Els fraus a les empreses exportadores en operacions de compravenda internacionals són cada cop més freqüents i amb mètodes més sofisticats en què és molt difícil detectar l’engany. No obstant això, en la majoria de casos, el modus operandi és el mateix: empreses desconegudes que sol·liciten, mitjançant un correu electrònic, pressupost per a comandes de gran volum, urgents, amb pagament ajornat i amb destí a països de fora de la Unió Europea, principalment a Àfrica, l’Orient Mitjà i Àsia.

Els estafadors, per dur a terme el seu engany, utilitzen la informació comercial i els logotips d’una empresa real, així com les dades de persones que realment treballen en aquella empresa a la qual han suplantat la identitat. En comptades ocasions els estafadors discuteixen o negocien el preu, però si sol·liciten condicions d’entrega i de pagament favorables, és a dir, aquelles en què no es requereix la seva gestió directa per a la tramitació del transport i l’exportació, així com el pagament ajornat de la totalitat del preu. No obstant això, un cop s’han enviat i entregat les mercaderies al lloc de destí, totes les comunicacions amb les persones de contacte finalitzen i el client no paga la comanda. No és fins que l’empresa exportadora s’intenta posar en contacte amb l’empresa real mitjançant vies alternatives, que s’adona que ha sigut víctima d’una estafa quan aquesta li comunica que no té coneixement de l’assumpte, que no ha fet cap comanda i que no ha rebut res.

La víctima compta que té l’operació assegurada, però en posar en coneixement a l’asseguradora de la situació, en la gran majoria de casos, se li comunica que la seva pòlissa no cobreix operacions comercials fraudulentes. Encara que l’asseguradora hagi assegurat l’operació, ho fa tenint en compte la informació de l’empresa real a la qual s’ha suplantat la identitat i que acostuma a ser una empresa amb gran solvència mundial; ara bé, l’asseguradora no comprova si la comanda és real ni si, efectivament, l’ha efectuat l’empresa sobre la qual es demana cobertura creditícia.

A raó del que s’acaba d’exposar, és necessari que les empreses portin a terme certes mesures de prevenció i control que minimitzin el seu risc de ser víctimes de fraus comercials internacionals. Respecte a això, té molta rellevància la implementació de sistemes i programes de compliment legal i normatiu, també anomenats sistemes de compliance.

Mitjançant els sistemes de compliance, s’efectua una identificació i una avaluació dels riscos que existeixen i que poden sorgir en l’organització, i s’implanten de manera sistemàtica mesures dirigides a minimitzar els riscos detectats. Aquestes mesures de control, en el cas concret del frau en el comerç comercial, anirien encaminades a implantar, entre d’altres, protocols de presa de decisions dins l’organització, protocols de coneixement i acceptació de clients (Know Your Customer - KYC), protocols de prevenció de fraus i estafes informàtiques i protocols i procediments interns enfocats a la prevenció i l’actuació enfront del frau en el comerç internacional, en què s’establissin, per exemple, l’obligació de sol·licitar sempre en aquest tipus d’operacions un percentatge de pagament per avançat; consultar i demanar ajuda davant les oficines econòmiques i comercials d’Espanya a l’exterior sobre la identificació de les empreses amb les quals es vol portar a terme l’operació; comprovar que la persona amb la qual es parla és realment qui diu que és, trucant, per exemple, a un número de telèfon diferent del que consta al correu electrònic o des del qual es comuniquen amb l’empresa; contractar una pòlissa d’assegurança que cobreixi el risc de les operacions fraudulentes, etc.

En definitiva, és altament recomanable que les empreses que porten a terme operacions d’exportació implantin en la seva organització mesures de prevenció i actuació contra el frau en el comerç internacional a través d’un sistema de compliance viu i eficaç.