Agraïment per l’assistència

“Ho heu tornat a fer vosaltres quan ningú no hi creia”, es felicitava la presidenta de l’ANC. El president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Jordi Gaseni, va celebrar les xifres d’assistència amb un “Que es fotin” dedicat a l’Estat espanyol i als que esperaven una punxada majúscula. I donava les gràcies als assistents: “Especialment aquest any, perquè ens costa moltíssim quan les coses no surten com ens agradaria.”

Jordi Cuixart, sens dubte el líder més ovacionat aquest 11-S, considerava motiu d’“orgull i autoestima” el fet d’haver aconseguit, de nou, una manifestació multitudinària en les circumstàncies polítiques i sanitàries dels darrers dos anys.

Crida a la unitat

Políticament, la crida a la unitat dels partits va ser compartida entre els tres oradors. Gaseni, alcalde d’ERC, va fer autocrítica i va reconèixer que “sempre hem de prendre nota” del que va qualificar d’“alts i baixos” d’aquests darrers anys. Fent una crida a la “unitat civil” i a l’“entesa política”, el líder municipalista va demanar “reforçar les majories” en sintonia amb l’estratègia del seu partit i “moure’ns tots i totes a la vegada, a l’una, amb força i determinació”, dirigint-se a tots els partits i entitats.

Cuixart defensava el dret a l’autodeterminació afirmant que “mai renunciarem als drets civils i polítics del poble de Catalunya” i advertia que “sense lluita no hi haurà cap conquesta col·lectiva”. Lluitem i guanyem la independència era el lema de l’ANC per a la manifestació d’enguany. Cuixart advertia els partits que “els interessos de part” no poden amagar “victòries col·lectives”, però, admetent també l’estat d’ànim negatiu de l’independentisme de base, assenyalava el principal “repte col·lectiu” segons ell: “Transformar tota la frustració.” També davant d’un Estat espanyol que no permet decidir democràticament en un referèndum, citava abans de concloure: “Ens hem adonat que, si volem viure en democràcia, necessitem la independència.” Cuixart concloïa que l’Estat espanyol no té cap projecte per a Catalunya i posava l’exemple de la llei mordassa, “que han estat incapaços de retirar”, i de l’encariment sense control del preu de l’electricitat. I exigia una vegada més, com tants cops es va repetir, una “estratègia compartida” dels partits: “S’han de posar d’acord una vegada per totes.”

“Faci la independència”

Més enllà de la unitat, Paluzie posava l’accent en l’exigència repetida per la seva organització: cal fer efectiva la independència. Ho qualificava ahir de qüestió de “drets i fets”. El dret d’autodeterminació que, sosté, té Catalunya com a “nació històrica”, però també basant-se en les majories parlamentàries des del 2012, i que, en les darreres eleccions, suposen més del 50% dels vots independentistes i més del 60% de favorables a l’autodeterminació.

Però advertia els dirigents polítics i institucionals que aquest dret “s’exerceix, no es pidola” i, en una referència gens habitual al líder del PSC català, Salvador Illa, replicava que “l’1-O és el fet més important que ha passat en aquest país en els darrers 300 anys” –el líder socialista, recordem-ho, va sostenir recentment que els darrers deu anys han estat els pitjors de Catalunya en tres segles.

Recordant que l’expresidenta de l’ANC Carme Forcadell va dir “posi les urnes” al president Mas pel 9-N, ahir Paluzie va reclamar al president Aragonès: “Faci la independència!” Només així, hi afegia, l’ANC serà al costat del govern.

Paluzie es va adherir al crit d’“Ho tornarem a fer” de Cuixart i va reclamar, també ella, “unitat estratègica” als partits independentistes i “prou retrets, prou desconfiança”. La líder de l’ANC va instar l’executiu d’ERC i Junts per Catalunya a “aprofitar tots els marges que té per avançar en sobirania”, ja sigui en l’àmbit fiscal o en l’energètic, així com a preparar-se “per a la ruptura” i a “deixar d’exercir l’acusació particular en tants casos sense proves”, amb referència a acusats d’aldarulls en protestes independentistes. Paluzie va tancar els parlaments de la mobilització amb un “Persistirem i persistirem fins a guanyar”.

La marxa

Abans que es formés la capçalera al punt de Via Laietana situat per sota de la plaça Urquinaona, ja era evident que desenes de milers de persones no havien fet cas de la recomanació d’ubicar-se en determinats trams del carrer Pau Claris per evitar aglomeracions i bloquejos. Molts carrers adjacents a Pau Claris i Via Laietana i aquesta mateixa via ja estaven ocupats per milers de persones, de manera que la capçalera no seria ja el front de la mobilització fins a arribar al Pla de Palau. Finalment, la capçalera, amb Paluzie; el president d’Òmnium i el vicepresident, Marcel Mauri; el president de l’AMI, i altres cares conegudes com ara la presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, Mònica Roca, i els activistes Lluís Llach i Pep Cruanyes, va poder enfilar l’avinguda Marquès de l’Argentera al capdavant de tot fins a arribar a l’escenari dels parlaments. Havia començat a avançar a les 17.14 a prop de la comissaria de la Policía Nacional de Via Laietana, amb crits ambientals d’“1 d’octubre, ni oblit ni perdó” i “Fora les forces d’ocupació” per part de la gent que desbordava la calçada i ocupava les voreres i els carrers adjacents al darrere del cordó de seguretat que feien avançar els voluntaris de l’ANC.

L’entrada de Cuixart a la capçalera mereix un comentari a banda per l’ovació general. S’hi va afegir un cop ja formada accedint-hi pel cordó davanter i flanquejat per una estelada i per una bandera republicana. Cuixart no es va estalviar davant les càmeres una abraçada efusiva amb Paluzie abans d’ocupar el lloc al seu costat.

En el primer tram, força pancartes de Procés Constituent, moltes pancartes de mà amb el lema Exigim la independència i crítiques previsibles enmig de l’ambient de decepció per la divisió dels partits independentistes. Al president Aragonès li cantaven en algun tram “Puigdemont, el nostre president”, es carregava contra el diàleg amb el govern espanyol i a la capçalera també l’escridassaven des de les voreres en algun moment. El grupuscle Donec Perficiam, d’unes desenes de persones, amb el lema Prou traïdors, es plantava a contracorrent de la capçalera a l’altura de la plaça de l’Àngel per encendre un parell de bengales i cridar “Els carrers seran sempre nostres” i “Botiflers!”, sense impedir, però, que la marxa continués carrer avall.

També a la prefectura de la Policía Nacional hi va haver algun moment de més tensió amb el llançament inicial de rotllos de paper higiènic per part de gent situada en trams posteriors de la manifestació. De fet, mentre la capçalera arribava a Pla de Palau, la Via Laietana i la plaça Urquinaona encara eren plenes de manifestants. Més tard, acabada oficialment la manifestació de l’ANC, hi va haver aldarulls amb algun ferit davant la comissaria.