Joe Biden va confirmar ahir que les tropes de combat dels EUA abandonaran l’Iraq a final d’any, tot i que un nombre indeterminat de soldats romandran al país per assessorar i entrenar l’exèrcit iraquià.

“No serem [a l’Iraq] a final d’any en una missió de combat”, va dir el president nord-americà en declaracions a la premsa al Despatx Oval de la Casa Blanca i en presència del primer ministre iraquià, Mustafa al-Kadhimi.

“Estem compromesos amb la nostra cooperació en matèria de seguretat. La nostra lluita contra Estat Islàmic (EI) és vital per a l’estabilitat de la regió i la nostra cooperació contra el terrorisme continuarà mentre entrem en aquesta nova fase”, va prometre Biden.

Amb tot, el líder demòcrata no va especificar el nombre d’efectius que es quedaran al país àrab per mantenir la lluita contra EI i per fer front a les milícies xiïtes aliades de Teheran, que, en els darrers mesos, han incrementat els seus atacs contra tropes nord-americanes.

Actualment, hi ha 2.500 soldats dels EUA en territori iraquià, lluny dels 170.000 que hi havien arribat a estar desplegats el 2007 després de la invasió.

A part dels EUA, l’Iran és l’altre gran aliat de Bagdad i els seus simpatitzants xiïtes a l’Iraq han estat pressionant Al-Kadhimi perquè aconsegueixi la retirada de totes les tropes estrangeres. Al-Kadhimi va manifestar ahir el seu agraïment al poble nord-americà per la seva tasca a l’Iraq i va assegurar que desitja treballar amb Biden. “La nostra nació és ara més forta que mai”, va proclamar Al-Kadhimi, que va assumir el càrrec el maig del 2020 després que el seu predecessor, Adil Abdul-Mahdi, dimitís el novembre anterior enmig de violentes protestes arreu del país, en què van morir uns 600 manifestants per la repressió policial. D’aquí a tres mesos, l’Iraq celebrarà eleccions per escollir el Parlament que triarà el president i el primer ministre.

L’anunci d’ahir a Washington permet a Al-Kadhimi satisfer les faccions polítiques xiïtes que rebutgen la presència dels EUA i apuntar-se un punt de cara a aquells comicis.

En total, els EUA han tingut una presència militar gairebé continuada a l’Iraq des que, el 2003, l’aleshores president, el republicà George W. Bush (2001-2009), va ordenar la invasió de l’Iraq amb el pretext, que després va resultar ser fals, que Saddam Hussein posseïa armes de destrucció massiva. El seu successor, Barack Obama (2009-2017), va aconseguir el 2011 retirar completament totes les tropes nord-americanes de l’Iraq, però en va haver d’ordenar el retorn l’any 2014 per liderar una coalició internacional contra EI.