Política
ANNA ERRA
JUNTS PER CATALUNYA
“Només independents podrem ser com a país”
“Per millorar l’economia i les nostres polítiques el que ens cal és la independència”
“El país i la gent hi són i és el que ens demana. I no podem girar més el cap”
ALCALDESSA DE VIC
Anna Erra ha triat la fotografia del moment en què l’exalcalde Josep Maria Vila d’Abadal li corda la medalla de la ciutat com a nova alcaldessa de Vic, el primer cop que va ser investida amb el càrrec, el 2015. Erra troba molt positiu poder ser alcaldessa i diputada. “Ser cada quinze dies al Parlament permet tenir el govern més a prop, canalitzar millor els contactes, les ajudes, fer un seguiment millor de temes concrets”, afirma Erra, que diu que espera que la ciutat no “se n’hagi ni adonat” de la seva doble condició, “tot i que Vic sempre passa al davant”.
Ens cal tornar a agafar embranzida, sabent on ens vam equivocar i amb la generositat de tots
Estic molt orgullosa dels ideals de Vic i de com els grups municipals hem defensat junts el país
Què la porta a la política des de l’ensenyament l’any 2007?
Era professora en una escola de Vic i va ser una mica una casualitat. En aquell moment no tenia cap contacte amb la política, tot i que sí que estava vinculada a la ciutat per temes d’ensenyament, que és el camp que a mi sempre m’ha apassionat. Em van proposar si volia anar a les llistes i optar a ser regidora d’Ensenyament. Ho vaig veure més com una manera de treballar per Vic que no pas de ficar-me en política. Vaig començar com a independent, després em vaig fer del partit i he acabat d’alcaldessa des del 2015.
Quin balanç en fa?
Molt positiu. Potser la diferència que he trobat respecte al Parlament és que a l’Ajuntament la gestió és molt directa. Proposes un pla de mandat i gairebé el pots dur a terme al cent per cent. L’execució és més ràpida i també estàs molt a prop dels ciutadans, tant per a bé com per a mal. El vaixell és més petit que el d’un país i sempre el pots redreçar. Aquest és el meu segon mandat i tenim majoria absoluta, la qual cosa ens ha ajudat molt, però no he deixat de banda l’oposició, un fet que forma part del meu estil de govern. L’últim pressupost, per exemple, l’hem aprovat amb ERC i hi hem incorporat projectes seus perquè, per molt que hagis guanyat tu, ells també representen una part de la ciutadania.
I el pas al Parlament?
L’any 2017 anava enrere a la llista com a suport des d’Osona i la Catalunya central. No comptava entrar, però, a la part de davant, de resultes de la repressió, van haver de plegar alguns diputats, i vaig acabar fent-ho. Aquest cop ha estat diferent perquè anava endavant després dels vots dels afiliats. La meva intenció és representar les comarques centrals i ser-ne un referent per canalitzar-hi projectes i necessitats.
Com compagina les dues tasques?
Això s’organitza bé. Amb la pandèmia fins i tot hi hem guanyat una mica perquè no cal que sempre siguis de manera presencial als plens. D’altra banda, als de Vic, anar a Barcelona, no se’ns fa lluny. Des de Barcelona, en canvi, la distància sempre es veu més gran. Puc tenir una reunió a les quatre, marxo a les tres i a les sis torno a ser aquí i puc anar a algun acte que també tingui a la ciutat. Amb la pandèmia hem guanyat també hores, perquè moltes reunions que abans eren presencials ara són telemàtiques. També s’ha de dir que si se’ns complica alguna cosa al meu grup parlamentari ens tenen en consideració, als alcaldes i alcaldesses, i si al municipi hi ha algun tema important sempre passa al davant.
Què pot aportar?
La visió municipal, perquè a vegades, i això ha anat canviant, els polítics sovint estan allunyats del carrer i del país. Per això va bé que hi hagi alcaldes i alcaldesses al Parlament. També la meva visió de comarques. Crec que un dels grans reptes que tenim és que el país no quedi buit i ser capaços de donar oportunitats a tot arreu. També puc aportar, crec, que soc una persona molt pràctica, de consens i habituada a treballar en equip.
Com és el Parlament en temps de Covid?
Al principi de la pandèmia era fred i molt dur haver-ho de fer tot de manera telemàtica. Però, com deia abans, ens ha solucionat moltes coses i el dia a dia s’ha pogut continuar. Tot i això, en política és molt important dialogar i parlar i el contacte directe és essencial i facilita anar coneixent-se i trobar punts de consens. En els darrers mesos s’han buscat mesures que permeten més presencialitat i això ens ajudarà més.
Com va ser el traspàs del PDeCAT cap a Junts?
