Després de portar a terme el Brexit, el govern conservador de Boris Johnson vol endurir les seves fronteres encara més. Aquesta setmana ha presentat una nova llei, que es diu “llei de nacionalitat i fronteres”, per posar fi a la immigració il·legal al país. Es tracta de la reforma més gran del sistema que s’ha fet en dècades, i ha generat una forta polèmica perquè es considera que vulnera drets bàsics de les persones.

La proposta de llei, presentada en un text de 87 pàgines, inclou penes de presó de fins a quatre anys per a totes aquelles persones que intentin entrar al país de forma il·legal i la imposició de les màximes condemnes per a les màfies organitzades que trafiquen amb éssers humans. També dona més poders a les forces frontereres perquè puguin desviar les barques plenes d’immigrants que siguin localitzades al canal de la Mànega per retornar-los al seu punt d’origen. Fins ara havien de recollir els immigrants. Cada any intenten entrar a través del mar més de 6.000 immigrants il·legals des de França, però no són ni la meitat dels que intenten entrar a França.

Una altra de les mesures, i potser la que desperta més polèmica, és la de retenir els reclamants d’asil polític en centres d’internament allunyats del Regne Unit mentre s’avalua si els concedeixen l’asil. El pla ha estat presentat per la ministra de l’Interior britànica, Priti Patel, una de les persones de confiança de Johnson, i representant de l’ala més dretana, més dura, més brexitera del Partit Conservador. “Aquesta llei proporciona allò que els ciutadans reclamen contínuament, i és que el Regne Unit recuperi el control de les seves fronteres”, va declarar Patel al Parlament, en la presentació de la proposta. Va dir que la intenció és crear un sistema més just i posar fi a les màfies i al patiment de les persones. I també per treure del país aquelles persones que no tenen dret a ser-hi.

Després del Brexit, el Regne Unit va abandonar l’esquema de Dublín de la UE, segons el qual podia transferir els sol·licitants d’asil que havien creuat Europa als estats de la UE d’on provenien mentre tramitaven les sol·licituds. El govern havia criticat l’eficàcia d’aquest esquema i va prometre negociar acords de substitució, però fins ara no n’havia establert cap.

El Regne Unit rep 36.000 peticions d’asil cada any (que estan molt lluny, per exemple, de les prop de 90.000 que rep el govern espanyol cada any). En aquests moments el Regne Unit té pendents de resoldre cent mil peticions. Un informe del ministeri d’Interior diu que, segons aquest nou sistema, només s’acceptarien 9.000 casos d’asil.

La proposta de llei ha provocat una reacció contrària d’organitzacions benèfiques, i és probable que afronti desafiaments legals per motius de drets. L’oposició laborista ja ha dit que rebutjarà el text, que serà debatut durant la segona meitat del 2021. “Aquest sistema no s’ocupa del fet que el temps que es triga a tramitar les reclamacions s’ha disparat o que la gent desesperada continua sent víctima de bandes criminals”, va protestar Nick Thomas-Symonds, responsable d’Interior laborista.

No obstant, el Partit Conservador té majoria al Parlament. Per la seva banda, la Law Society, que agrupa el col·lectiu d’advocats britànic, considera que aquestes mesures contradiuen la Convenció Internacional dels Refugiats, que va ser signada pel Regne Unit el 1951 i que està considerada la base jurídica del dret internacional en matèria d’asil.

Tim Naor Hilton, el director de Refugee Action, ONG que defensa els drets dels refugiats, va assegurar que “aquest extrem i desagradable projecte de llei contra els refugiats no té cabuda en cap país que vulgui defensar els drets humans i també l’estat de dret”.