La medalla d’honor del Parlament als represaliats per la causa independentista i les seves defenses jurídiques arran de l’1-O ja resta dipositada al Museu d’Història de Catalunya. Amb un acte celebrat ahir a l’auditori de la cambra catalana, la presidenta i les tres forces independentistes van voler expressar un reconeixement a les víctimes per la repressió de l’Estat espanyol, i també de la Generalitat, com es va denunciar, així com un agraïment a tots aquells que les van defensar.

L’atorgament de la medalla ha estat una decisió força polèmica, tal com la mateixa presidenta va admetre ahir, començant per la manca de consens polític que es registrava per primera vegada a l’hora de concedir la medalla. El PSC, Cs, el PP i Vox van renunciar a participar en l’acte al·legant que era una decisió que dividia la societat. Una crítica que les quatre forces polítiques mai van fer quan qui atorgava medalles era el govern espanyol a la Policía Nacional i la Guàrdia Civil, que van actuar amb violència contra els ciutadans durant l’1-O, tal com ahir els retreia la presidenta Borràs.

La concessió de la medalla, però, també va comportar fortes crítiques a la classe política independentista. El periodista Vicent Partal, encarregat de fer la glossa dels represaliats, els va fer la primera estirada d’orelles: “La classe política ens heu decebut, heu deixat molta gent a l’estacada”, va etzibar als parlamentaris encapçalats per la presidenta i també pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, assegut a primera fila amb la resta de membres del govern. En representació dels represaliats, Roger Espanyol també va ser molt crític exigint la rectificació del paper del govern català en els judicis. D’altra banda, l’activista Marcel Vivet, conjuntament amb 70 represaliats més, van rebutjar assistir a l’acte en considerar que es tractava d’una operació “estètica” i “simbòlica” mentre en els judicis continua actuant la Generalitat.

La polèmica i la crítica permanent per aquesta “incongruència” va ser entomada per la presidenta. En el seu discurs va voler fer una defensa aferrissada del caràcter simbòlic de la medalla i també de la força que conté tot símbol, com per exemple ha demostrat tenir “el llaç groc”, el “color groc” o “una pancarta”, recordava en referència a la inhabilitació del president Torra, assegut a la tercera fila de l’auditori, per no despenjar-la del balcó del Palau. “Per això, avui més que mai, faig una defensa dels símbols”, va exclamar. Amb tot, com a gest simbòlic “no us rescabalarà del dolor sofert i del castig que se us acabarà imposant”, va apuntar la presidenta, però sí que es va mostrar favorable al fet que serveixi per “visibilitzar el reconeixement de les institucions”, va afegir-hi.

Borràs també va afirmar que no els falta raó als crítics, i assegurava que és precisament la concessió de la medalla el que fa “agreujar aquesta incoherència” del paper de les institucions catalanes perquè al darrere de la decisió d’atorgar-los la medalla hi ha un “esperit de denúncia, crítica i autocrítica envers les nostres institucions i l’Estat de les autonomies”, explicava.

Borràs va aprofitar el seu discurs per instar el govern de la Generalitat a “fer possible” el que el mateix Parlament va aprovar fa unes setmanes: la retirada de les acusacions contra activistes independentistes. I també va atorgar un doble objectiu a la medalla: “Evitar la falsa normalitat que ens imposen a girar full quan la repressió no ha acabat”, lamentava. Per aquest motiu, va animar a continuar endavant i “culminar el que vam començar l’1-O ”.

I en vigília de la Diada i el mateix dia que Junts i ERC, i concretament la presidenta del Parlament i el president de la Generalitat tornaven a fer visible la seva guerra contínua per l’estratègia a seguir aquesta legislatura per aconseguir la independència, Borràs reiterava una crida a la “unitat”. “És el que ens va fer ser més forts l’1-O, recordem-ho per tornar-ho a ser”, va cloure.

L’acte, presentat per la periodista Txe Arana, també va comptar amb la intervenció d’Anna Llauradó, en representació de les defenses jurídiques que van ajudar de forma gratuïta els represaliats en els judicis. “Aquest acte té un gust agredolç, perquè estem aquí per uns fets que mai haurien d’haver ocorregut”, va dir. Llauradó va fer una crítica contundent contra la resposta judicial de l’Estat espanyol i la seva defensa de les forces de seguretat, que van vulnerar els drets més fonamentals dels ciutadans. “L’únic que van fer és exercir el seu dret de protesta”, va manifestar, i va demanar al govern que s’aparti com a acusació particular. D’altra banda, Español va assegurar que la concessió de la medalla als represaliats per l’1-O és valuosa “en tant que ens recordarà una historia que mereix ser conservada i convertir-se en exemple per a la ciutadana”. Español creu que la data uneix tots els ciutadans i, per tant, diu, “la resposta a la repressió també ha de ser unitària”.

El periodista Partal va ser l’encarregat de fer un petit resum de la història que s’amaga darrere dels prop de 4.000 represaliats arran de la celebració i organització de l’1-O, així com de les seves conseqüències que ha portat, a més d’ex alts càrrecs públics a l’exili i a la presó, milers de ciutadans anònims a veure retallada la seva llibertat. D’aquesta manera, Partal va recordar els membres dels Comitès en Defensa de la República (CDR) ingressats a la presó arran de l’operació Judes i sent acusats de terrorisme i tinença d’explosius, acusacions que encara perduren, o ciutadans que van seguir les protestes ordenades pel Tsunami Democràtic o que van participar en les protestes postsentència, alguns dels quals van ser extradits al Marroc, o ciutadans que van participar en els talls de la Meridiana. Partal admetia que la diversitat dels 4.000 represaliats, alguns dels quals no van voler assistir-hi, el va portar a reflexionar sobre el seu paper en l’acte. Tot i admetre la dificultat de participar-hi, assegura que ho va fer assumint “l’obligació personal” de llançar el missatge a la classe política que tenia al davant. “Ens heu decebut; heu deixat molta gent a l’estacada, ens heu pegat amb una Brimo que hauria d’estar dissolta des de fa temps, ens heu portat a judici i heu demanat anys de presó en nom de la Generalitat, heu deixat que la sobirania d’aquest Parlament hagi estat trepitjada”, va descarregar. “Fa quatre anys que no entenem l’espectacle que protagonitzeu”, va clavar.

A poques hores perquè comencés l’acte, una quinzena de grups de suport a represaliats i unes 70 persones a títol individual van emetre un comunicat denunciant “la hipocresia i el cinisme del Parlament i de la Generalitat”. Concretament en el comunicat mostraven el seu rebuig a un acte que “és un intent de rentar la cara a un govern que està sent responsable directe de la repressió cap al poble català”. Vivet, condemnat a cinc anys de presó per l’acusació de la Generalitat, argumentava que “un gest simbòlic té sentit si les accions l’acompanyen”. La CUP ahir va tornar a demanar al govern que actuï.