Després de quaranta anys actuant com una tercera part de la cèlebre companyia de teatre gestual Tricicle i, per tant, després de quatre dècades sense dir pràcticament ni piu en escena, Carles Sans (Badalona, 66 anys) decideix reinventar-se a una edat en què altres ja van de retirada, i ho fa amb un monòleg titulat, amb una certa mala llet, Per fi sol!, que va arribar dissabte passat al teatre auditori Narcís Masferrer de Sant Feliu de Guíxols, dins del nou festival d’humor Salat. També és agosarat fer el salt al monòleg en un moment en què hi ha una autèntica saturació de monologuistes, però podríem dir que Sans hi aporta alguna cosa més, sobretot la seva gestualitat, que ara li serveix per reforçar la paraula en el relat que va creant, durant gairebé una hora i mitja en què literalment no para de parlar, a partir d’una hilarant successió d’anècdotes personals, relacionades tot sovint amb la seva carrera com “el guapo del Tricicle”. Si ens n’hem de refiar, de les seves paraules, tot el que explica a Per fi sol! és veritat, des dels seus inicis al cafè teatre El Llantiol, on els seus pares –que haurien preferit que acabés els estudis de dret– el van veure actuar per primera vegada en una nit catastròfica, fins a la consagració del Tricicle i les seves gires internacionals, per exemple al Japó, on van ser perseguits amb intencions deshonestes per les seves intèrprets i van descobrir altres singulars costums locals, com ara la salutació amb sospesament genital.

Tot sol en escena, sense cap altre recurs que algunes imatges projectades per complementar la narració, Carles Sans supera amb nota la prova de l’excomponent d’un grup d’èxit que prova sort en solitari. De fet, els seus companys del Tricicle, Paco Mir i Joan Gràcia, hi són molt presents en diferents moments de l’espectacle, ja sigui per fer-ne una conya amable o agrair-los al final tots aquests anys en comú. De fet, Per fi sol! ve avalada per un “Tricicle presenta” que no talla del tot el cordó umbilical. Però més que del Tricicle, el Carles Sans monologuista parla sobretot d’ell mateix: de la seva infància com a nen model d’anuncis, tot i el seu nas protuberant; de la seva etapa escolar com a objectiu recurrent dels llançaments de regla d’un professor amb sotana i mala punteria; de la seva dona i les seves maletes hiperbòliques, i de la vida en general, en aquest divertit espectacle, codirigit per Sans i José Corbacho, que el dia 1 d’agost es podrà veure a Torelló i el 19 de setembre a Figueres.