L’Econòmic presenta un any més, i ja és la vuitena edició, una llista de deu start-ups de recent creació que tenen, d’entrada, un gran potencial i que reuneixen totes les característiques per tenir èxit en poc temps.

L’elecció, feta gràcies a experts de diversos camps relacionats amb empreses emergents de l’àmbit tecnològic, biomèdic i industrial, pretén donar a conèixer al lector aquelles iniciatives, bona part de les quals fundades a la capital catalana, que acceleraran la seva dimensió ben aviat. Aquests experts, que amablement han proposat i debatut aquestes iniciatives que consideren que creixeran força en un futur immediat, han valorat l’activitat de l’empresa, la innovació, els perfils de les persones que lideren els projectes, el finançament inicial i les rondes successives d’inversió. A més dels seus coneixements, també hi posen la intuïció que proporciona l’experiència.

Enguany hem comptat amb Miquel Martí, director general de Tech Barcelona, ubicada al Pier 01, on es va fer la votació i la fotografia de grup; Isabel Amat, directora d’Innovació de Reig Jofre; Roger Blanch, assessor de la direcció de BStartup de Banc Sabadell; Oriol Pascual, director de l’IQS Tech Factory, i Mercè Tell, managing partner de Nekko. Jordi Aguasca, director de transformació tecnològica i disrupció d’ACCIÓ, i la nostra col·laboradora Maribel Berges no van poder ser present en el moment de fer la fotografia.

Holded és una start-up tecnològica de Barcelona que ha desenvolupat i comercialitzat un software intel·ligent ubicat al núvol que va adreçat a les pimes i als autònoms i que dona servei per cobrir les necessitats de gestió empresarial. El software de Holded està especialitzat a digitalitzar gestions administratives, com la comptabilitat, les operacions o la creació de projectes.

La companyia comercialitza el producte a les empreses més petites, que paguen una quota mensual per a l’obtenció del servei. Aquesta eina va sortir al mercat l’any 2017, i en l’actualitat la firma fundada per Javi Fondevila i Bernat Ripoll té més de 80.000 clients de diversos sectors.

Holded Technologies ha estat adquirida per la noruega Visma ara fa un mes, per una quantitat que la firma catalana no ha volgut revelar. La compra “és una bona notícia per a tothom, per als inversors i per a l’ecosistema català i espanyol”, afirma Javi Fondevila, que afegeix que “no canviarà res perquè abans la propietat estava en mans de fons d’inversió i ara estarà controlada en una part important per la firma noruega”. De fet, l’empresa emergent catalana, amb més de 100 treballadors, seguirà tenint la seu a Barcelona: “Mantindrem els mateixos plans que ja havíem fixat, que són doblar la facturació enguany i incrementar una mica la plantilla”, assegura el cofundador. Fins ara, els principals accionistes eren Nauta Capital, Lakestar i Elaia.

Holded va aixecar una ronda de finançament de 15 milions d’euros el gener passat, uns recursos que es van destinar a seguir impulsant el creixement del software de gestió empresarial i en el màrqueting, expansió internacional i el desenvolupament del producte. Des de la seva fundació, la companyia ha obtingut 22 milions d’euros de diversos fons.

L’start-up acaba de crear Holded TV, un departament especialitzar en la creació de continguts destinats a explicar negocis inspiradors per a les pimes. “Volem que la nostra eina sigui la veu del petit negoci”, sentencia Javi Fondevila.

Alesandro Calcagno, Joaquim Bas i Carlos Gómez, tots companys d’escola des de secundària, van decidir fundar Groots el 2018, després d’identificar que l’agricultura tradicional no és sostenible i que la vertical existent no era suficientment eficient. Han dissenyat unes estructures verticals a manera de canonades, per on passa l’aigua amb nutrients, i utilitzen substrats de fibra de coco com a terra per fer el conreu sostenible i eficient.

La barreja específica de nutrients –nitrogen, fòsfor i potassi és comú a totes–varia en funció de la varietat de la planta, i l’única cosa que els limita a hores d’ara és la seva mida. Les canonades se situen a l’aire lliure, en unes ubicacions amb determinades condicions ambientals, o bé en interiors, alimentades amb energia renovable.

Van començar conreant plantes aromàtiques dirigides al sector de la restauració, però la pandèmia els va fer virar d’estratègia i ara estan enfocats en la distribució, tenint torres de plantes situades en diversos supermercats, com Casa Ametller, Bon Preu Esclat i Veritas, des d’on els clients poden adquirir les plantes amb arrel i tot.

