El diumenge 24 de gener del 1934, “les dones d’esquerra figuerenques es constitueixen en agrupació política”. Així titula l’article l’Empordà Federal, que ho celebra i recorda que la dreta fa temps que ha entès “la utilitat que per a la propaganda” tenen les “organitzacions femenines”. S’elegeix un comitè amb una presidenta, Adela Carbona, i una vicepresidenta, Maria Culubret Parnau. Durant la Transició, l’historiador Alfons Romero havia descobert a la biblioteca Fages de Climent una carpeta amb la inscripció “Grup Femení d’Esquerra”, però no “li havia donat importància” en part perquè s’estava a les beceroles en l’estudi de la República. El Grup Femení d’Esquerra apareix com la rèplica de la Cívica Femina de Figueres, “un grup molt actiu i que serà viu en el primer franquisme”, explica Romero, amb un model de dona lligat al seu paper de mare i esposa. El de Figueres forma part de l’òrbita dels grups femenins vinculats a Esquerra que es creen durant els anys trenta al país. Alfons Romero junt amb Miquel Serrano estudien el grup figuerenc arran d’haver obtingut la beca de recerca de la Fundació Albert Tomàs Bassols 2020. A la tardor començaran la recerca als arxius francesos després de l’aturada que per a la investigació ha suposat la pandèmia. El treball que han pogut fer a Figueres els ha permès determinar el paper que hi tenen les dues figures més conegudes del grup: la bibliotecària Adela Riera i la periodista Lola Cos. De fet, les dues participen junt amb el polític Josep Puig Pujades en el míting que es realitza el 29 de juliol del 1931 al Teatre El Jardí a favor de l’Estatut de Núria. A més de Lola Cos i Adela Riera , els investigadors han localitzat una llista de dones membres del grup. Alfons Romero assenyala que és difícil trobar el perfil d’aquestes dones, que desvincula de les feministes dels clubs de Barcelona. Una de les activitats culturals que realitza el grup figuerenc són conferències. Entre la documentació guardada en aquesta carpeta hi ha la invitació a participar en una conferència sobre dona i llengua catalana o una excursió a la platja de la Fosca i al port de Palamós, el 15 d’agost del 1934. Amb la guerra, el grup es dedica a fer recaptes de roba o cursets d’infermera, accions, assenyala Romero, que recorden “la vella feminitat”.