“Ens hem s’afanyar més, hem de ser més ràpids contra la crisi climàtica”, deia una Angela Merkel, clarament commoguda, davant el panorama “surrealista” de la destrucció causada pels aiguats en una banda del país acostumada, fins ara, a suportar les crescudes dels rius. Va conèixer supervivents i va prometre ajudes urgents als damnificats. La xifra de morts havia pujat a 156 diumenge al matí, de què 110 en un districte de Renània Palatinat. I l’alarma s’havia estès cap a l’est i el sud del país, fins entrar a Àustria, enmig de noves evacuacions i desbordaments de rius.

Pot resultar estrany sentir parlar de rapidesa a Merkel, que va presentar-se diumenge a una de les regions afectades per unes inundacions que dijous ja havien causat cinquanta morts. També que reclami més ambició climàtica, després de setze anys en el poder i a dos mesos de les eleccions que l’acomiadaran de la Cancelleria.

El combat climàtic era ja tema prioritari en la campanya electoral. I les inundacions l’han convertit en eix de tots els debats. Merkel, que mai no s’ha caracteritzat per la rapidesa en les decisions, es trobava el primer dia de la catàstrofe, dijous, de viatge oficial als EUA. Tampoc no va córrer a visitar els afectats dissabte –el dia en què complia, discretament com sempre, 67 anys.

Quan finalment s’hi va acostar, diumenge, va saber, però, trobar el to i l’empatia necessaris. Va recórrer un dels poblets arrasats per les aigües, Schuld. I ho va fer acompanyada de la cap del govern del land de Renània Palatinat, la socialdemòcrata Malu Dreyer. Juntes, agermanades i en clar senyal d’unitat, malgrat que la cancellera pertany al bloc conservador i l’altra, al teòric rival polític. De passada, es va estalviar exhibir-se amb qui el dia anterior havia fet, un cop més, el ridícul, Armin Laschet.

Laschet, primer ministre de Renània del Nord-Westfàlia, l’altre land afectat, va vessar-la durant la visita a la seva regió i la del president del país, Frank-Walter Steinmeier. Mentre el màxim càrrec representatiu del país expressava la seva consternació als ciutadans, a Laschet se’l veia rient i fent broma amb un grup de voluntaris al fons de la imatge. Com si fos una criatura que se’n riu del que diu el mestre. La imatge es va fer viral.

La cosa no tindria més impacte si no fos que Laschet és el teòric successor natural de Merkel. És el candidat conservador a la Cancelleria. Va en primer lloc en els sondejos. Però són molts els qui es demanen si té la talla suficient per dirigir el país. No només per la criaturada de dissabte, sinó també pel precedent de la seva mala gestió en els pitjors moments de la pandèmia, quan frisava per reobrir la vida pública, mentre Merkel deia tot el contrari.

Laschet es va disculpar via Twitter pel seu “comportament incorrecte”. Merkel va intentar desviar la qüestió, demanada en la visita a Schuld per aquest tema. Però potser en el seu interior va pensar que havia fet bé de visitar el land de la socialdemòcrata Dreyer en comptes d’anar al del seu company de partit i aspirant a succeir-la.