Fa uns mesos que han ampliat el ventall de productes i ara també ofereixen fruits vermells i enciams, que aviat prepararan per a la venda en bosses de midó de blat de moro –envàs totalment sostenible–, innovació que fan conjuntament amb Veritas.

Tenen una granja a Barberà del Vallès, on també hi ha la seu de la firma, de 320 m² de cultiu, on produeixen al voltant de 30.000 plantes al mes. Enguany, volen fer una altra granja cinc vegades més gran, per ampliar la producció i les varietats. Per això preparen per a finals d’any una segona ronda d’inversió –sèrie A–, de 500.000 euros.

A més, participen, amb el seu sistema de conreu, en alguns horts urbans de Barcelona destinats a finalitats socials, i treballen també amb joves migrants, als quals contracten durant un any.

Aortyx és una firma creada per científics de l’Institut Químic de Sarrià que aspira a posar solució a una afecció greu com és la dissecció aòrtica (quan la capa interna de l’arteria més important del cos s’esquinça). Aquesta afecció és molt greu, i si no es tapona pot arribar a ser mortal per al 50% dels que la pateixen. Aortyx ha dissenyat un pedaç endovascular que s’adhereix a l’aorta i que disposa d’una microestructura perquè es generin les cèl·lules que han de recobrir la dissecció. El dispositiu és biodegradable i desapareix del cos un cop ha fet la seva funció. Aortyx ha desenvolupat, a més, un innovador dispositiu per implementar el pedaç al punt exacte de la dissecció.

L’start-up es va crear l’any 2018 amb l’aspiració de canviar el paradigma de les solucions per a aquesta greu afecció i posar fi a una necessitat de mercat no coberta valorada en 3.000 milions d’euros a tot el món. Els seus fundadors són Noemí Balà, doctoranda en enginyeria bioquímica per l’IQS; Jordi Martorell, cap d’enginyeria vascular i biomedicina aplicada a l’IQS; Salvador Borrós, doctor en materials de química analítica i el director del Grup d’Enginyeria de Materials (GEMAT), i Vicenç Riambau, doctor en medicina és el cap de cirurgia vascular de l’Hospital Clínic de Barcelona.

La firma acaba de tancar una ronda amb la plataforma d’equity crowdfunding, Capital Cell, de 2,4 milions d’euros, per finançar els experiments en animals i després en persones.

Noemí Balà, CTO d’Aortyx, explica que es troben en un moment clau de l’experimentació amb animals per a després poder avançar en els processos reguladors del dispositiu. “En un parell d’anys, llançarem una ronda de finançament més abundant per poder assolir la comercialització del dispositiu entre els anys 2025 i 2026”, diu

Aortyx, que té el suport de catorze col·laboradors, ha captat fons de FIPSE, capital Llavor i Producte de la Generalitat, CaixaImpulse, Neotec CDTI, Pyme Innovadora i Horizon 2020, entre d’altres.

La meningitis és una malaltia infecciosa d’origen víric o bacterià que, si no es tracta ràpidament, pot provocar la mort. A Catalunya, cada any se’n comptabilitzen uns 170 casos, i els nadons que passen temps a l’hospital (prematurs i neonats amb alguna patologia) són víctimes propiciatòries especialment vulnerables perquè no tenen el sistema immunològic format i perquè no poden comunicar el seu problema. Per això quan els metges tenen alguna sospita, activen el protocol, la qual cosa vol dir sotmetre el petit a una punció lumbar (PL), que és la tècnica indicada per diagnosticar-la, malgrat que és un procediment invasiu, arriscat i no sempre fiable. En un hospital infantil de referència com ara Sant Joan de Déu, cada any es fan entre 250 i 300 PL, si bé només entre el 2 i el 5% acaben confirmant la malaltia.

