara s’està en espera que s’aca­bin els ajuts i s’entri en una situ­ació nor­ma­lit­zada als mer­cats.

Ja està pas­sant. Perquè si diguéssim el con­trari seria auto­en­ga­nyar-nos. Pen­sem que ara estem tenint un repunt de l’acti­vi­tat en el sec­tor hote­ler perquè s’ha pas­sat durant molt de temps amb el 10% d’ocu­pació. El repunt ha sal­tat fins al 30% però amb una rebaixa impor­tant de preus. Per què? Perquè ara només tenim turisme de pro­xi­mi­tat, gent que arriba amb cotxe i turisme de l’Estat espa­nyol, que és la con­nec­ti­vi­tat que tenim en aquests moments. I això durarà ben bé fins a mit­jan estiu. La con­nec­ti­vi­tat inter­na­ci­o­nal de forma impor­tant no es començarà a pro­duir fins a final de juliol, sem­pre que no revifi la pandèmia.

Abans de la pandèmia el 83% de la gent arri­bava amb avió. Però teníem una quota de turisme naci­o­nal que era del 16%. Però no tot el turisme inter­na­ci­o­nal arri­bava amb avió. Per tant, podem dir que entorn del 75% era turisme pro­vi­nent dels mer­cats inter­na­ci­o­nals. Tot això ens ha des­a­pa­re­gut. Ara estem recu­pe­rant turisme naci­o­nal, que d’una quota del 16% està arri­bant al 30%. També comen­cen a venir els fran­ce­sos i els ita­li­ans.

S’ha de dife­ren­ciar molt entre el turisme urbà i el de sol i platja. El de platja està en xifres rècord. A la Costa Brava les pre­vi­si­ons ja són com les del 2019. Està repun­tant amb una força molt gran. L’urbà patirà molt. En aquest ens estem tro­bant que les reser­ves es faran al dar­rer moment. Però pre­ve­iem que hi haurà una remun­tada. En la segona part de l’any crec que ens situ­a­rem al 50% de les xifres del 2019 amb turisme urbà.

N’hem rebut molt poques. Ara hi ha pre­vist aquest pla que va fer l’Estat en què posa­ven 7.000 mili­ons per a ajuts a les empre­ses. D’aquests, 1.000 ana­ven a les Canàries i 1.000 més, a les Bale­ars. I dels 5.000 res­tants, uns 900 venen a Cata­lu­nya, els està arti­cu­lant la Gene­ra­li­tat. Tot just ara s’han obert les con­vo­catòries i en el pròxim mes i mig es tra­mi­ta­ran. El que passa és que s’ha obert moltíssim el ven­tall de sec­tors que poden aspi­rar a aquests recur­sos. Per això, hi haurà una dis­se­mi­nació molt gran i s’ha d’aca­bar veient en quin pes queda repar­tit això. Els ajuts res­pecte d’altres països han estat simbòlics.

Hem tre­ba­llat molt durant tot aquest temps i ja hem llançat qua­tre cam­pa­nyes, alguna d’aques­tes amb l’objec­tiu d’ani­mar la pro­xi­mi­tat. Tenim molt interès a poder fer venir gent del mer­cat nord-ame­ricà i asiàtic. Aquests dos mer­cats en el futur seran fona­men­tals perquè és aquest visi­tant de llarga estada el que ens interessa. I també ens convé un visi­tant de valor afe­git en el sen­tit que a Bar­ce­lona el 2019 es va arri­bar a xifres molt impor­tants i lla­vors sem­pre hem tin­gut el debat de què ens dona el visi­tant i què ens treu en ter­mes de con­vivència amb els resi­dents. Ens va molt bé tenir un turista de valor afe­git perquè Bar­ce­lona és una ciu­tat petita que havia arri­bat a unes xifres de càrrega molt impor­tants.

