L’any 2020, la capacitat de generació elèctrica renovable va créixer en 4,09 MW, molt lluny del que havia recomanat l’Observatori de les energies renovables de Catalunya (OBERcat) que, d’acord amb les estimacions del govern, havia d’haver estat de 270 MW solars fotovoltaics i 90 MW eòlics.

Així doncs, per a l’any 2021, l’estimació d’OBERcat de 600 MW fotovoltaics i 400 MW eòlics, és una xifra ara impossible d’assolir i que constata que Catalunya pateix un retard molt important quant a transició energètica.

Segons l’Observatori, només podem parlar de dues dades positives, la primera és la progressió en autoconsum fotovoltaic, impulsat pel Decret Llei 16/2019, i que suma una potència nova instal·lada de 49,7 MW, unes 2.200 instal·lacions noves. La segona ha estat la instal·lació d’una xifra rècord de generació per biomassa tèrmica en termes de potència: 65,9 MW. Aquesta potència es concentra principalment en noves instal·lacions industrials.

La demanda elèctrica de Catalunya el 2020 va ser de 43,99 TWh, un 6,5% inferior a la del 2019, fonamentalment a causa de la incidència de la COVID-19, que va suposar una aturada de l’activitat social i econòmica. A més cal afegir que meteorologia va ser especialment propícia per a la generació hidroelèctrica. Aquests dos factors van ser la causa que la minva de les emissions de CO2 associades a la generació elèctrica, tot passant dels 124,4 kg de CO2 per MWh generat el 2019 als 96,2 kg de CO2 el 2020.

La demanda va ser coberta principalment per fonts nuclears, seguida pels cicles combinats, que han aportat un 11,8% de la demanda, gairebé un 40% menys que l’any anterior i en tercer lloc la hidràulica, que ha aportat un 11,6%, un 47% més que al 2019. Quant a les altres fonts renovables, l’eòlica ha cobert un 5,7% de la demanda, un 16,3% menys que l’any anterior i la fotovoltaica un 0,86% de la demanda, un 7,7% menys que l’any anterior.

OBERcat considera que, atesa la situació d’emergència climàtica, “tan greu com indiscutible”, és perillós focalitzar els objectius d’implantació d’energies renovables en l’horitzó del 2050 i és imprescindible prioritzar els objectius del 2030, tot establint fites clares d’implantació de renovables d’acord amb uns objectius precisos i molt definits, per tal que Catalunya assoleixi la sobirania energètica. En aquest sentit, assenyalen que “seria d’una gran irresponsabilitat”, qualsevol actuació que empari una moratòria en la implantació de les renovables a Catalunya. Hom assenyala que una aturada implicarà una pèrdua de control respecte dels projectes de renovables, que una part s’agruparien i es tramitarien per via ministerial des de Madrid i altres es traslladaran a zones de veïnes de l’Aragó, com ja està passant.