El principal obstacle a què s’enfronta la complicada operació d’evacuació de l’Afganistan, ara per ara, és el temps. La negativa del govern dels EUA de posposar la presència militar més enllà del 31 d’agost ha obligat tothom a afanyar-se en la retirada per complir la promesa, i fa evident que la tasca quedarà a mitges i milers d’afganesos es quedaran a terra.

La desesperació i el descontrol són clamorosos. Els EUA insisteixen que, després de la data establerta, els nord-americans ja no tindran la responsabilitat de gestionar el que passa a l’aeroport de Kabul –es parla que la part civil de l’aeròdrom podria estar sota control turc a partir del setembre–, i han advertit els aliats que han d’accelerar el procés d’evacuació, que hauria d’acabar abans de demà perquè les tropes nord-americanes tinguin temps de recollir equipament i armament i marxar dimarts de la setmana vinent. De fet, uns 300 soldats dels gairebé 6.000 que quedaven de l’últim desplegament ja han tornat a casa.

La pressió és màxima. Els britànics tenien previst acabar ahir mateix les seves tasques d’evacuació. Els alemanys, avui. Tothom accepta que encara que el pla continués al ritme actual uns quants dies més no seria suficient per treure tota la gent que es vol escapar. Molts afganesos comencen a resignar-se i a assumir que no podran fugir del règim talibà com els havien promès. Els EUA, a banda de voler complir la promesa feta als talibans, justifiquen les presses pel creixent temor a un atemptat d’Estat Islàmic. Es calcula que a l’aeroport s’hi deuen amuntegar més de 10.000 persones que intenten entrar en qualsevol avió. El president dels EUA, Joe Biden, vol evitar un daltabaix que elevi encara més el caos i faci que se li amunteguin encara més les crítiques que li arriben de totes bandes.

No resol l’angoixa el fet, segons van informar funcionaris alemanys, que els talibans hagin acordat que permetran l’evacuació d’afganesos amb permisos de països estrangers més enllà de la data límit del 31 d’agost. Bàsicament perquè el compliment i aplicació d’aquesta assegurança és un misteri.

Les informacions que arriben de l’Afganistan relaten desenes de casos de persones amb papers en regla bloquejats pels talibans, que ja comencen a complir l’amenaça de no deixar sortir cap ciutadà local. Un informe intern de l’ONU obtingut per Reuters, per exemple, explica la pallissa que va rebre un treballador de l’organisme amb la identificació corresponent quan intentava arribar a l’aeroport.

Experts en refugiats asseguren que més de 300.000 persones estan en risc de patir represàlies per la seva relació amb les forces internacionals. Un dels grups en més perill són les dones, que poden patir un retrocés monumental en els seus drets sota les lleis talibanes. Els nous líders afganesos, en l’intent de donar una nova imatge, van demanar a les dones que de moment no surtin de casa ni vagin a treballar, perquè no han tingut temps per “entrenar” els seus combatents sobre com tractar-les i temen que podrien assetjar-les o colpejar-les.

D’altra banda, el principal portaveu talibà, Zabihullah Mujahid, va dir a Efe que esperen tancar l’acord per a la creació d’un govern “inclusiu” abans de la sortida de les tropes internacionals, cosa que significaria el retorn consolidat al poder del règim talibà.

La cancellera Merkel va instar la comunitat internacional a mantenir el diàleg amb els talibans per “protegir al màxim possible el que s’ha aconseguit” en els darrers vint anys.