Sí, és cert, però quan nosal­tres diem que bus­quem visi­tants de valor afe­git, i els nord-ame­ri­cans i asiàtics ho són, ho fem perquè, en estar més dies a la ciu­tat, també tin­dran temps per poder visi­tar indrets del ter­ri­tori i això bene­fi­ciarà els hotels de l’inte­rior, que a més del visi­tant més pro­per també podran tenir visi­tants pro­ce­dents dels mer­cats inter­na­ci­o­nals. Bar­ce­lona ha de ser capaç de poder rebre turis­tes de valor afe­git i poder-los dis­tri­buir cap a altres parts del país, que també ho neces­sita. Hi ha molts nego­cis de l’inte­rior que tenen molts cli­ents pro­pis del país, de cap de set­mana. Hem de pro­cu­rar que els hotels de l’inte­rior tin­guin també cli­ents al llarg de la set­mana. A més, a Bar­ce­lona hi ha molt visi­tant repe­ti­dor que ja ha estat al Museu Picasso o la Sagrada Família. Per tant, seria ideal que en tor­nar a venir nova­ment se li pogués faci­li­tar els viat­ges cap a la Cata­lu­nya inte­rior. Per exem­ple, el Museu de Vic, que és sen­sa­ci­o­nal, amb les pin­tu­res de Josep M. Sert.

Aquesta col·labo­ració amb la Gene­ra­li­tat, que volem inten­si­fi­car, serà clau per redis­tri­buir el turisme inter­na­ci­o­nal a través del Prin­ci­pat. Amb el canvi de govern encara ho volem inten­si­fi­car més perquè el cert és que les xifres tor­na­ran. L’any vinent es pre­veu que ja sigui un bon any i tot allò que ens pas­sava abans ens tor­narà a venir ben aviat. Per tant, és fona­men­tal redis­tri­buir aquests visi­tants per altres zones de Cata­lu­nya, que també tenen molts atrac­tius. El ter­ri­tori ho neces­sita perquè els nego­cis siguin sos­te­ni­bles. Por­tar un cli­ent que s’hi esti­gui més temps, dur-lo al ter­ri­tori, això només ho podrem fer amb eines digi­tals.

Des de Turisme de Bar­ce­lona hem llançat el pro­jecte Ama­zing Bar­ce­lona, que estem tre­ba­llant con­jun­ta­ment amb empre­ses grans com són Vue­ling, el FC Bar­ce­lona, Telefónica i Turisme de Bar­ce­lona, la Cam­bra de Comerç i l’Ajun­ta­ment de la ciu­tat. I també ho volem apro­fun­dir amb la Gene­ra­li­tat per fer aquesta pla­ta­forma digi­tal on poder ofe­rir tots aquests pro­duc­tes que tenim dis­per­sos tant a Bar­ce­lona com a la resta del país.

Aquesta és la tesi que tenim nosal­tres. Perquè es com­pleixi tot, cal una bona col·labo­ració entre admi­nis­tra­ci­ons per poder posar en marxa tota l’oferta i ali­near-la amb aquesta estratègia. Hem de mirar que la guerra de preus sigui la menor pos­si­ble per atreure aquest tipus de visi­tant. Ja hem tin­gut con­ver­ses pre­li­mi­nars amb el Depar­ta­ment d’Empresa i Turisme i la cosa està molt ben enfo­cada.

Crec que les fires remun­ta­ran més aviat i els petits con­gres­sos tri­ga­ran més. Les fires es recu­pe­ra­ran més de pressa perquè hi ha molt ajor­na­ment que s’aca­barà pro­duint. La fira al final és un espai on el con­tacte físic és molt difícil de subs­ti­tuir perquè quan es pre­sen­ten unes nove­tats no és el mateix que fer-ho de forma telemàtica. Una altra cosa són les con­ven­ci­ons i incen­tius de les empre­ses, que n’hi havia mol­tes. El 2019 hi va haver més de 1.000 actes cor­po­ra­tius d’empre­ses, que reu­nien els seus direc­tius, comer­ci­als, etc., i això són mol­tes ocu­pa­ci­ons hote­le­res. És magnífic que s’hagi fet el Mobile World Con­gress, tot i que les xifres han estat modes­tes, però és impor­tant que s’hagi dut a terme. I el que sí que sabem és que les pre­vi­si­ons del MWC per al febrer, que hi serem de seguida, seran espec­ta­cu­lars.

