El circ sempre es plany de ser la germaneta pobra de les disciplines artístiques. Com que la precarietat va per barris, no ens ficarem en el jardí de definir quina és la més menystinguda. En tot cas, el Pla d’Impuls del Circ (2019-2022) ha permès concretar accions que el reivindiquen, que el fan visible, i, fins i tot, recursos per ajudar perquè sigui viable. Fa una dècada ( com recordava Jordi Jané en un dels seus memorables Volts de Pista ) reclamaven una seu estable a Barcelona, com ho era la dansa al Mercat de les Flors, l’òpera al Liceu o el teatre al TNC. S’especulava amb la plaça de braus de La Monumental, fins i tot. Avui, les aigües ja no discriminen tant i es persegueix que siguin totes les programacions dels teatres públics (i fins i tot privats!) que programin circ amb regularitat. El centre de Besalú de Circus Art Foundation pot ser un punt de trobada del col·lectiu d’artistes i la seva història. Certament, fins ara sovintegen les presentacions pels volts de Nadal o avançada la primavera (quan el públic comença a preferir la platja a un espai tancat). Aquest estiu, els del circ s’han tret un as de la màniga i llueixen acrobàcies a la pantalla de TV3, amb algunes de les insercions d’A tocar!. Sovint, de TVC ens sembla quasi tot insuficient per prodigar el talent de casa, però aquí cal celebrar la trobada. I el circ demostra que és A tocar! i que emociona i sorprèn tots els públics.

Més coincidències. Recorden quin era el títol de l’espectacle que va inaugurar el Grec del 2020, en plena pandèmia, i qui el va presentar? Doncs sí, amb aquest mateix títol, els de Baró d’Evel van atrevir-se a fer un enfilall de números, sense quasi assajar conjuntament i respectant unes distàncies que són ben estranyes amb la complicitat del circ. A tocar! va significar un retorn, ja que la companyia havia presentat al Grec del 2019 Falaise i va fer el ple l’arrencada de la temporada següent amb tres setmanes omplint i meravellant al Lliure (va rebre el Premi de la Crítica 2019 a l’espectacle, un fet insòlit que el circ desbanqués un títol teatral).

Des de ja fa anys, el circ, amb un treball de formigueta pacient, va aconseguint ampliar el seu circuit. Sobta que costi tant accedir-hi, quan és un tipus d’espectacle que té molt bona resposta de públic. El projecte Nilak, que té la seva vela a punt d’estrena (a tocar, ves per on, de nou!: dilluns els va arribar d’Itàlia i l’estrena està prevista pel novembre a la Terra Alta), proposa circ als pobles petits que no tenen hàbit escènic i alhora promouen la creació i l’exhibició d’altres muntatges en la mateixa pista. També la Producció Nacional del Circ, Estat d’emergència, ha permès disposar d’un muntatge de format mitjà a una quinzena de poblacions (aviat és dit!). El Pla d’Impuls del Circ s’havia de desenvolupar entre el 2019 i el 2021 (es va presentar el desembre del 2019). I el 2020 va patir l’aturada pels confinaments més estrictes fins ara. Per això, el Departament de Cultura va decidir ampliar fins al 2022 l’execució d’aquest pla que convidarà a una nova revisió i a seguir treballant per a la normalització del sector. El circ, a més d’emocionar i atrapar per la seva espectacularitat, també remet a unes accions socials, encara a les beceroles, que podria ser un exercici ben apropiat per superar les malalties mentals consegüents a la Covid.

En les estadístiques d’Adetca, en què es recompten espectacles i espectadors per disciplines, cada temporada des del 2002/03 no hi ha un apartat específic de circ, ni el de mim o màgia. Sí que el té dansa, òpera, familiar, dramàtic, música i musical. i als que no tenen disciplina pròpia se’ls aplega en “altres gèneres”. Però deixen de comptar les programacions de circ ambulant que sovintegen per Nadal (amb, de cap de cartell, les troupes de la marca Raluy, ara dividida). Potser és un símptoma que la normalitat de la disciplina a les cartelleres de Barcelona (i catalanes) no està tan A tocar! com es voldria...