Aena no es planteja cap pla per ampliar l’aeroport del Prat que no comporti un allargament de la tercera pista cap a l’est, envaint la llacuna de la Ricarda. Perquè l’única alternativa seria créixer pel sud, on també hi ha zones naturals protegides –el Remolar-Filipines, al terme de Viladecans– i estan més properes al barri de Gavà Mar. O tornar a les pistes independents, que, malgrat ser el funcionament que recull el pla director vigent, va ser desestimat per Aena després del gran impacte sonor que l’obertura de la tercera pista va originar, el 2004, sobre els barris marítims de Gavà i Castelldefels. “No trobem cap més solució que no sigui l’afectació a la Ricarda mantenint les pistes segregades. Hi ha la possibilitat de tornar a les pistes independents, però no hi volem tornar”, van assenyalar ahir fonts del gestor aeroportuari. Ho van fer en una trobada amb mitjans de comunicació en què van anunciar la publicació al web corporatiu d’Aena dels documents amb què han treballat, des del 2019, per analitzar les diferents alternatives que havien de permetre el creixement de l’aeroport, un any en què la instal·lació es va apropar, amb 52,7 milions de passatges, a la seva capacitat màxima.

Un dels documents és una relació de les reunions que Aena va tenir amb administracions implicades i agents socials i econòmics. La primera reunió on es va abordar la necessitat de buscar solucions a l’imminent col·lapse va ser el 22 de novembre amb la Generalitat. L’última, el 21 de juliol d’enguany amb el Grup Tècnic de Treball, en què participa la Generalitat. En el recull no apareix la del 2 d’agost, on els governs català i espanyol van signar l’acord per a l’ampliació. “El projecte ha estat sempre el mateix: allargar la tercera pista cap a l’est i construir la terminal satèl·lit si es produeix aquest allargament”, segons les mateixes fonts. L’objectiu, van recordar, és arribar a les 90 operacions per hora –ara voregen les 80.

En la documentació que es va aportar en la reunió de la mesa tècnica del 8 de juliol amb representants de la Generalitat i els ajuntaments de Barcelona, Castelldefels, Gavà, Viladecans i Sant Boi ja es feia constar l’allargament de 500 metres de la pista, una xifra que no apareix al DORA –el Document de Regulació Aeroportuària 2022-2026, que ha ser aprovat pel Consell de Ministres abans del 30 de setembre–, on només es parla d’ampliar cap a l’est afectant zones de la Xarxa Natura 2000. També es feia constar la previsió del pressupost de les obres necessàries, 1.704 milions d’euros. Aena, però, no ha fet públiques les actes de les reunions.

El gestor aeroportuari argumenta la necessitat de l’ampliació en la voluntat de fer del Prat un hub i de les necessitats que això comporta. Les operacions de radi llarg necessiten les connexions amb vols de radi curt i mitjà en unes franges horàries concretes, perquè els temps de connexió entre els vols siguin “raonables i competitius”. Per això cal dotar el Prat d’una capacitat de fins a 90 operacions per hora. Aena calcula que la tendència de passatgers que passen pel Prat per connectar amb un altre vol vagi a l’alça –el 2015 era del 6% i el 2019, del 10%–. El 2025 s’hauria d’haver recuperat el volum de passatgers perdut per la pandèmia, i seria la data en què hauria d’estar aprovat el nou pla director de l’aeroport perquè les obres poguessin començar. Segons Aena, la transformació del Prat en un hub faria incrementar l’aportació al PIB del 6,8% actual al 8,9%.