Política

Manifestació massiva enmig de la Covid i la crisi sobiranista

L’ANC assoleix l’objectiu de superar els 100.000 participants i exigeix a Aragonès que “faci la independència”

Paluzie i Cuixart reclamen de nou unitat estratègica davant un públic que critica els líders independentistes

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) se n’ha sortit. Sense cap altra expectativa per a la represa que assolir de nou la mobilització al carrer més gran possible, amb els partits independentistes dividits pel que fa a la diagnosi i a l’estratègia –això mostren dia rere dia en públic– i partint de previsions inicials de només desenes de milers de participants, la manifestació d’enguany ha desbordat el perímetre amb 400.000 persones segons l’ANC, i 108.000 segons la Guàrdia Urbana. La xifra de l’organització se situa força per sobre del que s’esperaven i la de la policia local de Barcelona també suposa per a l’ANC un objectiu aconseguit. Tret que es vulgui fer la comparació extemporània amb el milió de persones d’anys passats, és un objectiu aconseguit perquè no es pot assimilar a cap manifestació a Europa enmig de la pandèmia de Covid-19.

Agraïment per l’assistència

“Ho heu tornat a fer vosaltres quan ningú no hi creia”, es felicitava la presidenta de l’ANC. El president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Jordi Gaseni, va celebrar les xifres d’assistència amb un “Que es fotin” dedicat a l’Estat espanyol i als que esperaven una punxada majúscula. I donava les gràcies als assistents: “Especialment aquest any, perquè ens costa moltíssim quan les coses no surten com ens agradaria.”

Jordi Cuixart, sens dubte el líder més ovacionat aquest 11-S, considerava motiu d’“orgull i autoestima” el fet d’haver aconseguit, de nou, una manifestació multitudinària en les circumstàncies polítiques i sanitàries dels darrers dos anys.

Crida a la unitat

Políticament, la crida a la unitat dels partits va ser compartida entre els tres oradors. Gaseni, alcalde d’ERC, va fer autocrítica i va reconèixer que “sempre hem de prendre nota” del que va qualificar d’“alts i baixos” d’aquests darrers anys. Fent una crida a la “unitat civil” i a l’“entesa política”, el líder municipalista va demanar “reforçar les majories” en sintonia amb l’estratègia del seu partit i “moure’ns tots i totes a la vegada, a l’una, amb força i determinació”, dirigint-se a tots els partits i entitats.

Cuixart defensava el dret a l’autodeterminació afirmant que “mai renunciarem als drets civils i polítics del poble de Catalunya” i advertia que “sense lluita no hi haurà cap conquesta col·lectiva”. Lluitem i guanyem la independència era el lema de l’ANC per a la manifestació d’enguany. Cuixart advertia els partits que “els interessos de part” no poden amagar “victòries col·lectives”, però, admetent també l’estat d’ànim negatiu de l’independentisme de base, assenyalava el principal “repte col·lectiu” segons ell: “Transformar tota la frustració.” També davant d’un Estat espanyol que no permet decidir democràticament en un referèndum, citava abans de concloure: “Ens hem adonat que, si volem viure en democràcia, necessitem la independència.” Cuixart concloïa que l’Estat espanyol no té cap projecte per a Catalunya i posava l’exemple de la llei mordassa, “que han estat incapaços de retirar”, i de l’encariment sense control del preu de l’electricitat. I exigia una vegada més, com tants cops es va repetir, una “estratègia compartida” dels partits: “S’han de posar d’acord una vegada per totes.”

“Faci la independència”

Més enllà de la unitat, Paluzie posava l’accent en l’exigència repetida per la seva organització: cal fer efectiva la independència. Ho qualificava ahir de qüestió de “drets i fets”. El dret d’autodeterminació que, sosté, té Catalunya com a “nació històrica”, però també basant-se en les majories parlamentàries des del 2012, i que, en les darreres eleccions, suposen més del 50% dels vots independentistes i més del 60% de favorables a l’autodeterminació.

Però advertia els dirigents polítics i institucionals que aquest dret “s’exerceix, no es pidola” i, en una referència gens habitual al líder del PSC català, Salvador Illa, replicava que “l’1-O és el fet més important que ha passat en aquest país en els darrers 300 anys” –el líder socialista, recordem-ho, va sostenir recentment que els darrers deu anys han estat els pitjors de Catalunya en tres segles.

Recordant que l’expresidenta de l’ANC Carme Forcadell va dir “posi les urnes” al president Mas pel 9-N, ahir Paluzie va reclamar al president Aragonès: “Faci la independència!” Només així, hi afegia, l’ANC serà al costat del govern.

