Els cubans que han estat durant dècades infinitament pacients en la seva existència diària plena de mancances aclaparadores i interminables restriccions van exercir els seus drets a la llibertat d’expressió i a l’assemblea pacífica. Han perdut la por de la gran repressió existent a l’illa. La resposta era previsible: detencions arbitràries, ús de la força, persones desaparegudes i el tall d’internet per deixar-los aïllats. Quan els cubans ja no podien resistir més per l’augment de les sancions i la repressió del seu propi govern cada vegada més cautelós, la pandèmia els ha acabat d’enfonsar. El règim diu que ha recuperat el control, però ja no hi ha marxa enrere perquè les condicions que han portat els cubans a arriscar-ho tot continuaran i aquesta inquietant pau que ara es respira a l’illa es transitòria.