Si hem pogut explicar la història de la Rita Vallespí, de la Maria Negra i del Club Femení de Cultura i Esport amb què l’any 1932 volien despertar les consciències de les dones de Torroella de Montgrí, és perquè algú es va fixar en la lletra petita de les hemeroteques locals, des d’on Jaume Bassa ha pogut traçar un breu itinerari vital. Sempre hi ha algú que desbrossa el camí. No només el de la memòria perduda, d’uns noms propis que ningú sabia que ho eren. Les dues mestres torroellenques, segurament per la seva formació, van tenir molt clar quin era el camí per a la independència de la dona. La repressió franquista també. Hem refet mig camí però, perquè sigui complet, cal que els noms propis es reconeguin amb una placa en un carrer.