S’ha d’ampliar claríssi­ma­ment. A nosal­tres ens agra­da­ria que Bar­ce­lona servís de porta d’entrada a la resta del ter­ri­tori. Això no pas­sarà si Bar­ce­lona no és una ciu­tat que fa un pas enda­vant. Neces­si­tem l’aero­port per molts motius. El pri­mer, perquè neces­si­tem una con­nec­ti­vi­tat inter­con­ti­nen­tal que si no s’amplia la pista no hi serà. Neces­si­tem aquesta con­nec­ti­vi­tat per l’eco­sis­tema empre­sa­rial perquè el hub no es pot pro­duir amb l’ampli­ació només de Girona i Reus. Hi ha tres argu­ments per no allar­gar la pista. El tema medi­am­bi­en­tal, la sos­te­ni­bi­li­tat i el model ter­ri­to­rial. Pel que fa a la sos­te­ni­bi­li­tat, és cert que es poden fer molts viat­ges en tren i una cosa no treu l’altra, perquè aquí el que volem és tenir un hub potent perquè hi hagi vols inter­con­ti­nen­tals. Pots anar a Madrid amb tren però neces­si­tes la pista llarga per tenir aquests vols inter­na­ci­o­nals. Quant al tema medi­am­bi­en­tal, aquí no hi haurà màqui­nes fun­ci­o­nant fins l’any 2026 i això no seria ope­ra­tiu com a mínim fins l’any 2030. Si ara no tra­mi­tem aquest pla, tot i que Europa tindrà la dar­rera paraula, voldrà dir que l’any 2030 quan tin­guem la demanda ten­si­o­nada no estarà aca­bada l’obra. I després hi ha el ter­ri­tori, Girona i Reus ja donen per si mateix ser­vei en aques­tes des­ti­na­ci­ons però són pis­tes que es bene­fi­ci­a­ran si Bar­ce­lona és un gran hub inter­na­ci­o­nal.

Hi ha hagut dife­rents mira­des sobre l’Her­mi­tage. Neces­si­tem donar el mis­satge que fem coses a Bar­ce­lona. És un pro­jecte que ha evo­lu­ci­o­nat des que va néixer. Amb la col·labo­ració amb el Liceu, ja no és un pro­jecte única­ment tipus franquícia de l’Her­mi­tage de Sant Peters­burg. Ara tot això es tracta amb el Liceu, que apor­tarà una mirada més bar­ce­lo­nina. Crec que hau­ria d’anar enda­vant.

La marca Bar­ce­lona ja ha patit perquè els dar­rers anys hem tin­gut de tot. Vam tenir una con­tes­tació al turisme que venia, uns atemp­tats ter­ro­ris­tes, hi va haver alda­rulls en saber-se la sentència dels líders del procés, però la marca és molt resis­tent perquè havent pas­sat tot això el millor any de la història va ser el 2019. Quan van suc­ceir els fets de l’1-O molts van pen­sar que no ens aixe­caríem en 10 anys. I dos anys després les xifres de fac­tu­ració o els preus dels hotels van sig­ni­fi­car un any rècord. La marca l’hem de cui­dar i l’hem de tre­ba­llar molt i hi ha molta feina a fer per part de tot­hom, no només de les admi­nis­tra­ci­ons, sinó que ha de ser un esforç de la soci­e­tat. Hem vis­cut les con­seqüències de veure una ciu­tat tan­cada. Per això, tots ens hem d’arre­man­gar, i de manera espe­cial la ini­ci­a­tiva pri­vada.

Hi ha dife­rents acci­ons per les cam­pa­nyes que nosal­tres fem, l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona també fa les seves cam­pa­nyes. Però això no va només de cam­pa­nyes, això va de tenir una il·lusió i fer un esforç col·lec­tiu. El senyor que escom­bra el car­rer per tenir-lo net també és impres­cin­di­ble perquè el visi­tant gau­deixi de Bar­ce­lona i Cata­lu­nya.