L’Audiència de Barcelona ha acordat continuar amb la instrucció de la peça 25 del cas Mercuri, en què s’investiga una possible malversació de cabals públics a la Federació de Municipis de Catalunya (FMC).

El 21 de gener de 2020 el jutjat d’Instrucció 13 de Barcelona va acordar arxivar la peça en considerar que els fons eren privats, però ara l’Audiència de Barcelona ha estimat els recursos de la Fiscalia i l’acusació popular representada per la Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció (SBDLC), que justificaven la naturalesa privada dels diners. Entre les presumptes irregularitats hi figuren despeses de caràcter personal, una subvenció i factures sense justificant.

Concretament, en la peça 25 s’investiga el possible delicte de malversació de fons públics per despeses de caràcter personal o privat abonades per la FMC, i una subvenció de 25.000 euros atorgada de manera irregular a la Fundació ACSAR. També hi figuren diverses factures per treballs d’assessoria externa que la plataforma considera injustificades o inexistents per “compensar econòmicament la pèrdua del càrrec comarcal d’un membre del PSC”, segons apunta en un comunicat, en referència a l’exregidor d’Arenys de Mar Santiago Fontbona.

Entre els investigats en aquesta peça hi figuren l’exalcalde de Sabadell Manuel Bustos, en qualitat d’expresident de la FMC, així com la seva parella, Montse Costa, en qualitat d’assessora externa. El llistat el completen Adolfo Moreno, exsecretari de la FMC, José Antonio Cabanillas, director de la Fundació ACSAR, Xavier Amor, actual alcalde de Pineda de Mas i assessor de la FMC en el moment dels fets, i Santiago Fontbona, exregidor d’Arenys de Mar i assessor extern de la federació.

En la interlocutòria, l’Audiència considera que els fons amb què treballa la FMC són de naturalesa pública. “El Tribunal considera raonable i assumeix els arguments esgrimits per la Fiscalia a l’hora de ressaltar la vinculació de la FMC i els seus fons amb les administracions locals que les constitueixen”, s’assenyala en el text.

Així, s’hi destaca que els ingressos públics entre els anys 2011 i 2012 corresponien a un 94,18% i un 94,16% de quotes d’Ajuntaments, Diputacions, Consells Comarcals, Mancomunitat de Municipis, Generalitat de Catalunya i subvencions oficials. Segons detalla la plataforma, cada municipi aporta 0,20 euros per habitant cada any, uns fons que gestionen càrrecs electes. “Això porta a la perillosa conclusió que tot diner públic transferit a una entitat privada en forma de subvenció per una finalitat concreta pugui ser utilitzat de manera inapropiada i no ser objecte de malversació i corrupció”, destaca la plataforma en un comunicat.

En la mateixa línia, sostenen que la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea determina que les associacions de municipis ostenten la consideració d’organisme de dret públic. Per tot plegat, l’Audiència considera que “els fets denunciats revesteixen l’aparença de delicte” i que no comparteix els arguments de la interlocutòria de 2020, motiu pel qual decideix desestimar l’arxivament de la causa.

La Fiscalia apunta que Bustos ja va ser condemnat per un delicte de tràfic d’influències en el judici de la peça 5 per la col·locació d’un càrrec de confiança a l’Ajuntament de Montcada i Reixac, i que també ha estat condemnat a títol lucratiu en la peça 25 bis sobre la malversació de fons en consorcis del Consell Comarcal del Vallès Occidental, a banda que encara està pendent de judici per un possible delicte d’omissió del deure de perseguir delictes en una altra peça.