Javier Jiménez, enginyer de la imatge, va descobrir aquesta falta d’alternatives de bracet de César Ruiz Campillo, cap del servei de neonatologia de la Vall d’Hebron, i es va desafiar a trobar un procediment senzill i no agressiu. El repte el va plantejar al MIT, on es trobava participant en el programa M+Visión, de la comunitat de Madrid i de la institució de Boston per impulsar la carrera d’investigadors en biomedicina. Era l’any 2012, i la intuïció de Jiménez era que amb ultrasons seria possible comptar els glòbuls blancs, el marcador de la infecció, sense necessitat d’extreure líquid. Fins al 2015 va treballar amb el CSIC per desenvolupar el sensor i patentar l’invent. Posteriorment, ha treballat en la tecnologia que l’acompanya: en comptes del gel de les ecografies, s’ha desenvolupat un nou material conductor molt més eficient i s’ha incorporat intel·ligència artificial per millorar la punteria. Les col·laboracions amb hospitals de tot l’Estat i els reconeixements han estat constants. A la inversió inicial de 500.000 euros, l’han succeït altres ampliacions de capital cada any fins a arribar als 2,5 milions actuals, el 80% privat i especialitzat. L’any que ve està previst que acabi la validació clínica del dispositiu, que arribarà al mercat el 2023.

Newborn Solutions, format ara per un equip de sis persones, ha començat a cercar inversors institucionals per a l’arribada al mercat i, possiblement, vendre l’empresa en un futur: “Vull tornar a la societat el que m’ha donat, i crec que ho puc fer millor innovant que dirigint una empresa”, afirma Jiménez.

Inbrain Neuroelectronics és una companyia que trencarà el paradigma dels tractaments de malalties neuronals fets servir fins ara. La seva particularitat és que utilitza el grafè, el material més petit conegut per l’ésser humà. Amb aquesta matèria i una tecnologia pròpia, la firma, nascuda a l’Institut de Nanotecnologia i Nanociència de Catalunya, aspira a convertir-se en la referència al món en neurotecnologia mèdica. Inbrain Neuroectronics ha desenvolupat uns implants bioelèctrics que suposen una alternativa més ràpida, segura i lliure d’efectes secundaris als medicaments convencionals. Ara com ara, les interfícies cerebrals que hi ha són totes de base metàl·lica, amb limitacions al seu efecte terapèutic, en canvi amb els implants bioelèctrics que ha desenvolupat Inbrain Neuroelectronics amb grafè el sistema guanya en precisió i efectivitat.

Inbrain és una empresa fundada el desembre del 2019 pels científics Kostas Kostarelos i José Antonio Garrido “després de vuit anys dedicats a fer evolucionar el procés de producció del grafè, amb una certa biocompatibilitat per poder ser utilitzat com interfície neuronal crònica”, explica Carolina Aguilar, la tercera fundadora de la companyia, que s’hi va incorporar després de deu anys a la multinacional més gran de tecnologies mèdiques. En només mig any, van aconseguir el primer milió d’euros i el març passat van aixecar una ronda de finançament de 14,3 milions d’euros amb Asabys, Alta Sciense, CDTI, ICF, dos inversors alemanys als quals ni tan sols han vist mai. “Aquests 15 milions els invertirem a fer proves en humans”, avança Aguilar.

De fet, la perspectiva de la firma de recent creació és iniciar al llarg d’aquest any les proves en humans i arribar a la comercialització en tres o cinc anys.

Recentment han tancat un acord amb la farmacèutica Merck, per portar endavant un codesenvolupament d’una tercera interfície al nervi vago que anirà dirigida a processos inflamatoris: “Merck aporta la part d’assajos clínics i nosaltres, la tecnologia”, diu.

Des de la flamant fàbrica de BCN3D de Gavà es pot veure, a l’altre costat de la C-32, el CIM UPC, el centre tecnològic de fabricació additiva de la Universitat Politècnica de Catalunya, on va començar tot. Un grup d’investigadors va crear cap al 2012 una petita unitat de negoci per vendre peces i kits per fer impressores 3D en un mercat aleshores molt centrat en els pioners de la tecnologia, sovint persones activades per raons de diversió o experimentació. Cap al 2013, la demanda va fer un tomb com a conseqüència d’un sobtat enfocament mediàtic que proporcionava credibilitat a la tecnologia en el context del que ara es coneix com a indústria 4.0. “Van començar a venir persones interessades en allò que es podia fer amb les impressores i no, com fins aleshores, entusiastes de la màquina”, explica Xavier Martínez Faneca, conseller delegat i un dels fundadors de la companyia. La reacció és un canvi de model de negoci i dels kits es va passar a comercialitzar la primera màquina ja muntada amb una resposta excel·lent del mercat. Les facturacions no paraven d’augmentar i es va decidir que era hora de fer una spin-off, que es va concretar el març del 2019, aprofitant una roda d’inversió en què van aixecar 2,7 milions d’euros. Hi van concórrer els fons Accurafy4, de François Minec, director general de la divisió d’impressió 3D de BASF; JME Ventures, de la família Entrecanales, i Victoria Venture Capital. En part, aquests recursos es van destinar a ampliar el catàleg: “Teníem màquines d’oficina, però vam detectar un nínxol de mercat en l’entorn preindustrial”, explica Martínez Faneca.

