L’ofensiva talibana per controlar l’Afganistan avança a tota màquina. Els rebels van capturar ahir la localitat de Ghazni, situada a només 150 quilòmetres de la capital, Kabul, mentre intensificaven els combats contra les forces governamentals a Kandahar, la segona ciutat del país. Hores més tard, anunciaven la captura de Herat, la tercera ciutat i capital de la província occidental homònima, que s’afegeix a onze capitals regionals més caigudes en mans insurgents en la darrera setmana. Les conquestes dels darrers dies dels islamistes, sobretot a les regions del nord però també en altres punts del país, han provocat la fugida cap a Kabul de milers de desplaçats, que col·lapsen els accessos terrestres a la capital.

A Ghazni, al sud-oest de Kabul, els talibans van ocupar ahir edificis provincials després d’intensos enfrontaments. “Tots els responsables governamentals, inclòs el governador provincial, han estat evacuats cap a Kabul”, va assegurar una font dels insurgents. Segons la cadena Al Jazeera, el governador de Ghazni va ser detingut a la província de Wardak després d’haver entregat la ciutat als talibans a canvi de quedar en llibertat. A Herat, els talibans es van apoderar també de la major part de la ciutat, inclosa la casa del governador i la caserna de la Policia, segons va confirmar Simin Barakzai, diputada per aquesta circumscripció al Parlament afganès.

També van ocupar la seu regional de la principal agència d’intel·ligència afganesa i la presó provincial, de la qual van deixar anar centenars de presos.

Quant a Kandahar, amb prop de 400.000 habitants, la situació era ahir més confusa. Els talibans van assegurar a Twitter que havien capturat la ciutat i alguns residents confirmaven que hi havien entrat i que hi havia en marxa intensos combats. Segons la BBC, els assaltants van alliberar també centenars d’interns de la presó.

La situació és tan desesperada que el govern afganès va oferir ahir a una delegació dels talibans a Doha (Qatar), on se celebren negociacions de pau, un acord per repartir-se el poder a canvi de l’aturada immediata dels atacs a les principals ciutats de l’Afganistan. Els representants governamentals també van demanar una reunió “immediata i extraordinària” del Consell de Seguretat de l’ONU. Però el portaveu de la milícia islamista, Zabihullah Mujahid, va rebutjar l’oferta de poder compartit: “No l’acceptem perquè no volem associar-nos amb el govern de Kabul, no hi col·laborarem ni un sol dia.”

Sota l’acord pactat amb els EUA l’any passat, els talibans es van comprometre a no atacar les tropes internacionals en la seva retirada i a obrir converses de pau amb el govern afganès. Però el moviment sembla més interessat ara a completar la seva victòria militar.

La velocitat i la violència amb què avança l’ofensiva talibana han alimentat el ressentiment de molts afganesos contra el president dels EUA, Joe Biden, per la seva decisió de treure els soldats del país i deixar sol l’exèrcit local.

Quan falten dues setmanes només perquè la coalició internacional completi la seva retirada, els talibans controlen ja dos terços de l’Afganistan. Fonts militars nord-americanes calculaven dimecres que Kabul podria caure en tres mesos.