“La taula de diàleg no s’hauria de produir en aquests moments, Catalunya no està en condicions d’anar-hi.” Qui va presidir la delegació catalana en la primera reunió entre governs el febrer del 2020, el 131è president, Quim Torra, va mostrar obertament ahir el seu rebuig a la represa de la mesa aquest setembre, ja que creu que s’hi arriba en una situació de “més debilitat que mai” malgrat la victòria a les urnes el 14-F. Segons Torra, que va protagonitzar amb la presidenta del Parlament, Laura Borràs, un acte sobre les institucions pròpies a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), el pacte d’investidura que preveu donar un marge de dos anys a la taula només ha servit per “regalar dos anys” a l’Estat, que si s’hi ha avingut és per conveniència tàctica, ja sigui per supervivència política de Pedro Sánchez o perquè li convé donar la imatge internacional que està posant fi al conflicte, amb la seguretat, a més a més, que l’Estat no hi té res a perdre. “Quina força té la part catalana per negociar res?”, es preguntava, mentre reclamava que ha d’amenaçar amb una DUI si l’Estat no s’hi avé. Segons ell, en un moment encara de “confusió i desorientació”, la taula és un dels elements que encara n’hi afegeixen més.

Sense arribar a expressar-se amb la mateixa contundència que ell, Borràs tampoc va amagar que hi està del tot alineada. “Caldrà molt menys de dos anys per veure si té sentit la taula, perquè si l’amnistia i l’autodeterminació no entren ni a l’ordre del dia arribarem molt aviat al cap del carrer”, augurava. La presidenta del Parlament advertia que no és el mateix dialogar que negociar, i que l’Estat “creu que n’hi ha prou amb un simulacre de diàleg per deixar el procés independentista definitivament enrere”. “Sánchez sembla més disposat a garantir-se una nova victòria electoral que a resoldre la situació”, resumia. Ni la “velocitat dièsel” que ha imposat el president espanyol, ni el seu menysteniment a la nova victòria electoral independentista el 14-F, ni els missatges que arriben des de La Moncloa negant l’autodeterminació i l’amnistia, ni l’alineament de posicions dins el govern espanyol, on Podem ha rebaixat notablement els seus plantejaments, poden convidar a l’optimisme, segons Borràs.

Tant ella com Torra, això sí, també van apuntar per on haurien d’anar les alternatives. I l’expresident també es mostrava contundent: “Només proclamant la república i defensant-la al carrer, amb el control del territori, ens en sortirem el dia que aquest poble vulgui ser independent.” És clar que també és conscient que tots els actes individuals de desobediència són “suïcidis” si no esdevenen col·lectius. Per això expressava la teoria dels carrils: cal aconseguir que tothom se situï dins de dos raïls i no en surti, tal com va passar per assolir l’1-O. Per això, abans d’arribar a aquest punt, cal bastir una estratègia conjunta, i Torra lamenta que ha passat moltes hores intentant-ho amb els partits, però no s’ha anat més enllà de “generalitats”, i no han aconseguit tancar res. “Quin és el programa del moviment independentista avui? Ningú vol explicar-ho, costa molt als partits”, lamentava, abans de recordar que al Parlament ell mateix va proposar que caldria revalidar l’1-O en una votació aquesta legislatura “i es va fer un silenci glacial”. El 131è president acabava amb una interpel·lació directa al seu successor, Pere Aragonès. “El president de la Generalitat –concloïa– té ara una gran decisió al davant: dirigeixes la separació de Catalunya o fas de crossa del govern espanyol?”

Per a Borràs, la manera de consensuar una estratègia pot ser començar per descartar “el que no funciona”. “No hi arribarem fent veure coses que no són”, advertia, com ara que l’Estat no té cap interès a abordar els problemes de fons. Segons Borràs, cal “refer l’aliança entre ciutadania i institucions”, ja que la primera ha de percebre que les segones estan al servei dels seus anhels, i no en són un obstacle. En aquest sentit, Torra també tenia clar quin és un altre obstacle: l’autonomia, que, això sí, diferenciava de l’autogovern. “L’autonomia és el monstre burocràtic que hem construït, de normes i lleis”, reflexionava; tota una estructura que “dificulta enormement” el pas que com a nació cal fer per assolir la independència.

Tot i que no va coincidir amb Torra i Borràs, i tampoc va passar per la UCE, el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, va protagonitzar ahir al vespre l’edició número 100 de L’Hora Solidària, un acte en solidaritat amb els represaliats que es va celebrar a l’ajuntament de Rià, molt a prop de Prada, que organitzava el Comitè de Solidaritat Catalana de Perpinyà. Entre el públic hi havia també l’exconseller a l’exili Lluís Puig.