Mohammad no pot atendre el telèfon. Té un germà a l’aeroport de Kabul pendent de ser evacuat a l’Estat espanyol i li diuen que “hi ha problemes”. “He de mirar d’ajudar-lo”, respon angoixat abans de penjar. No és l’únic membre de la seva família que intenta desesperadament agafar un vol per sortir de l’Afganistan.

L’estrès entre la diàspora afganesa de Catalunya es dispara a mesura que s’acosta el 31 d’agost, la data límit per a l’evacuació. Hi ha molta por que l’últim avió internacional s’enlairi i deixi a terra milers d’afganesos amb la vida amenaçada pels talibans per haver treballat amb les forces estrangeres durant els vint anys d’ocupació del país.

Ahir, convocats per l’associació afganesa de Catalunya, membres de la comunitat afganesa residents a Catalunya i la resta de l’Estat espanyol es van manifestar a la plaça Sant Jaume de Barcelona per reclamar el suport del govern espanyol en l’evacuació i l’acollida de les seves famílies. Demanen esgotar tots els esforços per salvar tants compatriotes com es pugui. Fins dimarts, a la base militar de Torrejón de Ardoz (Madrid), punt d’arribada dels evacuats per l’Estat espanyol, havien aterrat més d’un miler d’afganesos. Ahir a la tarda va arribar un altre vol amb 292 més. En total, 1.040 afganesos evacuats per l’Estat espanyol han demanat protecció internacional o asil a l’Estat, segons dades del Ministeri de l’Interior. Es tracta de personal que ha col·laborat durant aquests anys amb l’ambaixada a Kabul o les missions militars –especialment traductors i intèrprets– i les seves famílies. La situació a la capital afganesa, però, complica molt les tasques d’evacuació, que duen a terme efectius dels exèrcits de l’aire i de terra espanyols. Els talibans rebutgen l’extensió de la data límit de sortida del país i dificulten l’accés de civils afganesos a l’aeroport. Molts d’aquests col·laboradors inclosos en la llista del Ministeri d’Afers Estrangers per ser portats a l’Estat espanyol no han pogut arribar ni tan sols a Kabul. “Traurem tanta gent com es pugui, mentre es pugui”, prometia dimarts la ministra de Defensa, Margarita Robles, que instava els elegits a portar banderes espanyoles o roba vermella “per identificar-los més bé”.

El dispositiu espanyol consta de tres avions militars A400M, un de medicalitzat, que cobreixen la ruta Kabul-Al Minhad (Dubai). D’allà, els refugiats són traslladats en un avió d’Air Europa contractat per Defensa amb destinació a Madrid. Arriben a la base aèria de Torrejón esgotats i amb alts nivells d’ansietat, segons explica personal de la Creu Roja i altres ONG humanitàries que els presten assistència. També desorientats, per les presses amb què han hagut d’abandonar el seu país, i lleugers d’equipatge. Carreguen afectacions físiques i psicològiques, preocupats pels familiars que han deixat enrere i per la situació al seu país. Els preocupa també el futur que els espera en la nova terra d’acollida, de la qual desconeixen les llengües i els costums.

Així que baixen de l’avió, se sotmeten a un test d’antígens de coronavirus i fan els tràmits d’identificació abans de ser traslladats a centres d’acollida arreu de l’Estat. Actualment, hi ha 470 afganesos en aquests centres repartits en dotze comunitats autònomes, segons el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.