Només cal fer una ràpida consulta entre les dones de l’entorn, o buscar a les xarxes socials, per detectar un alt percentatge de trastorns del cicle menstrual que s’associen, com a mínim temporalment, a l’administració de la vacuna contra la Covid-19. La casuística és variada (sagnats més abundants, retirada, allargament infreqüent del cicle) i les afectades reclamen que s’investigui si pot ser un efecte secundari de la vacuna que ha passat inadvertit fins ara. Els ginecòlegs en tenen constància, perquè també han detectat aquest increment d’alteracions, però no s’han abocat a estudiar-ho perquè, segons expliquen, els canvis en el cicle menstrual són habituals en les dones i resulta molt complicat establir-ne la causa. Alguns, però, sí que ho estan investigant.

És el cas del doctor Josep Perelló, especialista del servei de ginecologia i obstetrícia de l’hospital de Sant Pau de Barcelona. “Des de l’inici de la pandèmia que tenim una gran demanda de consultes per alteracions. Durant el confinament ja vam detectar-ne un augment i aviat publicarem els resultats en un article científic. Després hem analitzat com afecta el fet de passar la Covid i ara investigarem quin paper hi té la vacuna”, explica el ginecòleg.

Els desajustos observats poden ser de diferent tipus i en sentits contraris: sagnats més o menys abundants del que és normal, cicles més llargs o més curts del que és habitual i canvis quant als símptomes associats, com ara el dolor i la síndrome premenstrual. El problema és que, segons els experts, ja hi ha una base del 30% de dones que poden tenir un sagnat uterí anormal. I que sigui freqüent en complica l’estudi.

Per fer-ho bé, d’acord amb el mètode científic, caldria agafar dos grups de dones de característiques similars, estudiar els seus patrons menstruals i, després, administrar la vacuna a només un dels dos per tal d’observar-ne els efectes durant un temps. Lògicament, en un context de pandèmia cap comitè de bioètica aprovaria una proposta així. Per tant, cal buscar alternatives, i se n’estan trobant.

La Universitat de Granada, per exemple, va ser una de les pioneres a l’Estat en aquest sentit. Ha enquestat més de 1.500 dones i en segueix més detalladament 120 des d’abans de vacunar-se fins a un any després per mirar de determinar si hi ha algun canvi rellevant. Els investigadors de l’hospital de Sant Pau, per la seva banda, formen part d’una investigació internacional que recollirà un volum de dades molt més gran, però en aquest cas autoreportat per les usuàries d’una de les aplicacions més populars a Europa i els Estats Units per controlar els dies fèrtils quan es busca un embaràs.

“Les alteracions en el cicle s’estan analitzant per grups de recerca de diferents països i s’està veient que el volum pot arribar a quotes del 45 o el 50%”, explica el doctor Perelló. Però aquest augment evident respecte al 30% d’irregularitat basal no permet establir-ne la causa, sobretot perquè se sap que factors com l’ansietat i l’estrès també hi tenen un paper important. “La correlació temporal no implica un efecte de causalitat. En casos molt més infreqüents, com ara els trombes, la sospita era molt més clara. Aquí costarà més”, indica el ginecòleg.

L’augment de casos ha estat a bastament comentat entre els especialistes de ginecologia i obstetrícia de Sant Pau, però encara no gosen associar-ho a la vacuna. “Tenim un gran dubte”, admet Perelló. “Sí que tenim clar, en tot cas, que es tracta de casos sense transcendència a nivell de salut. No hi ha modificacions permanents. Si es deu a la vacuna, no deixa empremta”, hi afegeix.

A nivell oficial, ni l’Agència Europea del Medicament ni tampoc l’estatal no consideren que, de moment, es pugui establir una relació de causa-efecte. En part, perquè la realitat és que el percentatge de dones que alerten els responsables mèdics d’aquest fet és molt baix amb relació al de les que experimenten aquests canvis. En el darrer informe de farmacovigilància estatal sobre les vacunes de Covid, tancat el 18 de juliol, només hi constaven 451 notificacions en aquest sentit. Les més habituals reportaven sagnat intermenstrual, sagnat menstrual intens, trastorn menstrual sense especificar, absència de menstruació i menstruació irregular.

El cap del servei de ginecologia de l’hospital Clínic, Francisco Carmona, explica que, tot i ser símptomes aparentment molt diferents, estan interrelacionats i podrien ser expressions d’un mateix origen, però no ha vist encara cap evidència que els associï a la vacuna. “Sí que sabem, en canvi, que la Covid no comporta un trastorn greu del cicle menstrual i, si n’hi ha hagut, ha estat limitat al període més intens de la malaltia. I també se sap que durant el confinament hi va haver més alteracions menstruals per problemes d’ansietat”, relata. Carmona insisteix que “un suposat efecte no és motiu per no vacunar-se”.