La retirada precipitada dels Estats Units i els seus aliats de l’Afganistan vint anys després de la invasió i la tornada dels talibans al poder han deixat una sensació de fracàs que ha portat a qüestionar la conveniència d’aquella intervenció i ha fet témer la reorganització dels grups gihadistes al país asiàtic.

El president nord-americà, Joe Biden, va justificar la retirada de l’Afganistan amb l’argument que els Estats Units no necessiten tenir grans desplegaments de tropes a l’estranger per protegir el país perquè tenen altres eines com la tecnologia, els serveis d’intel·ligència i la diplomàcia.

Les explicacions de Biden poden semblar una excusa improvisada per tapar el fracàs de dues dècades de “guerra al terrorisme” que han costat milers de vides, però els experts en seguretat i defensa reconeixen que mantenir l’estratègia antiterrorista global no té sentit.

Jonathan Stevenson, expert en estratègia de defensa dels EUA, terrorisme i antiterrorisme de l’Institut Internacional d’Estudis Estratègics (IISS), veu “plausible un repunt del terrorisme transnacional contra objectius nord-americans i europeus”, però creu que els talibans no s’exposaran a permetre que l’Afganistan s’utilitzi com a plataforma per cometre atemptats de gran abast. El nou règim –explica– sap que durant els vint anys de presència a l’Afganistan els Estats Units han desenvolupat eines tecnològiques com ara els drons que poden utilitzar per neutralitzar futurs atacs.

En el mateix sentit s’expressa Daniel Egel, economista de la Rand Corporation, expert en insurgència i contrainsurgència, que està convençut que “els Estats Units i els seus aliats seran capaços d’evitar que l’Afganistan es converteixi en un santuari per a terroristes” que els pugui amenaçar com van fer l’11 de setembre. Egel creu que la coalició internacional que es va embrancar en la guerra de l’Afganistan l’any 2001 té instruments per combatre el gihadisme que inclouen múltiples eines com “les militars, però també diplomàtiques i financeres”.

A banda d’haver constatat que la fórmula de la invasió de països estrangers no aporta res a la prevenció d’atemptats en sòl nord-americà, els Estats Units i els seus aliats tenen altres prioritats en matèria de seguretat. Egel n’assenyala tres: el canvi climàtic i les “guerres per l’aigua” que pot comportar; els ciberatacs, que “tenen el potencial d’amenaçar la producció d’electricitat i energia, els sistemes d’aigua i altres infraestructures crítiques”, i l’eventual ús d’armes nuclears per part de règims com el de Corea del Nord.

Stevenson hi afegeix els perills de la salut pública global que ja ha demostrat la pandèmia de la Covid-19. Es tracta, com el canvi climàtic, de problemes globals que només es poden resoldre a través de la cooperació internacional i la implicació, sobretot, de les dues potències: els EUA i la Xina.