Visi­ble­ment tocat i afe­blit per la mas­sa­cre de dijous a les por­tes de l’aero­port de Kabul, Joe Biden pro­me­tia ven­jança con­tra Estat Islàmic de Kho­ra­san (EI-K), la milícia res­pon­sa­ble de la matança de més d’un cen­te­nar de civils afga­ne­sos que inten­ta­ven fugir del país i de tretze sol­dats nord-ame­ri­cans. L’atemp­tat suïcida arriba com el colofó sag­nant d’una catastròfica reti­rada inter­na­ci­o­nal de l’Afga­nis­tan, un fet dramàtic que tindrà con­seqüències més enllà del tràgic balanç de morts.

Com era d’espe­rar, l’atac de Kabul –el més mortífer patit per les tro­pes dels EUA en l’última dècada– ha fet caure en picat la popu­la­ri­tat de Biden i ha reac­ti­vat les cri­des de l’opo­sició repu­bli­cana a posar en marxa l’impe­ach­ment, el procés de des­ti­tució pre­si­den­cial.

S’ha arri­bat a un punt d’inflexió. Tot i els errors de pla­ni­fi­cació i exe­cució del reple­ga­ment mili­tar, la Casa Blanca creia fins ara tenir el suport dels nord-ame­ri­cans al que, al cap­da­vall, era l’apli­cació del pacte sege­llat per Trump amb els tali­bans, el punt final anhe­lat d’una guerra inter­mi­na­ble que ha aca­bat en la der­rota dels EUA i el retorn dels tali­bans al poder. L’admi­nis­tració demòcrata inten­tava com­pen­sar el fracàs de la missió afga­nesa exhi­bint el com­pli­ment efec­tiu de la pro­mesa de reti­rada i l’èxit del pont aeri, que ha permès eva­cuar més de 100.000 per­so­nes en menys de dues set­ma­nes.

Però la mort dels sol­dats ho ha can­viat tot per a Biden, no només pel pes del sacri­fici de vides huma­nes que ha de car­re­gar, sinó perquè li com­plica el pla de girar full de manera defi­ni­tiva a la guerra de l’Afga­nis­tan. El mateix atemp­tat posa de mani­fest el perill que un Afga­nis­tan lliure de les tro­pes ocu­pants pugui con­ver­tir-se en san­tu­ari d’orga­nit­za­ci­ons ter­ro­ris­tes com EI-K o Al-Qaida i base de pla­ni­fi­cació d’atemp­tats a l’estran­ger.

La presència nord-ame­ri­cana podria con­ti­nuar, però ara sota altres for­mes. “A mesura que aca­bava la guerra de l’Afga­nis­tan, la CIA con­fi­ava a des­viar gra­du­al­ment el seu focus prin­ci­pal de la lluita con­tra el ter­ro­risme –una missió que, durant dues dècades, va con­ver­tir l’agència en una orga­nit­zació para­mi­li­tar cen­trada a per­se­guir i matar [sos­pi­to­sos]– cap a l’espi­o­natge tra­di­ci­o­nal con­tra potències com ara la Xina i Rússia”, expli­quen els experts en segu­re­tat Mark Maz­zetti, Julian E. Bar­nes i Adam Gold­man en un arti­cle a The New York Times. Però els fets han alte­rat els plans. “Com un forat negre amb la seva pròpia atracció gra­vi­ta­ci­o­nal, l’Afga­nis­tan podria tor­nar a arros­se­gar la CIA cap a una com­plexa missió de lluita con­tra el ter­ro­risme durant els pròxims anys”, hi afe­gei­xen.

En aquest sen­tit, els res­pon­sa­bles estratègics nord-ame­ri­cans esta­rien replan­te­jant la manera de con­tra­res­tar les noves ame­na­ces pro­ce­dents de l’Afga­nis­tan, però ara sense la cober­tura de tro­pes des­ple­ga­des sobre el ter­reny i sense poder con­fiar en la capa­ci­tat dels tali­bans per con­te­nir l’expansió de milícies rivals. Was­hing­ton reo­ri­enta l’estratègia per con­ti­nuar, en defi­ni­tiva, una guerra que sem­bla no tenir fi men­tre els afga­ne­sos s’enfon­sen en el caos i avan­cen a mar­xes forçades cap a un futur fosc i incert.