Milions de persones a les regions del nord de Síria van veure ahir com les seves vides corrien una mica menys de perill, després que representants de països que no són el seu arribessin a un acord a Nova York. Tant ciutadans sirians com treballadors humanitaris sobre el terreny advertien d’una crisi humanitària de gran escala i de la pèrdua de milers de vides en el cas que es tanqués el darrer corredor humanitari que accedeix des de l’exterior del país als territoris rebels de Síria. Un pacte que pocs esperaven al si del Consell de Seguretat de l’ONU va impedir-ho a última hora.

El pas de Bab al-Hawa connecta el sud de Turquia amb la regió d’Idlib. Es calcula que en aquest territori del nord-oest de Síria, avui controlat pel grup islamista Tahrir al-Sham, hi viuen uns 4,5 milions de persones. Moltes s’hi han desplaçat des d’altres punts de Síria, fugint del règim de Baixar al-Assad. En un país devastat per una dècada de guerra, en què la pobresa afecta el 90% de la població i milions de persones depenen de l’ajuda humanitària, aquest pas és l’única artèria per on la regió rebel d’Idlib pot rebre assistència, tant de l’ONU com d’organitzacions turques i internacionals.

La negativa sistemàtica del govern sirià de permetre que l’ajuda humanitària entrés a territoris controlats per forces opositores al règim va provocar la resposta de la comunitat internacional. El 2014, una resolució va habilitar el pas de Bab al-Hawa des de Turquia, així com dos accessos més, des de Jordània i l’Iraq. Però amb el pas del temps, Rússia –l’aliat internacional més important d’Al-Assad i membre permanent del Consell de Seguretat de l’ONU– va abandonar el seu suport al flux humanitari que nodreix les zones controlades per l’oposició, argumentant que suposen una violació a la sobirania del règim sirià.

Durant les negociacions del gener i del juliol del 2020, en què l’organisme internacional havia de renovar els mandats que habiliten els passos humanitaris, Rússia va fer servir el seu dret de vet. Juntament amb la Xina, Moscou va forçar el tancament de tots els accessos, deixant només obert el que connecta amb Idlib. Els precedents i les amenaces de les autoritats liderades per Vladímir Putin indicaven que Rússia intentaria ara tancar el pas de Bab al-Hawa, i ahir era el darrer moment per evitar-ho abans que el mandat del corredor s’esgotés avui.

Noruega i Irlanda havien fet una proposta d’acord que implicava el manteniment del pas turc cap al nord-oest de Síria i que plantejava la reobertura del pas l’iraquià, amb la intenció d’assistir el nord-est, controlat pels kurds.

L’ambaixadora dels Estats Units a les Nacions Unides, Linda Thomas-Greenfield, havia arribat a assegurar que feien falta tres corredors humanitaris simultanis per evitar morts al nord de Síria. Però la pressió russa ha aconseguit aturar aquestes propostes i limitar la tasca humanitària al mínim, permetent únicament la supervivència de l’actual pas de Bab al-Hawa, per on transiten un miler de camions amb càrrega assistencial cada mes. “Rússia i el seu xantatge a la comunitat internacional han tingut èxit”, assegurava ahir el director de Human Rights Watch a les Nacions Unides, Louis Charbonneau: “Només es permetrà un únic accés d’ajuda transfronterera cap a Síria. És la darrera demostració de la cínica falta de preocupació de Rússia per la vida de milions de persones sirianes que depenen de l’assistència.” Charbonneau ha lamentat la impossibilitat d’habilitar un pas cap al nord-est del país, i ha instat l’ONU i els seus estats membre a trobar una manera d’introduir-hi ajuda humanitària.

L’acord aconseguit a darrera hora per renovar el mandat va perillar. Dimarts, els representants russos s’havien abstingut de presentar-se a unes reunions per avançar les negociacions, una actitud que va irritar representants humanitaris. “Aquesta és una de les operacions humanitàries més grans del món”, deia Mark Cutts, coordinador de l’ajuda humanitària de l’ONU a Síria: “Hi ha una crisi econòmica molt greu a tot Síria, a totes dues bandes del front. Hi ha Covid i inundacions. Tot això, a banda de bombardejos aeris ininterromputs i milers de desplaçaments forçats.” D’aquí a dotze mesos, quan el nou mandat s’esgoti, milions de persones hauran de tornar a aguantar la respiració.