La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) publica cada any un informe anual relatiu a la seva activitat com a autoritat financera. En aquest sentit, resulta interessant analitzar algunes dades relatives a l’evolució del sector financer durant l’any de la pandèmia.

L’informe assenyala que aproximadament dos terços (67%) del negoci relacionat amb la prestació de serveis d’inversió a Espanya es correspon amb la banca comercial tradicional; només el terç restant (33%) es correspon amb “entitats independents” no relacionades amb la banca comercial. No obstant això, cal tenir en compte que dins d’aquest últim grup, la normativa financera (MiFID II) estableix una segona distinció entre “assessorament independent” (l’assessor recomana productes financers lliurement) i “assessorament no independent” (l’assessor pot recomanar dins d’un catàleg de productes financers determinat i/o rep retrocessions o comissions de les entitats titulars d’aquests productes). Aquesta dada dona peu a reflexionar sobre la falta d’oferta d’assessorament financer realment independent, màxim en el context actual de progressiva consolidació del sector bancari.

Aquesta situació contrasta amb la tendència creixent de creació de noves entitats dedicades a la gestió d’actius financers (SGIIC, SGEIC, vehicles autogestionats, etc.). Si bé aquestes entitats tenen limitada la comercialització directa dels seus productes a “inversors minoristes”, el Ministeri d’Economia ha proposat la modificació de la normativa d’inversió col·lectiva i de capital-risc perquè, amb certs condicionants, aquestes entitats puguin comercialitzar els seus propis productes financers a inversors particulars.

Afectarà aquesta proposta de modificació normativa la situació pseudooligopolística del sector bancari envers els serveis d’inversió i productes financers? Les dades oficials posen de manifest dues qüestions: primer, una de concreta, la necessitat d’adoptar mesures legislatives que permetin a altres actors entrar en aquest sector, de manera que augmenti l’oferta d’assessorament i productes financers realment independents i, segon, una de més genèrica, de promocionar l’educació financera en relació amb la gestió de l’estalvi.