Amb l’Anna Gironella Delgà, arxivera de l’ Arxiu Municipal de Girona i medievalista, compartim, per generació, la lectura infantil de L’ocell de foc de l’Emili Teixidor. Recordem fins i tot tenir a les mans de nenes la mateixa edició publicada a la col·lecció Vaixell de Vapor. Em destaca la novel·la de l’aprenent de trobador per l’empremta deixada quan li demano el motiu, el perquè de l’interès en la recerca històrica en l’edat medieval, una època que, en general i amb molts prejudicis, es veu fosca i negra i alhora plena de mites romàntics. Quan anomena L’ocell de foc jo pensava més en el sediment que deixen les sessions de cinema de dissabte a la tarda amb un Robin Hood, polit i amb mitges verdes, o un Ivanhoe d’armadura platejada i resplendent pel tecnicolor i sempre la Lady Marian de torn esperant l’heroi. Són les idees preconcebudes, també des de la perspectiva de gènere, d’una llarga edat mitjana en què les dones es pressuposen tancades, sotmeses, dependents, explotades; poc més que una propietat més de l’home. “En els segles XI i XII hi ha dones que compren i llauren noves terres, porten els castells quan els marits són fora; és l’època d’Ermessenda, i com ella n’hi ha d’altres. Són dones poderoses que no viuen a l’ombra”, m’explica Gironella a propòsit de la conferència que fa aquesta tarda al Museu d’Història de Girona i que inaugura el cicle Parlem d’elles: dones i històries. Apriorismes de gènere i també de classe. Hi ha dames nobles emprenedores i pageses amb empenta. Gironella cita la documentació existent sobre arrendaments de terres i lleis que atribueixen a les dones la capacitat per actuar de forma independent: “Tot i el context patriarcal, les dones tenen estratègies per moure’s, defensar el seu patrimoni, i per no viure sotmeses.” El fil de la conferència d’avui serà el monestir de Sant Daniel com un espai de creació i el paper de les abadesses i de les dames protectores més enllà del rol de benefactores: “Són testimonis per no fer-nos petites, malgrat les circumstàncies.” Anoto aquesta reflexió, que es reflecteix com un mirall i t’il·lumina el dia gris, al final de la conversa que em remet a les classes de la professora Amparo Moreno a la Facultat de Periodisme de la UAB quan, a finals dels anys noranta, ens parlava de l’arquetip viril, omnipresent en la història, i ens instava a qüestionar Robin Hood i a explicar la vida de Lady Marian.