Política

L’Afganistan cau en mans dels talibans

El president Ashraf Ghani abandona el país després de l’entrada a Kabul dels insurgents, que amenacen de declarar l’Emirat Islàmic

La caiguda de la capital obliga els països occidentals a avançar els plans de sortida

El president Ashraf Ghani va fugir ahir de l’Afganistan i va entregar el poder als talibans, que van arribar a la capital del país, Kabul, símbol de la victòria militar d’una sorprenent ofensiva que els ha permès controlar el país en menys de dues setmanes. En el moment de tancar aquesta edició, estava previst que els talibans declaressin l’Emirat Islàmic de l’Afganistan, tal com amenaçaven de fer, segons l’Associació de la Premsa citant un funcionari talibà. Es preveu que la declaració la facin els alts comandaments talibans des del palau presidencial de Kabul, després de la sortida de Ghani, que algunes fonts situen al Tadjikistan i d’altres, a l’Uzbekistan.

La sortida de Ghani del país va ser confirmada per l’exvicepresident Abdullah Abdullah en un vídeo publicat a les xarxes socials. “L’expresident ha abandonat l’Afganistan i ha deixat la seva gent en aquests moments que viu el país”, va dir. En un comunicat posterior, el president afganès va justificar la seva marxa adduint que volia evitar un vessament de sang.

La caiguda de Kabul, i consegüentment la de tot el país, va ser per als insurgents una passejada, com ho ha estat tota l’ofensiva. Les forces talibanes han creuat el país sense trobar resistència. Les ciutats han anat caient sota el seu poder com fitxes de dòmino. I Kabul no ha estat diferent. Ja ho va dir el ministre de l’Interior en funcions del govern afganès, Abdul Sattar Mirzakawal, que va ser l’encarregat de confirmar la rendició de l’administració que tenia el suport dels Estats Units en un reconeixement indirecte de la victòria del grup insurgent: “No hi haurà atacs a Kabul, sinó una entrega pacífica del poder.”

I, certament, no hi va haver combats ni setge com es temia. Però la caiguda “pacífica” de la capital afganesa no va poder impedir que el caos i el pànic s’apoderessin de la ciutat. Algunes persones abandonaven els cotxes amb la clau posada per continuar a peu el camí cap a l’aeroport de Kabul. Les grans avingudes de la capital de l’Afganistan estaven col·lapsades amb milers de vehicles després que els talibans envoltessin la ciutat. S’havia informat que els alts comandaments talibans havien ordenat no entrar a la ciutat fins a acordar una transició pacífica del poder, però no va ser així. Hi van entrar i es van dirigir directament al palau presidencial.

Hores abans, els talibans havien aconseguit el control de Jalalabad, una important ciutat a l’est de l’Afganistan. “El governador s’ha rendit als talibans. Era l’única manera de salvar vides civils”, va dir a Reuters un funcionari de la ciutat. El grup insurgent es va apoderar també del pas fronterer de Torkham, proper a Jalalabad i limítrof amb el Pakistan. Aquest fet va convertir l’aeroport de Kabul en l’única via de sortida del país encara sota control del govern. Els bitllets d’avió, amb uns preus incrementats fins als diversos milers d’euros, només estaven a l’abast dels més afortunats. Però, a última hora de la tarda, els vols comercials van ser suspesos. L’única via de sortida del país que quedava havia quedat tancada. A l’aeroport, els governs occidentals hi havien traslladat el personal de les seves ambaixades. I és que l’ofensiva dels talibans coincideix amb la retirada de les tropes dels EUA, iniciada al maig i amb previsió de ser completada el 31 d’agost. La retirada va ser dissenyada per Donald Trump. El nou president, Joe Biden, ha rebut crítiques als EUA per haver-s’hi adaptat sense modificar-ne la ruta. Biden va dir fa pocs dies que els afganesos havien de “lluitar pel seu compte”, i hi afegia que troba inacceptable “la presència estatunidenca sense fi enmig del conflicte d’un altre estat”. La Casa Blanca ha enviat reforços militars a evacuar els seus diplomàtics i altres ciutadans estatunidencs, que ahir eren traslladats en helicòpter des de l’ambaixada fins a l’aeroport de Kabul. Altres països, com l’Estat espanyol, feien el mateix, seguint la pauta marcada per la Casa Blanca.