Ben aviat van ser necessaris nous recursos, i a mitjans del 2020 es va tancar una nova ronda de finançament de 2,8 milions d’euros liderada pel grup industrial basc Mondragón, l’agència espanyola d’innovació CDTI, a través del programa Innvierte, i la participació dels socis que ja hi eren. La nova fàbrica produeix unes 350-400 unitats cada any i té potencial per augmentar la capacitat un 40%. La facturació de BCN3D supera els 4 milions d’euros i ara l’objectiu comercial és créixer als Estats Units i a l’Àsia.

La plataforma en línia catalana The Colvin Co, una empresa emergent que connecta amb un clic el productor de flors i plantes amb el consumidor final, no para de créixer. La necessitat de mostrar afecte en temps de pandèmia ha impulsat les vendes a través de la plataforma digital creada a Barcelona a finals del 2016.

“Amb la covid hem multiplicat per tres les vendes de flors i vam tancar el 2020 amb una facturació de més de 15 milions d’euros”, explica Sergi Bastardas, cofundador de l’empresa emergent al costat d’Andrés Cester. Enguany les vendes podrien arribar als 30 milions, diuen.

Colvin, que ha revolucionat el sector de la flor i la planta creant la primera xarxa sense intermediaris del sector, va tancar l’estiu passat la darrera ronda de finançament, sèrie B, per valor de 14 milions d’euros. L’operació va estar liderada pel fons d’inversió italià MIP, que, juntament amb P101 i Samaipata, ja hi havia invertit anteriorment. “Amb aquests recursos hem consolidat el negoci i hem fet millores digitals per reduir costos, augmentar la qualitat i disminuir la pèrdua de flors”, explica Bastardas.

El 60% de les vendes es fan a l’Estat espanyol i la resta, a Itàlia, Portugal i Alemanya.

Actualment, el 65% del comerç global de flors i plantes depèn de la subhasta dels Països Baixos, un model tradicional molt fragmentat que acaba repercutint en el preu i la qualitat del producte. Des d’aquesta empresa emergent es vol crear un teixit en què els productors de flors puguin estar en contacte directe i sense intermediaris amb altres compradors de flors i que ells mateixos puguin controlar millor les vendes, els preus i l’estoc a través d’un web o una app. La proposta de Colvin va més enllà del seu negoci en si: “La nostra voluntat és ajudar el conjunt del sector des de la base, redissenyant la cadena de subministrament de flors”, asseguren fonts de l’empresa barcelonina, que dona feina a 180 treballadors i preveu arribar als 200 a final d’any.

L’empresa emergent catalana col·labora amb una setantena de companyies, el 30% ubicades al Maresme i al sud de l’Estat.

A través d’una plataforma multicanal, Nomo planteja a autònoms i microempreses que s’oblidin de les feixugues tasques financeres, comptables o burocràtiques. Com diu el seu CEO, Xavier Capellades, “prou feina tenen a explotar el seu talent”.

Aquesta plataforma fintech ofereix al client la resolució digitalment de la creació de pressupostos, la creació i el cobrament anticipat de factures, la digitalització de despeses i ingressos, la previsió dels impostos que cal pagar en temps real, etc. Com diu Capellades, preveuen “tota mena de casuístiques”.

Nascuda el 2018, Nomo va ser concebuda al si del Banc Sabadell, més concretament a la seva filial Imno Cells, dedicada a fer aflorar coneixement fintech, el dels serveis bancaris del futur. Nomo aporta el talent digital i el model de subscripció, i el banc, la base de clients i la xarxa comercial, “per saltar al mercat obert.”Amb tots els papers de l’auca, des del de gestor fins al de comptable, ha obtingut 100.000 clients, als quals han proporcionat “un estalvi en temps i diners.”

Nomo va rebre a principis de l’any passat una injecció econòmica del Banc Sabadell d’1,8 milions d’euros per garantir-ne el creixement, i ara l’empresa està estudiant diverses opcions per aconseguir nous recursos: “En els pròxims mesos hi haurà novetats.”

Nomo treballa per assolir “tancar el cercle en termes de serveis financers, amb una solució completa perquè quan l’usuari faci servir una targeta de pagament, ho tingui tot integrat en una plataforma”.

