Política

“La cita de l’estiu és la vacunació”

El conseller Argimon demana “esperit crític” per superar la crisi sanitària en l’estrena de l’UCE a Prada i admet que no és bo governar “a cop de decret”

La setmana passada es van posar tot just la meitat de les vacunes disponibles

Pel conseller, es pot aspirar que la Covid sigui “una malaltia més”

El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, va fer ahir una crida a tothom que encara no ho hagi fet a vacunar-se contra la Covid-19, tot i que l’agost sigui temps de vacances. “La cita més important a l’estiu és la vacunació”, va afirmar, taxatiu, des de Prada, al Conflent, just abans de presidir la inauguració de la 53a edició de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE). “No es tracta d’escollir entre vacunació i vacances; es pot fer tot”, matisava tot seguit, i recordava que anar a posar-se la injecció ocupa poc temps i en general no presenta efectes secundaris, i menys entre els joves, que és la franja d’edat on encara hi ha més camp per córrer. El conseller, de fet, revelava xifres demolidores: la setmana passada es van injectar en total unes 315.000 dosis a Catalunya, d’una provisió inicial de 450.000, que a l’hora de la veritat van poder ser 600.000. És a dir, tot just se’n van fer servir poc més de la meitat de les que hi havia potencialment disponibles, per la qual cosa el govern va obrir el programa a tothom, fins i tot sense tenir cita prèvia.

Això sí, Argimon encara és partidari d’“esperar” per plantejar-se que el certificat digital Covid pugui ser obligatori com a salconduit per entrar a certs locals, activitats i esdeveniments, com passa ja en altres països d’Europa, ja que segons ell “encara no tothom ha tingut l’oportunitat de vacunar-se”. Curiosament, això sí, ho va dir al Teatre Lido de Prada, on sí que va haver de mostrar el seu passaport Covid per poder-hi accedir, en compliment de la normativa vigent des de fa uns dies a l’Estat francès.

“Quan gairebé el 100% de la població hagi desenvolupat anticossos, ja sigui per haver tingut contacte amb el virus o per haver-se vacunat, és quan podrem afrontar la malaltia”, afirmava el conseller; sempre, això sí, “mirant de reüll” les noves variants que puguin aparèixer. I és que Argimon insistia que la vacunació també ha propiciat una crisi de “solidaritat”: per no tenir en compte la gent del voltant, però també perquè no es pot pensar només en clau catalana o espanyola, ni tan sols europea, sinó que s’ha de pensar en clau mundial per poder deixar enrere el virus i les seves variants. “Molts països no arriben encara avui al 2% de la pauta completa”, alertava.

Contra l’extrema dreta

En la seva intervenció posterior en l’acte inaugural de l’esdeveniment, el conseller encara va posar l’accent en un altre perill: la mala influència que poden tenir les ideologies d’extrema dreta que han entrat amb força a Europa, i també a Catalunya, a l’hora de dictar polítiques per superar la crisi sanitària de la pandèmia. “Un moment de crisi és idoni per a la recepta fàcil, i n’hem de fugir”, va advertir, davant un centenar d’assistents. “Necessitem aquest esperit crític per desenvolupar un país més just i cohesionat”, concloïa, després de recordar que Catalunya és un dels països més desiguals d’Europa, i la pandèmia no ha fet més que accentuar aquesta situació.

Argimon, que l’any passat ja havia estat a la cita del Conflent com a secretari de Salut Pública, va repetir ahir que en paral·lel a la sanitària també es viu una crisi “de drets i llibertats”, i reconeixia que ell mateix ha proposat i avalat fins i tot algunes de les mesures aplicades, com el confinament total de la primavera del 2020 i els tocs de queda nocturns, encara vigents ara en molts municipis. “Hem d’estar amatents que això no sigui l’excusa per seguir retallant drets i llibertats, perquè és molt fàcil governar un any i mig a cop de decret”, justificava, i alertava alhora. I és que, segons ell, si bé la Covid no s’erradicarà a curt termini, sí que es pot aspirar que aviat deixi de ser “la malaltia que ens influeix en tot en el nostre dia a dia, i passi a ser una malaltia més”.