Vaig començar a CDC i després vam passar a ser el PDeCAT. Després del referèndum del 2017 era molt clar que l’espai del PDeCAT s’havia d’obrir per poder créixer, una mica com va ser l’1-O, més transversal i intentant adaptar-se al nou moment que vivíem. Vaig tenir-ho clar de seguida, que havia de fer el pas cap a Junts, sense cap retret, evidentment, cap al PDeCAT, on m’he sentit molt bé sempre. Creia que el país necessitava un partit més obert i més enfocat a les necessitats i al moment. També perquè qui ho liderava era el president Puigdemont i jo em devia a ell i calia ajudar en el que calgués, com amb els presos i els represaliats.
El pacte de govern amb ERC com el valora?
Va costar perquè, per part nostra, hi havia l’exigència de cap a quin camí s’havia d’enfocar el país, com governar-lo. Un cop arribat al pacte, diria que hi ha un bon equip i que es podrà fer i es farà molta feina. Tot i els condicionants de ser una autonomia amb molts drets retallats i sobretot amb el dèficit econòmic que arrosseguem. Hem de lluitar perquè això canviï. A Junts tenim clar que tant per millorar la part econòmica com per poder decidir les nostres polítiques el que ens cal és la independència. Això ens permetrà ser veritablement com a país. En això no afluixarem, però també hem de ser conscients del resultat de les eleccions i del paper que ens toca ara a Junts. I el termini de dos anys que es va acordar l’esperarem, però també serem exigents en treballar molt en consens, perquè veiem que si no ens hi tornem a posar plegats, partits polítics, entitats i poble, no ens en sortirem. Ens hem de preparar per si falla aquesta taula de negociació que nosaltres no veiem tan clara.
Com s’aconseguirà aquesta unitat d’acció?
És complicat i la gent està desencisada, però també hem d’entendre que hem patit molt i que hi ha hagut molta repressió des de l’1-O. L’única manera de superar un sotrac així, en què tothom ha marxat amb esgarrinxades i s’han creat situacions molt complicades, és tornar-nos a entendre, tornar a agafar embranzida, sabent on ens vam equivocar per no tornar-hi i, sobretot, tornant a agafar confiança. Amb generositat per part de tots. Si aquesta generositat no hi és, no donarem la talla com a país. Això no vol dir que pugui ser una cosa immediata, però em sembla que es podrà aconseguir. Perquè el país hi és i és el que ens demana. I no podem girar més el cap.
Quin és el seu paper com a presidenta del consell nacional de Junts?
Som un partit molt nou, nascut en pandèmia i que, a més, ens trobem de seguida unes eleccions i la necessitat de fer molta feina en poc temps. El meu paper és crear l’espai del consell nacional on tinguin veu els consellers nacionals i hi puguem escoltar els nostres líders i anar forjant-nos com a partit.
I el paper del president Puigdemont?
Com a Junts, és el nostre referent. I diria que se’l té molt present, des del país també. I que ell sempre, en el tema de país, hi serà quan se li demani.
Els mitjans espanyols sempre diuen que Vic és “la cuna del independentismo”.
Vic i Osona en general són molt independentistes i catalanistes. Una ciutat que creu en la força del país i que ho té molt clar. Heu de pensar que a l’Ajuntament ara mateix només hi ha un regidor no independentista d’un total de vint-i-un regidors. Sempre he agraït als partits del consistori el fet que, en temes de país, sempre hem anat junts i hem lluitant plegats. Potser és un exemple que altres llocs haurien de seguir. N’estic orgullosa, d’aquesta ciutat i dels seus ideals.
Amb l’ensenyament al cap
Anna Erra ara fa d’alcaldessa, però durant molts anys ha estat professora en una escola de Vic i l’ensenyament continua sent una de les seves prioritats. Forma part de les comissions d’Educació i d’Universitats del Parlament. Creu que un dels reptes del país és anar preparant l’ensenyament encara més per al segle XXI. “Espero que amb el vicepresident Puigneró es pugui avançar encara molt més en aquest camp i en la societat del coneixement”, diu Erra, que insisteix, però, que el país s’ha de centrar en millorar la formació professional. “D’una banda, hi ha moltes empreses que no troben gent qualificada i, de l’altra, tenim una FP que no ens acaba de respondre. Ens falta gent que es canalitzi cap a la formació professional, donar-hi la importància que té i lligar-la amb el món empresarial. Cal aquest revulsiu perquè portem molt endarreriment en aquest camp”, assegura Erra, que també ha seguit com mestres, professors i alumnes han viscut la pandèmia. “Han donat una gran lliçó. L’estiu passat hi havia molts dubtes i s’ha demostrat que les escoles són segures. Han hagut de sortir de la zona de confort i ho han fet amb èxit.”
Anna Erra
Llicenciada en història, és professora. L’any 2007 entra a l’Ajuntament de Vic, on fa de regidora d’Ensenyament. Des del 2015 és l’alcaldessa de la ciutat. Diputada al Parlament des del 2018 per Junts.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.