Ara fa 10 anys, Pablo Alborán (Màlaga, 32 anys) va publicar el seu primer disc, que s’obria amb Solamente tú, el seu primer gran èxit. Divendres el va cantar en els bisos del seu concert en el Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols, només amb la guitarra, introduint-hi alguns versos cantats en català, un gest que va repetir després a Tu refugio. En aquests 10 anys, Alborán ha publicat cinc discos d’estudi i tots han arribat al número 1 de les llistes de vendes espanyoles.

Per això no sorprèn que el cantant andalús aconseguís divendres un ple absolut –2.500 persones, això sí, prudentment distanciades– al Guíxols Arena, tres anys després de la seva última visita a Sant Feliu. La seva actual gira, el Tour Vértigo 2021, és tot un prodigi tecnològic, amb unes increïbles projeccions audiovisuals que submergeixen els músics en mons onírics d’un realisme extrem. Per exemple, quan interpreta Saturno, la cançó que obria Prometo, Alborán fa un viatge virtual per l’espai exterior que ni Jeff Bezos pot imaginar com a astronauta amateur.

Curiosament, però, alguns dels moments més intensos de la nit es van viure quan, en la recta final del concert, va interpretar amb el piano i poc més temes com ara Cuando estés aquí –una cançó composta en plena pandèmia, que prefereix que li recordi “la solidaritat i l’estima” entre les persones i no pas la tragèdia en si– i Prometo. I també va entusiasmar el públic quan, sol amb la guitarra i sense projeccions de cap tipus, es va posar flamenc i sentimental a parts iguals, per després acabar el concert amb tota la banda i els ritmes llatins i molt ballables de No está en tus planes i La fiesta, dos temes del seu últim disc, amb Alborán exercint fins i tot com a efectiu percussionista, en una gran festa final. En una hora i tres quarts de concert, inclòs algun “viatge en el temps” amb un medley de temes dels seus primers discos –Te he echado de menos li va servir per llançar al públic un emotiu “Dios sabe cuanto os he echado de menos”–, Alborán va mostrar la seva gran versatilitat com a cantant i instrumentista, capaç de portar l’audiència de l’intimisme a l’explosió rítmica, sense traumes. I per fer això la tecnologia ajuda, però encara és més important el factor humà.