La UE té dos grans problemes, i es diuen Polònia i Hongria. Els experts assenyalen aquestes exrepúbliques comunistes com els dos estats del bloc europeu que, de forma més alarmant, vulneren els principis democràtics. Brussel·les manté una pugna des de fa anys amb els seus governs ultres per intentar redreçar la deriva autoritària, però els malabarismes que ha fet durant un temps per no atacar-los directament, sobretot a l’hongarès, han acabat difuminant la línia vermella que les separa de la resta de països amb altres deficiències.

A més, els problemes han anat a pitjor: el sistema judicial polonès està al límit i les persones LGTBIQ estan discriminades i estigmatitzades a l’Estat hongarès.

Des de l’ascens al poder de l’ultradretà i euroescèptic Llei i Justícia (PiS) a Polònia, a finals del 2015, l’executiu ha fet una reforma judicial de gran abast. A part d’atorgar-se el poder de nomenar els presidents dels tribunals ordinaris, el govern de Mateusz Morawiecki ha canviat lleis per col·locar nous jutges al Constitucional, desobeint el mateix tribunal, i forçar la retirada de gairebé el 40% dels magistrats del Suprem. També ha creat una controvertida cambra disciplinària dels jutges totalment controlada pel Parlament.

A Hongria, el partit ultraconservador de Viktor Orbán, que governa des del 2010, el Fidesz, no s’ha ficat tant en l’esfera judicial, sinó més en la dels drets i llibertats, especialment de les minories. A les universitats i ONG estrangeres se’ls ha imposat condicions més estrictes per operar. S’ha intentat il·legalitzar els sensesostre i s’han criminalitzat els individus o grups que “facilitin la immigració il·legal”, ja que s’enfronten a un any a la presó. També s’ha restringit el dret de vaga. L’últim pas, el més polèmic, ha estat l’aprovació d’una llei que prohibeix parlar d’homosexualitat a les escoles.

Per tot plegat, Hongria i Polònia són els països que reben més crítiques en l’últim informe anual sobre l’estat de dret a la UE. És un examen periòdic que va impulsar la presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, per reivindicar que, malgrat ser nomenada amb el suport d’Orbán i Morawiecki, continuaria defensant els valors democràtics. Diversos experts han criticat el test pel fet de no marcar uns criteris clars sobre què és l’estat de dret i de posar tots els estats al mateix sac. “A part d’Hongria i Polònia, no es pot parlar realment d’un altre país on el govern soscavi els principis més bàsics del sistema democràtic”, opina Dimitry Kochenov, cap del grup de recerca sobre estat de dret de la Universitat Europea Central de Budapest. En canvi, la professora d’estudis sobre la democràcia a la Hertie School de Berlín Alina Mungiu-Pippidi considera que Hongria té un problema de caràcter “democràtic” i no pas d’estat de dret. A més, critica que els criteris d’avaluació “no són clars”.

“És tan arbitrari que és molt fàcil per als governs populistes dir que hi ha un biaix contra ells”, remarca. En aquest sentit, acusa Brussel·les de “polititzar” aquesta qüestió parlant amb la boca petita de les deficiències en altres països de la UE, com Grècia, Àustria o Malta. Això no vol dir que Hongria i Polònia no estiguin en una altra lliga, però Mungiu-Pippidi argumenta que la tebiesa de la CE en funció de les preferències polítiques debilita la seva defensa de l’estat de dret i dels valors democràtics. “L’estat de dret és un ideal i no es pot complir al 100%. Ningú és perfecte”, subratlla Kochenov. De totes maneres, insisteix que tant Morawiecki com Orbán han “traspassat clarament una línia vermella”. Segons Kochenov, fins fa poc Brussel·les menystenia el cas d’Hongria perquè Orbán formava part de la família del Partit Popular Europeu, on també hi ha la CDU de Merkel. “Ara han vist per primer cop el mal que poden arribar a fer”, diu sobre la nova llei anti LGTBI. La creixent estigmatització de les minories a Hongria i el desmantellament d’un sistema judicial amb garanties a Polònia agreugen la crisi dels valors democràtics en un bloc europeu amb dificultats per fer-los valer.