Paluzie es va adherir al crit d’“Ho tornarem a fer” de Cuixart i va reclamar, també ella, “unitat estratègica” als partits independentistes i “prou retrets, prou desconfiança”. La líder de l’ANC va instar l’executiu d’ERC i Junts per Catalunya a “aprofitar tots els marges que té per avançar en sobirania”, ja sigui en l’àmbit fiscal o en l’energètic, així com a preparar-se “per a la ruptura” i a “deixar d’exercir l’acusació particular en tants casos sense proves”, amb referència a acusats d’aldarulls en protestes independentistes. Paluzie va tancar els parlaments de la mobilització amb un “Persistirem i persistirem fins a guanyar”.

La marxa

Abans que es formés la capçalera al punt de Via Laietana situat per sota de la plaça Urquinaona, ja era evident que desenes de milers de persones no havien fet cas de la recomanació d’ubicar-se en determinats trams del carrer Pau Claris per evitar aglomeracions i bloquejos. Molts carrers adjacents a Pau Claris i Via Laietana i aquesta mateixa via ja estaven ocupats per milers de persones, de manera que la capçalera no seria ja el front de la mobilització fins a arribar al Pla de Palau. Finalment, la capçalera, amb Paluzie; el president d’Òmnium i el vicepresident, Marcel Mauri; el president de l’AMI, i altres cares conegudes com ara la presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, Mònica Roca, i els activistes Lluís Llach i Pep Cruanyes, va poder enfilar l’avinguda Marquès de l’Argentera al capdavant de tot fins a arribar a l’escenari dels parlaments. Havia començat a avançar a les 17.14 a prop de la comissaria de la Policía Nacional de Via Laietana, amb crits ambientals d’“1 d’octubre, ni oblit ni perdó” i “Fora les forces d’ocupació” per part de la gent que desbordava la calçada i ocupava les voreres i els carrers adjacents al darrere del cordó de seguretat que feien avançar els voluntaris de l’ANC.

L’entrada de Cuixart a la capçalera mereix un comentari a banda per l’ovació general. S’hi va afegir un cop ja formada accedint-hi pel cordó davanter i flanquejat per una estelada i per una bandera republicana. Cuixart no es va estalviar davant les càmeres una abraçada efusiva amb Paluzie abans d’ocupar el lloc al seu costat.

En el primer tram, força pancartes de Procés Constituent, moltes pancartes de mà amb el lema Exigim la independència i crítiques previsibles enmig de l’ambient de decepció per la divisió dels partits independentistes. Al president Aragonès li cantaven en algun tram “Puigdemont, el nostre president”, es carregava contra el diàleg amb el govern espanyol i a la capçalera també l’escridassaven des de les voreres en algun moment. El grupuscle Donec Perficiam, d’unes desenes de persones, amb el lema Prou traïdors, es plantava a contracorrent de la capçalera a l’altura de la plaça de l’Àngel per encendre un parell de bengales i cridar “Els carrers seran sempre nostres” i “Botiflers!”, sense impedir, però, que la marxa continués carrer avall.

També a la prefectura de la Policía Nacional hi va haver algun moment de més tensió amb el llançament inicial de rotllos de paper higiènic per part de gent situada en trams posteriors de la manifestació. De fet, mentre la capçalera arribava a Pla de Palau, la Via Laietana i la plaça Urquinaona encara eren plenes de manifestants. Més tard, acabada oficialment la manifestació de l’ANC, hi va haver aldarulls amb algun ferit davant la comissaria.

LES FRASES

Ho heu tornat a fer vosaltres quan ningú no hi creia [...]. President, faci la independència!
Elisenda Paluzie
presidenta de l’assemblea nacional catalana (ANC)

LES XIFRES

Ens hem adonat que, si volem viure en democràcia, necessitem la independència
Jordi Cuixart
president d’òmnium cultural
108.000
manifestants
és la xifra que va fer pública la Guàrdia Urbana de Barcelona.
400.000
manifestants
és la xifra que va donar a conèixer l’Assemblea Nacional Catalana (ANC).

Dos detinguts per la comissaria

Els incidents davant de la comissaria de la Policía Nacional es van saldar amb dues persones detingudes: l’una, per desordres públics, i l’altra, per atemptat a l’autoritat. Durant la manifestació, diversos grups es van anar aturant davant de la comissaria per llançar-hi paper higiènic. Els llançaments de pintura i objectes es van anar incrementant fins que un doble cordó dels Mossos d’Esquadra va dispersar l’atac. Però, en desfer-se el dispositiu policial extra, el grup que s’havia desplaçat a la plaça Urquinaona hi va tornar amb llançaments de pedres i altres objectes, fins que els agents antidisturbis els van dispersar. En aquestes corredisses van ser detingudes les dues persones.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.