A les portes de la reunió de la taula de diàleg i del quart aniversari de l’1-O, el president de la Generalitat exiliat, Carles Puigdemont, va defensar ahir que la confrontació amb l’Estat espanyol “és una realitat inevitable” perquè Catalunya sigui reconeguda com a nació. En una carta a la ciutadania que semblava més la resposta a les declaracions de dijous passat del líder d’ERC, Oriol Junqueras, quan va dir des de Ginebra que la taula és l’“única manera d’obtenir el reconeixement internacional”, Puigdemont va advertir que sap “millor que mai quin és el camí” per assolir aquest reconeixement, i no passa per “dreceres edulcorades, suaus, innòcues”. “Al davant hi tenim Espanya, no el Canadà ni el Regne Unit. I l’Espanya d’avui, en la relació amb Catalunya, s’assembla a l’Espanya de sempre. Negació i càstig; amenaça i punició”, va escriure el 130è president.

En aquest enfrontament soterrat amb el soci de govern, Puigdemont va avisar que no es pot dedicar més temps a discutir “banalitats partidistes” ni “fer creure a la ciutadania” que arribarà un moment en què es reconeixerà la nació catalana “sense haver-la de lluitar des dels carrers, places i institucions del país”.

D’altra banda, després que l’exconsellera també exiliada Clara Ponsatí abandonés el govern del Consell per la República, presidit per Puigdemont, el líder de JxCat va fer una crida renovada a enfortir-lo per tal d’ajudar a “mantenir la dignitat” de l’1-O davant de tots aquells “que voldrien girar full”. Per Puigdemont, l’ens, que està a punt d’arribar als 100.000 adherits, contribueix a recordar a l’Estat espanyol “les seves vergonyes democràtiques” i que té un cap d’Estat “que va criminalitzar i excloure” milions de ciutadans amb el seu discurs del 3-O.

La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, va esquivar al migdia valorar la carta perquè en desconeixia “el contingut concret” i no volia entrar en “debats estèrils” sobre qui té raó dins de l’independentisme. Això sí, insistia en ara “anar a totes” a la mesa de diàleg i, alhora, es conjurava per fer pinya internament i reconstruir la unitat estratègica que, subratllava, ha de servir “per plantar cara a l’Estat i no a un company de viatge”. “No entenem les declaracions de gent que vol rebentar, menystenir o fer veure que la taula de negociació no és important”, concloïa més tard, genèricament.