El president dels Estats Units, Joe Biden, va justificar ahir, en un discurs televisat, la caòtica retirada de les forces nord-americanes de l’Afganistan, vint anys després de la invasió, amb l’argument que el país ha de girar full de dues dècades de guerra i concentrar-se en els nous reptes que afronta el país en matèria internacional com ara la competència de la Xina i la relació amb Rússia.

Amb un retard molt criticat pels mitjans nord-americans, en la seva al·locució Biden va mirar de capgirar les crítiques a la improvisació dels darrers dies en l’evacuació de personal nord-americà i col·laboradors dels EUA de l’Afganistan i es va vantar d’haver estat el president que posava fi a “una guerra inacabable”, un fet que no havien aconseguit els seus tres predecessors a la Casa Blanca.

Sense esmentar-lo pel nom, Biden va recordar que va ser l’anterior president nord-americà, Donald Trump, qui va pactar una data de retirada de les tropes dels Estats Units amb l’Afganistan, l’1 de maig passat, un termini que no es va complir.

Davant les crítiques a l’evacuació massiva dels darrers dies, el mandatari va argumentar que haver-la començat abans, com li demanaven molts, hauria estat encara pitjor per als soldats nord-americans. Biden, que va recordar en diverses ocasions la seva condició de comandant en cap dels EUA, va advertir del risc que hauria suposat retirar miles de tropes al juny o al juliol, “en plena guerra civil.

El cap de la Casa Blanca va afirmar que els responsables militars nord-americans han estat treballant “24 hores al dia” des que els talibans van recuperar el poder a l’Afganistan per desallotjar tots els ciutadans nord-americans i els col·laboradors de Washington i que ho continuaran fent amb tots els qui ho demanin més enllà de la data del 31 d’agost. “No hem acabat la feina”, va recordar el mandatari.

El president nord-americà va mirar d’aportar un to didàctic a l’explicació dels perquès de la retirada abrupta d’una guerra costosíssima per als nord-americans, tant en termes de vides humanes com econòmics. Biden va remarcar que “l’obligació fonamental d’un president és defensar Amèrica”, no de les amenaces del 2001, sinó de les actuals.

En aquest sentit, el mandatari va recordar que els Estats Units van envair l’Afganistan, ara fa vint anys, no perquè hi tinguessin cap “interès vital”, sinó perquè era aquell país on la xarxa Al-Qaida d’Ussama ben Laden tenia la base des de la qual es van ordir els atemptats de l’11 de setembre del 2001 a nova York, Washington i Pennsilvània.

Els Estats Units –va dir Biden– continuaran combatent el terrorisme des de l’Afganistan i des d’on calgui, però no necessiten el “desplegament de forces terrestres” per fer-ho. “El món ha canviat”, hi va afegir, i Washington té altres eines per defensar la seva seguretat com ara els serveis d’intel·ligència, les sancions econòmiques i la diplomàcia. “No cal quedar-se una dècada més a l’Afganistan”, va resumir el president dels Estats Units, que va anunciar “un canvi d’era” en la política internacional de Washington.

De fet, la retirada total de les tropes nord-americanes de l’Afganistan havia estat una de les promeses de Biden durant la campanya per a les eleccions presidencials del novembre del 2020. Ningú no es podia imaginar, però, aleshores, que el replegament seria tan precipitat, després de la tornada triomfal dels talibans al poder i amb un balanç sagnant de soldats nord-americans morts en l’atemptat d’Estat Islàmic a l’aeroport de Kabul, als quals Biden va retre ahir un altre homenatge.