El propòsit de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) d’encavalcar aquest any la celebració de la Diada amb la de l’1 d’octubre sota una mateixa convocatòria reivindicativa, i que tindrà com a consigna la proclama Lluitem i guanyem la independència, es concretarà en un conjunt d’iniciatives a diversos punts del territori. A l’hora de triar-los, l’entitat sobiranista ha buscat que tinguessin una càrrega simbòlica més o menys evident en l’imaginari del que va passar, i sobretot representar, aquell referèndum. D’aquesta manera, el mateix 1 d’octubre es farà un acte polític a la Catalunya del Nord, l’emplaçament del qual encara està per tancar. La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, va explicar ahir, durant la roda de premsa de presentació de la commemoració, que amb aquesta elecció volen fer un reconeixement a un indret “que va jugar un paper clau en l’1-O”, ja que va ser aquí on es van comprar, i després emmagatzemar, les urnes que ni la Guàrdia Civil ni la Policía Nacional van saber trobar. Si la celebració d’aquell dia, però, forçosament s’hagués de resumir en una única imatge, aquesta més aviat serà la marxa de vehicles que, un cop acabin els parlaments polítics, anirà des de la Catalunya del Nord fins a Figueres. La capçalera de la caravana estarà presidida, per completar l’al·legoria, per una urna. Un cop a la capital de l’Alt Empordà s’oficiarà un concert com a colofó de la jornada. De manera paral·lela, l’Assemblea també ha previst per al pròxim primer d’octubre fer altres celebracions descentralitzades en altres municipis “on es van rebre els atacs de l’Estat espanyol amb imaginació i creativitat”. No s’han volgut especificar quins, però tothom que faci memòria i repassi aquella data en imatges, n’hi vindrà més d’un al cap.

L’ANC entén, i propugna, que la petja de l’1-O no se circumscriu únicament al dia de les votacions, sinó que s’allarga fins al 3, que és quan es va fer la vaga general de protesta per les càrregues policials. I, per això, els homenatges s’allargaren fins aleshores. Per al dia 2, dissabte, s’han previst tres marxes simultànies d’uns 20 quilòmetres, en aquest cas a peu, la primera de les quals anirà de Sant Julià de Ramis a Aiguaviva, passant per Girona. En aquest, la significació és deguda al fet que al primer d’aquests municipis, on havia de votar el president Carles Puigdemont, hi va haver una violenta càrrega policial que va il·lustrar no pocs noticiaris. La segona de les caminades cobrirà el trajecte entre Vinaròs i la Ràpita i en aquest cas, segons va manifestar Elisenda Palauzie, es vol mostrar la gratitud “a la gent del País Valencià i d’altres territoris, que també van ajudar protegint, per exemple, les escoles”. Per tancar el cercle, una tercera caravana anirà entre dos punts de la Franja i Ponent, dels quals tampoc es van donar pistes, tot i que des de l’ANC s’apunta que també hi haurà una connexió simbòlica amb l’1-O recognoscible. El del 3 d’octubre és, a hores d’ara, l’acte que està més per perfilar, tot i que ja se sap que serà a Barcelona i, en aquest cas, entrellaçat d’alguna manera amb la vaga general.