El preu de la llum ha batut tots els rècords al mes d’agost i a principis de setembre la tarifa del megawatt hora (MWh) al mercat majorista ha triplicat el que costava el setembre de l’any passat. En un any s’ha passat de 44,30 euros per MWh a 132,47 euros per MWh i el mateix govern de l’Estat preveu que s’acabarà aquest 2021 amb un increment global del 25%. Això afecta el 24% de la factura de la llum de prop de deu milions de llars a tot l’Estat, que són les que s’acullen a la tarifa regulada i que, malgrat els esforços de molts usuaris per intentar esquivar les hores punta, no han pogut evitar que la factura continuï desbordada.

Ha estat un estiu de successius màxims històrics que han agafat les entitats que lluiten pels drets del consumidors amb el peu canviat. El malestar és creixent i les organitzacions de consumidors no paren de rebre trucades demanant respostes. Des de l’Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC), però, el silenci és absolut i des de la Unió de Consumidors de Catalunya afirmen que estudiaran mobilitzacions però que de moment no ho han fet.

Només l’Associació de Consumidors i Usuaris en Acció (Facua) ha tingut una resposta més combativa. Va convocar concentracions de protesta el 15 de juliol i està preparant noves mobilitzacions davant l’increment progressiu del preu. El seu secretari general, Rubén Sánchez, explica que, malgrat que una part de l’increment del preu depèn de “la conjuntura internacional, on en dependre més del gas també pugen els drets d’emissió de CO2”, a l’Estat espanyol l’augment és més gran perquè “la hidràulica està absolutament disparada” i també perquè a l’Estat “no existeix un mecanisme de contenció de preus”. El preu majorista de la llum es decideix per hores en una subhasta a Europa. Sánchez explica que a Espanya el rebut es podria reduir si el govern “eliminés de la subhasta les energies hidràulica i nuclear”. Precisament ahir Podem va proposar, en la mateixa línia, establir un preu fix per al megawatt nuclear i un preu màxim per al megawatt hidroelèctric.

En espera de noves iniciatives governamentals i noves mobilitzacions, plataformes ciutadanes han començat a fer crides a les xarxes, entre altres una aturada de la llum de deu minuts, avui a les deu de la nit, “per demostrar que les companyies elèctriques no tenen el poder”.

A Catalunya, l’Aliança contra la Pobresa Energètica ja vaticina que la tardor serà calenta. La seva portaveu, Irene González, entén que aquest increment desproporcionat s’està produint a l’Estat espanyol “perquè el govern ha iniciat un procés de transició energètica i hi ha un qüestionament de les elèctriques”. González opina que darrere de l’augment hi ha “un pols de les elèctriques” i recorda també que la distribució està tota en mans d’Endesa, que té el monopoli.

Malgrat tot, González reconeix que en el tema de les companyies elèctriques a l’Estat “hi ha molta opacitat” i també processos d’investigacions oberts com el que porta a terme, a instàncies del govern, la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC).

L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) va advertir al mes de maig pujades de fins al 27% aprofitant el canvi de tarifa i ara la CNMC ja ha confirmat que ha detectat en alguns casos augments de fins al 30%.

En espera que es pugui modificar la fórmula establerta a les subhastes europees, González, igual que Sánchez, insisteix que el govern té “instruments a l’abast per reduir l’impacte sobre les famílies”. I especialment sobre les famílies més vulnerables. En aquest sentit, demanen una tarifa social, que la llei catalana 24/2015 s’estengui al conjunt de l’Estat per prohibir els talls i que se signin convenis amb les companyies elèctriques per condonar el deute a les famílies.