0
Gran angular
Barcelona - 12 setembre 2021 2.00 h

Carme Torras

Premi Nacional de Recerca 'ex-aequo' 2020 per la FCRI

“El robot assistencial s’utilitzarà aviat en grans quantitats”

Els robots estan tenint una molt bona acceptació per part de la gent gran a qui ajuden
Catalunya està més ben posicionada que Àsia o els EUA en robòtica relacionada amb IA
- Barcelona

Desen­vo­lu­par robots cen­trats en les per­so­nes és l’objec­tiu de les inves­ti­ga­ci­ons que rea­litza l’equip que diri­geix Carme Tor­ras, matemàtica i escrip­tora, pro­fes­sora d’inves­ti­gació del CSIC i cap del grup de recerca en Per­cepció i Mani­pu­lació de l’Ins­ti­tut de Robòtica i Informàtica Indus­trial (CSIC-UPC). La seva car­rera científica, dedi­cada a la inter­secció entre robòtica i intel·ligència arti­fi­cial, i a la visió per com­pu­ta­dor i les xar­xes neu­ro­nals, l’ha por­tat a ser guar­do­nada amb el Premi Naci­o­nal de Recerca ex-aequo 2020, per la Fun­dació Cata­lana per a la Recerca i la Inno­vació (FCRI), un guardó que rebrà ofi­ci­al­ment l’octu­bre vinent.

L’equip que diri­geix cen­tra les inves­ti­ga­ci­ons en els robots col·labo­ra­tius. Què fan exac­ta­ment?
Ens cen­trem en els robots assis­ten­ci­als diri­gits a aju­dar els tera­peu­tes i cui­da­dors de per­so­nes grans. Un d’ells és un braç arti­cu­lat aco­mo­da­tici, que es deixa guiar suau­ment perquè a par­tir de les demos­tra­ci­ons que li fem les per­so­nes, ell pugui anar apre­nent. Ajuda a men­jar o a ves­tir-se, per exem­ple. Un altre robot té un aspecte més huma­noide, amb un cap que li per­met per­ce­bre i tenir expres­si­vi­tat per faci­li­tar la interacció amb l’usu­ari.
Són ginys de suport. No con­ce­ben els robots com a uni­tats autònomes que puguin pren­dre deci­si­ons per si matei­xes?
El robot no té experiència de vida i, per tant, no pot edu­car en valors ni pro­por­ci­o­nar con­fort afec­tiu, per exem­ple. Però com a suport als pro­fes­si­o­nals, s’han mos­trat molt vàlids.
La pandèmia els va fer fre­nar o acce­le­rar les inves­ti­ga­ci­ons?
D’una banda, ens va endar­re­rir el pro­jecte Clot­hilde, que té l’objec­tiu d’esta­blir les bases de la mani­pu­lació versàtil de roba per part dels robots. De l’altra, vam col·labo­rar amb la Fun­dació ACE, dedi­cada als paci­ents amb Alz­hei­mer, amb Sòcra­tes, un robot que aju­da­els tera­peu­tes en les tas­ques d’acom­pa­nya­ment als paci­ents durant els tallers de memòria.
I va tenir bona accep­tació entre els paci­ents?
Ens pensàvem que pro­vo­ca­ria estra­nyesa o rebuig, però va ser tot al con­trari. Els paci­ents interac­tu­a­ven afa­ble­ment amb el robot, que els guiava en els jocs.
Tenir l’ajut d’aquests ginys intel·ligents en residències de gent gran, cen­tres sani­ta­ris i de con­va­lescència, seria de gran ajuda. El preu és assu­mi­ble per a la sani­tat pública?
El cost de fabri­car aquests robots és alt i per això estem tre­ba­llant en la manera de fer-los més econòmics. Ara per ara, el cost es pot situar entre els 7.000 i els 50.000 euros. Però és clar que es reduirà i, a la llarga, s’uti­lit­za­ran en grans quan­ti­tats.
Cata­lu­nya és com­pe­ti­tiva pel que fa a la robòtica?
En la robòtica rela­ci­o­nada amb la intel·ligència arti­fi­cial, Cata­lu­nya està millor que Àsia o els Estats Units, on està més enfo­cada a la mecànica i a la rapi­desa de comer­ci­a­lit­zació. Europa, en aquest aspecte, és cap­da­van­tera. Però tenim un gran pro­blema: la retenció de talent. Hem de recu­pe­rar el per­dut i atreure’n de nou.
És una gran defen­sora de la intro­ducció de l’ètica en la tec­no­lo­gia. És essen­cial?
Abso­lu­ta­ment. Tant a Nord-Amèrica com a Europa es fa molt d’èmfasi en el desen­vo­lu­pa­ment ètic de la tec­no­lo­gia, en for­mar els qui la desen­vo­lu­pa­ran. En aquest sen­tit, vaig desen­vo­lu­par uns mate­ri­als per als estu­dis d’informàtica i engi­nye­ria, basats en la meva novel·la The Ves­ti­gial Heart, que em va publi­car MIT Pres­sel 2018. Ara hem adap­tat aquests mate­ri­als per a l’etapa de secundària. Són a la xarxa i es poden des­car­re­gar sense cost.
Què va ser pri­mer, la científica o l’escrip­tora?
Sem­pre m’ha agra­dat escriure i no estic d’acord a fer diferències entre lle­tres i ciències. A la uni­ver­si­tat, em vaig matri­cu­lar en matemàtiques i filo­so­fia.
En quina obra s’ha impli­cat més per­so­nal­ment?
A la novel·la La mutació sen­ti­men­tal pot­ser em vaig pre­gun­tar-me més seri­o­sa­ment cap a on anem amb la robòtica, com volem que sigui la soci­e­tat i com m’agra­da­ria que fos en el futur.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a