El president francès, Emmanuel Macron, inicia el nou curs en un moment de bonança política. La rentrée a França està marcada per la precampanya de les presidencials del 2022 i el dirigent parteix com el favorit d’aquests comicis. Un 40,75% dels francesos tenen una opinió positiva sobre ell, segons una mitjana de diferents sondejos recents feta pel Journal du Dimanche. Tot i que la majoria de la població continua sentint animadversió envers Macron, es tracta d’un dels nivells de popularitat més elevats des de la primavera del 2018, abans de l’esclat de la revolta dels armilles grogues.

El dirigent centrista “es troba en un moment favorable i, en canvi, les oposicions semblen incapaces d’organitzar-se”, explica a El Punt Avui el politòleg Christophe Bouillaud, professor a Sciences Po Grenoble. La dreta republicana continua buscant un candidat i dubta si fer unes primàries a les quals s’oposa el dirigent més ben situat d’aquest espai, l’exministre Xavier Bertrand. La divisió regna en l’esquerra i res fa augurar aliances entre formacions progressistes. La ultradretana Marine Le Pen es troba afeblida després dels pobres resultats del seu partit en les regionals del juny i per la competència interna del periodista Éric Zemmour i de Florian Philippot, l’exnúmero dos del Front National.

En canvi, Macron, segons Bouillaud, “disposa d’un nucli dur amb el 20% dels francesos als quals els van bé les coses; aquests han gaudit de l’estiu i de les vacances, així que es mostren satisfets de la seva gestió de la crisi sanitària”. Una base de simpatitzants que el fa ser competitiu en uns comicis marcats, de moment, per la fragmentació de les oposicions. “Encarna un Estat que ha sabut aplicar una política de vacunació i mantenir dempeus l’economia francesa”, hi afegeix el politòleg Luc Rouban, director d’investigacions en el CNRS.

De manera paradoxal, la pandèmia sembla haver afavorit el futur polític del president centrista. A diferència d’Angela Merkel o Boris Johnson, el mandatari francès no va viure un experimentar un augment espectacular de la popularitat quan va esclatar la crisi de la Covid-19. Ara, però, es veu beneficiat per la campanya de vacunació i l’aposta pel passaport sanitari. L’ús omnipresent d’aquest certificat va accelerar el ritme de les injeccions. Amb més del 65% de la població immunitzada, França és un dels països de la Unió Europea que més han vacunat, malgrat continuar darrere de Dinamarca, Portugal i l’Estat espanyol.

Macron espera, però, que la rentrée no estigui marcada únicament per la pandèmia i l’Afganistan. Ha començat el curs amb una visita molt mediàtica a Marsella, entre l’1 i el 3 de setembre. Allí va anunciar una sèrie de mesures, valorades en uns 1.500 milions d’euros, per combatre la inseguretat i la precarietat social en la segona ciutat del país, frenada pel tràfic de drogues i la desigualtat econòmica. Per una banda, va anunciar reforços policials i la instal·lació de càmeres de vigilància. Per l’altra, va prometre la renovació d’edificis, escoles i dels transports públics, encara que en l’àmbit social es va mostrar bastant menys concret.

“Macron intenta respondre a les dues principals demandes que hi ha actualment a França: el retorn de l’autoritat de l’Estat i de més protecció social”, recorda Rouban. D’aquesta manera, vol actualitzar la fórmula original del macronisme “d’unir el millor de l’esquerra i de la dreta”. Tanmateix, el principal obstacle per al dirigent centrista és “el seu propi activisme neoliberal”, defensa Bouillaud. De fet, el president dubta si ajornar la seva polèmica reforma de les pensions fins a un hipotètic segon mandat o bé aprovar-la en els pròxims mesos, la qual cosa podria desembocar en protestes multitudinàries.

Un empitjorament de la situació sanitària i l’obligació d’adoptar dures restriccions també podria suposar un obstacle per als seus interessos electorals. La cursa cap a l’Elisi no es decidirà fins a l’abril i estarà plena de revolts d’incerteses i sorpreses.