SMI: recuperació per a les rendes més baixes
L’increment del salari mínim tradicionalment desplega un debat ideològic que defuig sovint la contrastació. Un referent interessant sobre els efectes de l’augment de l’SMI és Alemanya, on es va introduir el 2015 i on actualment es planteja un nou increment fins a arribar als 12 euros/hora. Les conclusions d’un informe recent de la Fundació Hans-Böckler, ens traslladen que aquest augment no tan sols no llastrarà la creació d’ocupació, sinó que comportarà un increment de la productivitat de l’1%, un creixement econòmic afegit de l’1,5% i una millora dels ingressos fiscals de més de mig punt del seu PIB. La millora que està en debat, i que beneficiarà de 8 a 10 milions de treballadors alemanys, per tant, no tan sols millorarà la situació de les rendes més baixes, sinó que, mitjançant l’increment del poder adquisitiu i de les cotitzacions i impostos, farà una aportació significativa a l’economia i a la sostenibilitat de l’estat del benestar.
En el nostre cas, l’increment de l’SMI, del 22,3% el 2019, no va suposar una baixada de l’ocupació abans de l’impacte de la covid, tot i que els seus efectes sobre la productivitat i l’economia no són fàcils de situar en el context de la pandèmia. El que sí que està prou contrastat és que aquesta nova crisi ha afectat especialment les rendes més baixes i que la dada avançada de l’IPC del setembre és del 3,3%. La inflació en productes i serveis bàsics (habitatge, llum...) és fins i tot superior i ha afectat significativament les persones treballadores amb salaris més baixos. Incrementar l’SMI és, per tant, en primer lloc, una necessitat per garantir la solvència de moltes llars treballadores, però comporta, a més, un impuls important a l’hora de transformar el teixit productiu i adaptar-lo en el marc del repte tecnològic i climàtic que afrontem.
Com mostra el cas alemany, l’efecte d’un increment de l’SMI sobre l’ocupació és la reducció d’oferta laboral d’empreses en sectors amb baixos salaris i baixa productivitat i el seu trasllat a sectors més productius. És, per tant, un escenari positiu en un moment de fortes inversions en el teixit productiu i on hi ha un consens ampli que la millora de competències de les persones treballadores esdevé clau. En aquest marc cobren actualitat les recomanacions de la comissió assessora per a l’anàlisi de l’SMI que va establir augments del 2% el 2021, del 4,1% el 2022 i del 4% el 2023. La senda d’ajust del salari mínim fins a complir el compromís contret amb la signatura de la Carta Social Europea i establir l’SMI en el 60% del salari mitjà, permet fer front a la pèrdua de cohesió social patida amb la pandèmia i acompanya els canvis que reclamen l’economia i el teixit productiu.