El conseller, en aquest sentit, lamentava davant dels periodistes “interaccions sense mascareta” com les que es produeixen en les trobades per fer botellón denunciades els últims dies a la Costa Brava, si bé indicava que això no és responsabilitat del seu departament, ja que els serveis sanitaris només hi entren “quan la persona ja s’ha contagiat”. “Això segurament fa més difícil el control de la malaltia”, admetia. Argimon tenia a la tarda reunió de la comissió delegada del govern en matèria de Covid, i abans de l’acte evitava confirmar si es tornaria a portar al TSJC l’allargament de les actuals mesures, com les restriccions de sortides nocturnes, que caduquen divendres, si bé es decantava pel fet que sí que caldrà tornar-hi.

Argimon va introduir un apunt històric final per relligar-ho amb les aspiracions del país, en recordar que el sistema sanitari actual té “arrels clares” en la Mancomunitat d’ara fa un segle, que “va operar canvis extraordinaris amb visió de construcció nacional, també en el món de la salut”. “I ja es parlava de sinergies entre acció social i acció sanitària”, destacava. Així mateix, durant la II República és quan es va estendre la xarxa d’hospitals comarcals i de regionalització sanitària, que continua sent la vigent avui.

Van completar l’acte les autoritats locals, encapçalades per l’alcalde Yves Delcor, i l’encara president en funcions de la Fundació UCE, Joandomènec Ros, que va recalcar la cita com una oportunitat per fer cursos universitaris on “es poden fer servir tots els matisos del català”. “No ho podem fer la resta de l’any a tots els racons dels Països Catalans”, lamentava.

315.000
dosis
de vacuna es van administrar la setmana passada a Catalunya, quan el potencial era de fins a 600.000.

Villatoro glossa la figura de Triadú

L’escriptor Vicenç Villatoro es va encarregar de pronunciar la lliçó inaugural de la 53a cita de Prada, enguany sobre l’escriptor i pedagog Joan Triadú, també exprofessor de l’UCE, coincidint amb el centenari del seu naixement. Villatoro es va centrar en la seva faceta de crític literari i va lamentar que n’hagi quedat una “caricatura reductora”, com el fet que era algú “molt ideològic”. “Ho sembla, perquè la seva ideologia no era l’hegemònica... Algú coneix algun crític no ideològic?”, sostenia Villatoro, que afirmava que el “nacionalisme independentista” que defensava ja als anys cinquanta segurament “s’aguanta més ara” que quan el propugnava. L’exdirector de l’Avui destacava el compromís total de Triadú amb el país, la cultura, la llengua i la literatura catalanes. I en particular, la seva exigent aposta per l’excel·lència. “Segons ell, el que salvava una cultura era la capacitat de produir obres excel·lents sobre el seu temps”, assenyalava, un objectiu per al qual també considerava que calia estar en contacte amb l’exterior, per estar al cas dels corrents internacionals. En aquest sentit, Villatoro lloava que Triadú, tot i ser també de conviccions molt catòliques, no tenia manies a donar suport a gent diversa, i fins i tot poc propera a les seves idees, des de Mercè Rodoreda fins a Terenci Moix, passant per Josep Palau i Fabre o Baltasar Porcel. “Els unia que eren bons, a parer de Triadú”, deia Villatoro. Això sí, a diferència del glossat, ell també és partidari de “fer créixer el cos” de la literatura perquè arribi a més gent. “Si volem una cultura plena, un país ple, no ens podem amputar cap tradició intel·ligent, i no ens podem amputar Triadú”, concloïa.

A la tarda, una tertúlia amb crítics literaris, amb la participació, entre d’altres, de David Castillo, d’El Punt Avui, va completar l’homenatge.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.