L’Hos­pi­tal Uni­ver­si­tari Vall d’Hebron ha trac­tat 200 paci­ents adults en estat crític amb oxi­ge­nació per mem­brana extra­corpòria (ECMO), una tècnica que oxi­gena la sang fora del cos quan els pul­mons o el cor no fun­ci­o­nen, durant els 5 dar­rers anys.

El gener del 2016 es va trac­tar el pri­mer paci­ent, de 63 anys i amb un tras­plan­ta­ment de pulmó, dins el pro­grama ECMO d’Adults. Dels paci­ents que s’han trac­tat des d’ales­ho­res, 90 tenien la Covid-19. Vall d’Hebron és un dels vuit hos­pi­tals d’Europa que ha donat més suports amb aquesta tècnica, que va començar a uti­lit­zar-se a Pedi­a­tria, i un dels cen­tres del món que ha fet més tras­llats ECMO en la pandèmia. La taxa de super­vivència dels paci­ents que reben aquest suport a l’hos­pi­tal és del 70%, supe­rior a la mit­jana mun­dial.

L’ECMO no és una tècnica que puguin rebre tots els paci­ents crítics. No cura i l’objec­tiu d’apli­car-la és alli­be­rar els pul­mons i/o el cor men­tre es tracta la pato­lo­gia i es resol. És el cas de la Covid-19, quan els òrgans estan tan infla­mats per l’agressió del virus que la ven­ti­lació mecànica resulta insu­fi­ci­ent per aju­dar a recu­pe­rar les fun­ci­ons dels pul­mons o del cor.

Aquesta tècnica s’uti­litza en casos crítics d’insu­ficiència res­pi­ratòria de paci­ents que no res­po­nen als trac­ta­ments con­ven­ci­o­nals o quan el cor no té força sufi­ci­ent per bom­bar la sang i no reac­ci­ona a les mani­o­bres de rea­ni­mació habi­tu­als. No és un trac­ta­ment específic, però per­met gua­nyar temps perquè el paci­ent es recu­peri de la pato­lo­gia men­tre la màquina assu­meix les fun­ci­ons dels òrgans vitals. Abans de la pandèmia, la sigla ECMO era des­co­ne­guda fora de l’ambi­ent hos­pi­ta­lari, però l’ús d’aquesta tècnica per trac­tar els paci­ents més greus amb Covid-19 l’han fet més cone­guda.

Els hos­pi­tals xine­sos van ser els pri­mers a uti­lit­zar-la per trac­tar paci­ents amb la Covid-19, si bé els pri­mers resul­tats, obtin­guts entre el març i l’abril del 2020, no van ser bons. “Poste­ri­or­ment, en casos assis­tits en cen­tres espe­ci­a­lit­zats com Vall d’Hebron, els resul­tats van millo­rar i aquesta tècnica va supo­sar una espe­rança per a algu­nes per­so­nes ingres­sa­des”, explica el doc­tor Jordi Riera, direc­tor del Pro­grama ECMO d’Adults de Vall d’Hebron, que és cen­tre de referència d’aquesta tècnica a l’estat. Ins­ti­tu­ci­ons com l’Orga­nit­zació Mun­dial de la Salut (OMS) o l’Orga­nit­zació per al Suport Vital Extra­cor­pori (ELSO) van reco­ma­nar uti­lit­zar la tècnica per a deter­mi­nants paci­ents amb insu­ficiència res­pi­ratòria aguda cau­sada per la Covid-19.

El doc­tor Riera rela­ci­ona els resul­tats d’ECMO a Vall d’Hebron amb l’entre­na­ment dels pro­fes­si­o­nals amb simu­la­dors, als pro­to­cols per garan­tir la segu­re­tat en l’assistència i a una meto­do­lo­gia que pri­o­ritza la recu­pe­ració fun­ci­o­nal dels paci­ents amb l’ajuda del pro­grama de fisi­o­teràpia UCI Viva. “Quan superen la fase aguda, en què els paci­ents estan en coma, els des­per­tem perquè puguin rea­lit­zar exer­ci­cis de fisi­o­teràpia i comu­ni­car-se amb la família. En aquesta fase, els paci­ents estan des­perts, men­gen, fan exer­cici i interac­ci­o­nen amb nosal­tres, men­tre espe­rem que els pul­mons tor­nin a fun­ci­o­nar, fins i tot amb un cami­na­dor espe­cial poden posar-se drets i pas­se­jar per l’UCI”, explica el doc­tor Jordi Riera, que és mem­bre del Comitè de Direcció d’Euro­ELSO.