En el moment de tancar aquesta edició, alguns mitjans informaven d’explosions a prop de la legació diplomàtica nord-americana.

Molts veuen les accions dels EUA com un abandonament de la població civil afganesa, i diversos analistes coincideixen que el domini de l’Afganistan per part dels talibans és irreversible sense la presència al país de les tropes dels EUA.

Tornada al passat

El poder dels talibans fa témer la tornada a l’estricta interpretació de les lleis islàmiques que el grup insurgent ja va imposar entre el 1996 i el 2001, quan va dominar l’Afganistan fins que una coalició liderada pels EUA i l’OTAN va envair el país com a venjança pels atacs de l’11 de setembre del 2001. Fins aleshores, el grup prohibia que les dones estudiessin o treballessin, impedia que sortissin de casa sense un tutor masculí i les convertia en esclaves sexuals encobertes en matrimonis forçats. Un escenari així arruïnaria el progrés aconseguit durant dues dècades, en què milers de nenes i dones han tornat a les escoles i als llocs de treball i han esdevingut metgesses, professores o polítiques: elles suposen el 25% del Parlament.

Els progressos han estat més limitats als espais rurals, on els talibans s’han amagat mentre esperaven el moment per assaltar les ciutats. El grup ha mostrat un to moderat: ha assegurat que busca “la formació d’un govern inclusiu” i ha anticipat que respectarà els drets de les dones “d’acord amb la llei islàmica”. Recentment, però, s’han vist talibans expulsant dones del seu lloc de treball a punta de pistola, escortant-les fins a casa amb l’exigència de no tornar a la feina.

“He hagut de marxar de casa per l’avenç dels talibans”, diu una dona des de l’anonimat al diari britànic The Guardian: “Jo era periodista. Avui, no puc escriure amb el meu nom. La meva vida ha estat anul·lada en pocs dies.” Mahbooba Seraj, fundadora de la Xarxa de Dones Afganeses, parlava a la premsa enrabiada amb la comunitat internacional: “Us hauria de fer vergonya. S’està destruint tot allò que hem construït amb tant d’esforç. Tots aquests homes del món, amb el seu poder, prenen una altra decisió absurda que ens destruirà. Avui, l’Afganistan se’n va 200 anys enrere.”

LES XIFRES

20
anys
després de ser desallotjats del poder i d’una ofensiva fulminant, els talibans han reconquerit l’Afganistan.
5.000
militars
nord-americans participen en l’operació d’evacuació de l’ambaixada dels EUA a Kabul.

Consell per a la transició

Un grup de líders polítics afganesos va formar ahir el consell de coordinació per a la transició del poder cap als talibans, després que, arran de la pèrdua del control de la majoria de províncies en mans insurgents, el president Ashraf Ghani hagués abandonat el país. “Es va formar un consell de coordinació després de la sortida de Ghani i altres funcionaris responsables del país per a una millor gestió dels temes de pau i transició pacífica del poder”, va informar en un comunicat l’expresident i membre del nou organisme, Hamid Karzai. A més de l’exmandatari, l’equip que prepara l’entrega del poder als talibans, després de vint anys de guerra, està format pel president del Consell Superior per a la Reconciliació Nacional, Abdullah Abdullah,i el líder del Partit Islàmic i ex-senyor de la guerra Gulbuddin Hekmatyar. El president afganès havia investit ahir amb “plena autoritat” aquest consell durant una reunió al palau presidencial, quan se suposava que viatjarien a Doha per negociar amb els insurgents una sortida política del conflicte.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.