A porta tancada i en un espai dels sumptuosos Museus Vaticans convertida en sala de justícia es va iniciar ahir un procés inèdit. Per primer cop, un cardenal respon davant d’un tribunal de la Ciutat del Vaticà. I no és un cardenal qualsevol, sinó Angelo Becciu, un dels monsenyors més influents de la cúria romana l’última dècada, exalt càrrec de la poderosa secretaria vaticana i, fins fa un any, col·laborador d’estreta confiança del papa Francesc.

Ha estat precisament el pontífex qui, sentint-se traït, l’ha acabat duent al banc dels acusats. El setembre de l’any passat, quan es va saber que la Guàrdia de Finança italiana estava investigant el porprat, Francesc va destituir Becciu i el va fer dimitir de prefecte de la Congregació de la Causa dels Sants. Ha perdut els seus drets com a prelat, el que significa que no podrà assistir al conclave per escollir el nou sant pare.

A Becciu, que ahir es va declarar innocent, se’l jutjarà juntament amb nou persones més per delictes relacionats amb la corrupció immobiliària. En concret, el tribunal haurà d’escatir si els acusats, entre ells Becciu, van cometre delictes de corrupció, malversació de fons, blanqueig de diners, frau, extorsió i abús de poder. El judici obert ahir reprendrà el 5 d’’octubre.

El fet principal que va destapar la trama és una inversió irregular feta l’any 2013 de prop de 350 milions d’euros per comprar un edifici en un exclusiu barri de Londres, que s’hauria fet amb diners provinents de l’òbol de Sant Pere. És a dir, haurien fet servir els diners que els fidels havien donat per a obres de caritat per especular i enriquir-se il·legalment. La compra es va fer a un preu molt superior al preu de mercat i va provocar ingents pèrdues a les arques vaticanes. La Banca Vaticana, la IOR, que ha estat protagonista de greus escàndols de corrupció, en aquesta ocasió s’ha presentat com a part civil, juntament amb la secretaria vaticana.

El judici, per l’envergadura, la transcendència i la posada en escena, té un aire als anomenats maxiprocessos contra la màfia que periòdicament se celebren a Itàlia. El Vaticà tem que el judici acabi espectacularitzant-se, ja que que l’expectació és màxima perquè podran sortir a la llum documents i maneres d’actuar del blindat estat vaticà que fins ara han estat sota secret. Alguns dels temes que s’espera que el judici aclareixi són el suposat desviament de diners per part de Becciu a una cooperativa del seu germà i el misteriós paper de Cecilia Marogna, una de les acusades, col·laboradora de confiança de Becciu. Marogna, que els mitjans italians anomenen “la Mata Hari vaticana”, hauria estat contractada pel cardenal per dus a terme missions d’intel·ligència i espionatge.

El fins fa poc totpoderós Becciu ha fet saber al seu cercle de confiança que tenia ganes que comencés el procés per demostrar la seva innocència. “El que passa és que el sant pare té informació errònia”, va dir al setembre, quan va ser destituït. El judici ha estat possible perquè a l’abril Francesc va derogar la llei que impedia que els cardenals de la cúria fossin jutjats per un tribunal ordinari i va decretar que també puguin comparèixer com a acusats o testimonis en un tribunal de primera instància del Vaticà, format –també– per magistrats i fiscals laics.

Fins llavors, només podien ser jutjats per altres cardenals al Suprem vaticà o pel mateix sant pare. El judici és un pas important cap a la fiscalització dels actes dels membres de les altes esferes de la cúria romana, que, fins ara, podien protegir-se entre ells.