Política

Beirut demana justícia un any després de l’explosió al port

Les famílies de les víctimes protesten contra la intervenció política que impedeix la investigació del succés, que va causar 220 morts

El judici amenaça la impunitat dels líders tradicionals des de la guerra civil fins a la fallida del país

Els afectats pel succés reben violència en lloc d’un tracte just

Fixar-se en quina taula del res­tau­rant pot ser la més segura en cas que hi hagi alguna desgràcia. Pre­o­cu­par-se de seguida si algú no agafa el telèfon. Entrar en pànic quan se sent un cop de porta o un avió. El temor del qual parla Hrag Ave­da­nian, jove resi­dent de Bei­rut, es repe­teix a cada escena. Des de fa un any, asse­gura, els cen­te­nars de milers de per­so­nes que resi­dei­xen a la ciu­tat es pas­sen el dia fent coses per si de cas: “Quan vas a dor­mir i saps que totes les fines­tres estan tan­ca­des, vas de seguida a obrir-les una mique­teta. Només una mica. Per si de cas, per evi­tar que els vidres escla­tin en cas que passi alguna cosa dolenta.”

Ave­da­nian mos­tra tex­tos que va escriure els dies poste­ri­ors al 4 d’agost del 2020: “Ara serà l’ani­ver­sari de l’explosió al port i els liba­ne­sos estem con­fo­sos”, explica. “No sabem com reac­ci­o­nar ni estem pre­pa­rats per a això. El 4 d’agost mai ha que­dat enrere, encara l’estem vivint”, hi afe­geix.

Els tex­tos que Ave­da­nian va publi­car a les xar­xes soci­als eren un crit perquè per­so­nes d’arreu del Líban s’apro­pes­sin a Bei­rut, on feien falta dies de feina perquè la vida tran­sités de nou pels car­rers. Als bar­ris pro­pers al port, calia apar­tar les res­tes d’edi­fi­cis ender­ro­cats i vehi­cles des­tros­sats, s’havien d’escom­brar tones de vidres tren­cats i calia nete­jar taques de sang. Als més llu­nyans, calia recol·locar les por­tes que havien sor­tit dis­pa­ra­des en totes direc­ci­ons i les fines­tres que s’havien reben­tat en mil bocins cedint a l’onada expan­siva i s’havien incrus­tat a les parets i als cos­sos.

Un any després, algu­nes per­so­nes con­ti­nuen extra­ient-se vidres de dins seu. La deto­nació va matar unes 220 per­so­nes –tot i que no hi ha xifres exac­tes–, en va ferir milers i en va expul­sar de casa unes 300.000. “La nit del 4 d’agost ningú de nosal­tres va dor­mir”, recorda Ave­da­nian. “Com hauríem pogut fer-ho? Volíem pen­sar que era un mal­son, però vam veure que era real. La des­trucció, la mort, els des­a­pa­re­guts.” La gent va bai­xar al car­rer perquè sabia que repa­rar la ciu­tat “depe­nia d’ells”. “Som un poble acos­tu­mat a viure en un estat fallit.”

Dotze mesos després, no hi ha sentències ni deten­ci­ons con­tra alts càrrecs. Això passa mal­grat que diver­sos docu­ments demos­tren que múlti­ples depar­ta­ments gover­na­men­tals tenien conei­xe­ment de la presència de les 2.750 tones de nitrat d’amoni que van explo­tar, per cau­ses encara des­co­ne­gu­des, a les 6 i 8 minuts de la tarda. Els explo­sius feia sis anys que esta­ven emma­gat­ze­mats al cor de Bei­rut i molts ciu­ta­dans van sen­tir que havien estat fent vida damunt d’una bomba sense que les auto­ri­tats hi fes­sin res.

El col·lec­tiu d’advo­cats Legal Agenda acom­pa­nya les famílies de les vícti­mes en la seva lluita per la ren­dició de comp­tes. Ghida Fran­gieh, mem­bre del grup, denun­cia la inter­venció política en la inves­ti­gació impul­sada en el sis­tema judi­cial libanès: “Per nosal­tres, és molt clar que els par­tits polítics que gover­nen estan sabo­te­jant la inves­ti­gació”, afirma. Fins ara, hi afe­geix, “el Par­la­ment, el govern i el fis­cal en cap han rebut­jat reti­rar la immu­ni­tat dels alts càrrecs que el jutge Tarek Bitar ha vol­gut inter­ro­gar”.

Paraula incom­plerta

El minis­tre d’Inte­rior en fun­ci­ons, Moham­med Fahmi, ha incom­plert la seva paraula recent­ment i ha man­tin­gut la immu­ni­tat de què gau­dei­xen alguns alts càrrecs. Les famílies de les vícti­mes es van con­cen­trar al davant de la residència de Fahmi i van rebre cops de porra i atacs amb gasos lacrimògens. L’escena va fer enten­dre que les auto­ri­tats ofe­ri­ran abans violència que no pas justícia.

La inves­ti­gació implica també una lluita de causa major que podria esquer­dar la impu­ni­tat esta­blerta entre la classe política: “Aquesta inves­ti­gació és el símbol de la nos­tra lluita con­tra el que ano­me­nem el règim de la impu­ni­tat legal, que ha gover­nat el país des de fa dècades”, diu Fran­gieh. La mem­bre de Legal Agenda recorda que els matei­xos líders tra­di­ci­o­nals que gover­nen el Líban han que­dat impu­nes dels crims que van come­tre durant la guerra civil, amb la cor­rupció i amb la mala gestió del país: “Ens sen­tim vícti­mes d’un règim cri­mi­nal.”

LES XIFRES

6
anys
van romandre els explosius al cor de la ciutat sense la protecció adequada per a aquest material.
300.000
persones
van ser expulsades de casa seva arran de l’explosió al port de Beirut d’ara fa un any.
2.750
tones
de nitrat d’amoni van explotar el 4 d’agost de l’any passat en el succés a la capital del Líban.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.