Poques són les ocasions que el sotasignant en sortir d’un concert tingui la sensació d’haver viscut alguna cosa més que l’haver participat en una audició musical més. Però allò escoltat a la catedral de Tarragona va superar amb escreix totes les expectatives i ens ratifica com l’Ensemble O Vos Omnes que dirigeix Xavier Pastrana ja no només és la més brillant formació vocal del nostre país, sinó també una de les del sud d’Europa. La seva versió dels Motets de Johann Sebastian Bach, com a concert de celebració del seu desè aniversari, va ser un veritable cop de puny a la taula per dir alguna cosa semblant a “aquí estem nosaltres”. Amb una veritable concepció d’alquímia sonora, les habituals veus que coneixem del nostre país van ser portades als territoris de la inefabilitat i de la bellesa, fins al punt que a més d’un ens van caure llàgrimes. Ens sembla que ara només manca una qüestió i aquesta no està a les mans del conjunt. Aquesta és l’aposta decidida per part d’institucions i possibles mecenatges. Si això passés al centre d’Europa, hi hauria garrotades per a veure qui finançava el projecte per una raó que, massa sovint, ens n’oblidem: l’excel·lència. En aquest cas, ’O Vos Omnes i l’excel·lència són sinònims.