Un 42% dels metges es declaren objectors de consciència a l’hora de practicar la interrupció voluntària d’un embaràs (IVE), una objecció a la qual fins i tot apel·len de forma col·lectiva els centres sanitaris, en molts casos avalats pels patronats dels centres en què l’Església en forma part. Es tracta d’una objecció institucional que, tal com assenyala la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), s’ha de considerar un delicte ja que vulnera el dret de la dona, vigent des del 2010, a interrompre voluntàriament l’embaràs en qualsevol centre de la xarxa sanitària de Catalunya. Per posar fi a aquesta situació, que no inclou l’objecció de consciència individual, el Parlament va aprovar una moció que incloïa en el punt 2 l’anul·lació dels convenis o contractes amb centres sanitaris on es practiquin aquestes objeccions de consciència col·lectives. Era el punt més polèmic del debat que es va fer ahir a la cambra catalana i va tirar endavant gràcies a l’abstenció de Junts i el PSC, i els vots favorables d’ERC, els comuns i la CUP. La resta de la moció va rebre els vots favorables de tots els grups a excepció de Vox. Fa deu anys que es va despenalitzar la pràctica de l’avortament, però aquestes objeccions col·lectives han provocat que en segons quins territoris es dificulti molt l’avortament. “Sovint davant el dret d’una dona a interrompre voluntàriament el seu embaràs preval l’estigma a no fer-ho en segons quins territoris”, denunciava la diputada d’ERC Jenn Díaz.

La moció també obliga el govern a combatre els assetjaments per part de grups fonamentalistes contra dones i professionals que accedeixen als centres que practiquen avortaments. Segons dades facilitades per la CUP, des del 2010 unes vuit mil dones han estat assetjades per fonamentalistes davant de les clíniques on es practiquen avortaments.