Tot és digital, però sempre hi ha dubtes que fan necessari que a l’altra banda hi hagi algú: “Tenim un canal de comunicació obert, amb un xat al WhatsApp o l’opció de la trucada telefònica clàssica.” Com assegura Capellades, “el servei és més personalitzat que abans, quan la relació amb el client era presencial”. Així mateix, Nomo publica recurrentment guies informatives: “Cal entendre que l’autònom va molt perdut, i nosaltres el volem acompanyar en la seva peripècia.”

Bitmetrics va néixer el 2007, al districte barceloní 22@, després que els seus fundadors, David Picado i Mar Masulli, es preguntessin què podia oferir la intel·ligència artificial (IA) i les dades científiques a la indústria. I el resultat ha estat la creació d’un sistema d’automatització de processos industrials, al qual han incorporat fa poc una càmera amb IA per a braços robòtics.

Picado, matemàtic i doctor en intel·ligència artificial, i Masulli, màster en ciència d’anàlisi de dades i Executive MBA per Esade, són parella a més de socis. Per a ella, Bitmetrics és la tercera experiència com a emprenedora, i no va dubtar gens a fundar una nova companyia quan li va proposar el seu marit.

Els processos als quals va dirigida la seva innovació representen un 40% de les tasques en la indústria. “La nostra tecnologia permet identificar en temps real cada un dels objectes que té al davant, el braç robòtic, agafar-los i reubicar-los, encara que aquests estiguin posats de manera aleatòria. I tot això és capaç de fer-ho de manera autònoma. Això, que és molt fàcil per als humans, és complex per als robots i, sobretot, hem aconseguit reduir un cost que fins ara era inaccessible per a molts”, explica Masulli, CEO de la firma.

En definitiva, han democratitzat el procés i, tenint en compte que aquestes situacions es donen amb freqüència a les fàbriques i magatzems, el recorregut que tenen és molt llarg.

Amb la seva tecnologia, amb un alt potencial, han dotat el robot de flexibilitat i capacitat d’adaptació. Això també fa que puguin oferir solucions a mida.

Encara es troben en la fase de producció i afirmen que en breu iniciaran la comercialització del producte, a més d’oferir-lo també com a SaaS (software com a servei). Van tancar la primera ronda de finançament l’abril passat i ja estan preparant una segona, d’1 milió d’euros, per al tercer trimestre d’enguany.

Ala malaltia se la guanya cercant-la quan encara no és un fet consumat, irreversible. Aquest és l’objecte de la recerca d’Admit Therapeutics, que desenvolupa un test de detecció precoç de l’Alzheimer basat en l’anàlisi de sang d’un seguit de biomarcadors epigenètics, a partir de tècniques d’última generació de seqüenciació de l’ADN. Com explica la fundadora de la firma, la doctora Marta Barrachina, Admit Therapeutics de fet nia a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), al si del qual es va patentar el nou mètode amb biomarcadors. L’empresa es va crear el desembre del 2017, amb Ramon Reñé, director mèdic, i Jordi Gascón, director científic, després que el projecte hagués rebut el suport del programa Caixaimpulse 2015 de l’Obra Social de “la Caixa” i Caixa Capital Risc. “Ara mateix, som en la fase de validació clínica, per a la qual comptarem amb 400 pacients de l’Hospital de Bellvitge, l’Hospital Clínic, l’Hospital Moisès Broggi, la Fundació CITA-Alzheimer de Sant Sebastià (País Basc) i el consorci australià AIBL.” “L’any 2022, a partir dels resultats de la seqüenciació de l’ADN de les mostres, elaborarem un programari per integrar l’algoritme predictiu que determina si el pacient pot patir la malaltia, i en paral·lel farem els tràmits amb els organismes reguladors per sortir al mercat l’any 2023.” El client d’Admit no seran les unitats de neurologia dels hospitals, sinó “les farmacèutiques”: “Les ajudarem en els seus assajos a detectar malalts en fases no avançades, cosa que permetrà afinar la recerca en medicaments realment efectius, que ja no ho són quan s’apliquen a malalts amb demència avançada.” De les grans expectatives que ha llevat Admit Therapeutics en dona fe la seva capacitat de finançament, amb aportacions de la nord-americana ADDF, amb 500.000 dòlars; el programa EIC Accelerator de la CE, 2,4 milions d’euros; inversors de la plataforma Capital Cell, amb 400.000 euros i el Banc Europeu d’Inversions (BEI), amb 1 milió d’euros.