El teletreball a la Unió Europea
Comencen a aparèixer dades sobre el que va ser una de les grans novetats durant els mesos de confinament que vam viure l’any passat: el treball en línia, més conegut com a teletreball, una manera de treballar que va continuar en una gran majoria de casos molt més enllà del període de confinament, i que es manté fins i tot ara, quan un gran nombre de companyies el volen incorporar a de manera més o menys extensa, i que ha tingut i té molts partidaris, tot i que també té detractors, tant entre les direccions de les empreses com entre els membres de les plantilles.
En termes psicològics i socials es continuarà parlant de les bondats i dels problemes del teletreball, però des d’una perspectiva de costos per a les empreses els enormes avantatges són evidents: de mitjana i complint la legislació al peu de la lletra, l’estalvi per cada lloc de treball operat en línia pot arribar a superar el 60%. Aquí no volem analitzar les implicacions microeconòmiques del teletreball, sinó un aspecte de les macroeconòmiques: el teletreball que es va implementar als països durant la fase de confinament, va tenir alguna relació amb el PIB per capita d’aquests països?
El gràfic adjunt mostra els països referenciats i expressats en números índexs en relació amb la mesura de la UE, la taxa de teletreball vigent al país i el PIB per capita de cadascun d’aquests països. (Font: Elaboració pròpia a partir de: “Taxa de teletreball”. Diari Ara,18-03-2021, PIB pc: Eurostat).
Les mitjanes de la UE tant en teletreball com en PIB per capita delimiten quatre quadrants: a l’inferior esquerre, es troben els països amb un PIB per capita inferior a la mitjana de la UE i amb una taxa de teletreball també inferior. En aquest quadrant hi ha Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya (PIGS). S’ha de destacar que la taxa de teletreball a Portugal se situa molt a prop de la mitjana de la UE.
En el quadrant inferior dret, corresponent a països amb una taxa de teletreball superior a la mitjana de la UE i un PIB per capita inferior, no hi ha cap país.
El quadrant superior esquerre l’ocupen països amb un PIB per capita superior a la mitjana i una taxa de teletreball inferior. Aquí se situa Alemanya.
Finalment, en el quadrant superior dret, hi ha els països amb una taxa de teletreball i amb un PIB per capita superiors a les mitjanes de la UE. Són França, Bèlgica, Àustria, Suècia, els Països Baixos, Dinamarca i el Regne Unit, que tot i que no és membre de la UE s’ha tingut en compte en aquesta anàlisi a efectes comparatius.
Les conclusions són evidents: una taxa de teletreball reduïda es correspon amb un PIB per capita reduït, i al contrari: en un país amb un PIB per capita elevat, la taxa de teletreball d’aquest país era, i és, elevada. Hi ha excepcions, com ara Alemanya, i zones grises, com ara Portugal, França i el Regne Unit.
La raó principal per la qual la relació entre PIB per capita i teletreball és elevada es deu al fet que un PIB per capita alt es correspon amb una productivitat alta que està generada per activitats tecnològiques i molt tecnològiques, moltes de les quals poden ser desenvolupades amb el teletreball. A més, els països del quadrant superior dret amb majors taxes de teletreball i el PIB per capita més elevat són d’una extensió reduïda, és a dir que són bastant homogenis, la qual cosa no passa amb Alemanya, on a pesar de tenir activitats molt tecnològiques i amb una molt elevada productivitat, també hi ha zones intensives en agricultura i productores de béns i serveis que no poden ser duts a terme a distància.
El problema el tenen Espanya i Grècia per l’enorme pes que el sector serveis de baix valor afegit i intensiu en factor de treball presencial, com el turisme, té en els seus PIB. També Itàlia, tot i que en aquest cas la distància tecnològica que separa les economies del nord i del sud és abismal.
La covid-19 no ha inventat el teletreball, però n’ha accelerat enormement la implantació i l’acceptació. Ja és un tòpic dir que ha arribat per quedar-se, tot i que això portarà unes conseqüències que no estaven previstes, com el declivi d’una sèrie d’activitats vinculades a la mobilitat d’uns treballadors que ja no es mouran o que ho faran molt menys.