Biden, ferm en la retirada

Només falta una set­mana per a la data límit de la reti­rada dels Estats Units de l’Afga­nis­tan, i no sem­bla que hi hagi res que pugui fer can­viar de parer al pre­si­dent dels EUA, Joe Biden. Hores després que els tali­bans mar­ques­sin com a “línia ver­me­lla” el com­promís nord-ame­ricà d’aban­do­nar Kabul el 31 d’agost, el man­da­tari nord-ame­ricà va asse­gu­rar que el com­plirà. De retruc, igno­rava les peti­ci­ons d’ali­ats com el Regne Unit, Ale­ma­nya o França d’ajor­nar la data per asse­gu­rar una reti­rada segura del per­so­nal que encara queda en ter­ri­tori afganès.

El ritme d’eva­cu­ació s’està acce­le­rant. Les últi­mes 24 hores els EUA han eva­cuat des de l’aero­port de Kabul més de 21.000 per­so­nes, un nivell molt més alt del pre­vist ini­ci­al­ment; la Casa Blanca ha comu­ni­cat a orga­nit­za­ci­ons d’ajuda a refu­gi­ats que cal­cula que s’haurà d’aten­dre prop de 50.000 afga­ne­sos.

No obs­tant això, els ali­ats euro­peus i les prin­ci­pals potències mun­di­als no cre­uen que seran capa­ces de reti­rar a tot­hom qui ho vul­gui, i així li ho van fer saber a Biden en una tro­bada vir­tual d’urgència del G7. El pre­si­dent del Con­sell Euro­peu, Char­les Mic­hel, va dir que explícita­ment s’havia expres­sat al líder nord-ame­ricà la pre­o­cu­pació de la UE sobre l’habi­li­tat de tenir èxit en el ter­mini esta­blert i que, per tant, s’ha de “pro­te­gir l’aero­port tant de temps com faci falta”.

El pre­si­dent dels EUA, com a res­posta i sense cedir a les pres­si­ons exter­nes i domèsti­ques, va dir que el pla con­ti­nua com estava pre­vist a l’inici. La reti­rada de tro­pes s’ha de com­ple­tar d’aquí a una set­mana, i tot indica que podria ser així. De fet, el Pentàgon ja ha començat a repa­triar les pri­me­res tro­pes, envi­ant el mis­satge que la missió defi­ni­ti­va­ment arriba a la seva fi.

Tot i això, Biden s’ha guar­dat una carta a la màniga per si ha de can­viar d’opinió a última hora, una petita escletxa per si ha de fer marxa enrere i no que­dar mala­ment: tot dependrà del risc i “l’incre­ment d’ame­na­ces” de grups ter­ro­ris­tes com Estat Islàmic (EI), així com de l’èxit de la “coor­di­nació con­ti­nu­ada” amb els tali­bans, que podrien modi­fi­car les deci­si­ons.

Un dels punts que farien cap­gi­rar les deci­si­ons de la Casa Blanca podria ser, per exem­ple, que els tali­bans no per­me­tin aban­do­nar l’Afga­nis­tan als afga­ne­sos amb per­mi­sos i visats per sor­tir. Una pre­o­cu­pació crei­xent després que el por­ta­veu talibà, Zabiu­llah Muja­hid, anunciés que tan­quen l’accés a l’aero­port de Kabul als afga­ne­sos. “No hau­rien d’ani­mar el poble afganès a aban­do­nar l’Afga­nis­tan”, es va quei­xar el por­ta­veu talibà, dient explícita­ment que “no estan a favor de dei­xar que els afga­ne­sos mar­xin” perquè el seu règim neces­sita gent qua­li­fi­cada; de retruc, pres­si­o­nava perquè les tas­ques d’eva­cu­ació s’atu­rin ben aviat, tot i que es cal­cula que encara hi ha milers de per­so­nes que volen aban­do­nar el país.

La Casa Blanca con­ti­nua fent mala­ba­ris­mes per no reconèixer ofi­ci­al­ment els tali­bans com a gover­nants de l’Afga­nis­tan, però els ges­tos de les últi­mes hores no fan res més que donar-los els galons de nous líders del país. Ahir es va saber que dilluns el direc­tor de la CIA, William Burns, va reu­nir-se en secret a Kabul amb el líder talibà, Abdul Ghani, en la tro­bada de més alt nivell entre l’admi­nis­tració de Biden i els tali­bans. Tota la situ­ació està fent créixer la crítica con­tra Biden, de qui es quei­xen que hagi legi­ti­mat indi­rec­ta­ment els tali­bans i de no haver tin­gut res­posta ade­quada a un des­ga­vell caòtic. Ahir, per exem­ple, es va fil­trar que fruit de la poca pre­pa­ració per mane­gar-ho tot, una de les bases mili­tars nord-ame­ri­ca­nes que acull vols d’eva­cu­ats afga­ne­sos estava en con­di­ci­ons insa­lu­bres, defi­ni­des pels matei­xos nord-ame­ri­cans com un “infern”.

Per la seva banda, l’alta comis­si­o­nada de l’ONU per als Drets Humans, la xilena Mic­he­lle Bac­he­let, va asse­gu­rar que té infor­mació prou veraç de les vio­la­ci­ons de drets humans que ja esta­rien come­tent els tali­bans, inclo­ent-hi “exe­cu­ci­ons sumàries” de civils i mili­tars de les for­ces de segu­re­tat afga­ne­ses que es ren­dei­xen. Per Bac­he­let, el res­pecte dels drets de dones i nenes és una “línia roja fona­men­tal” que no per­me­tran que se sobre­passi.