La que havia de ser la legislatura de l’FP, com li agrada dir al conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, comença amb “una situació alarmant, amb manca de recursos, centres sense reforços per la Covid, una reforma de l’FP en situació irregular i un dèficit estructural de places públiques”. Així ho va denunciar ahir Rodrigo Plaza, responsable d’FP de la federació d’educació de CCOO, que no es va mostrar sorprès per la situació que s’ha viscut els últims mesos, en què el sistema no ha pogut absorbir l’excés de demanda.

Segons Plaza, cal que s’aportin ja els 44 milions previstos enguany en el pla de modernització de l’FP per pal·liar la manca de places estructural. Des que es va aprovar la LEC, el 2009, “l’alumnat matriculat a FP s’ha incrementat més del 70%, però no s’ha modificat la distribució entre els centres segons la titularitat, on hi ha un desequilibri”. Aquest es manifesta, segons va dir, en el fet que només el 68% de l’alumnat de cicles de grau mitjà i el 58% de superior tenen plaça pública, un percentatge que s’inverteix a la ciutat de Barcelona, on només quatre de cada deu alumnes tenen plaça pública. Això ha fet disparar la demanda de l’educació a distància i privada.

Una de les sortides que ha donat el departament per solucionar l’excés de la demanda ha estat obrir 68 nous grups presencials, ampliar la capacitat d’alguns grups i de la matrícula de l’Institut Obert de Catalunya (IOC), l’únic públic a distància. CCOO alerta que amb aquestes mesures “14.000 alumnes i més de mil docents estaran en aules sobresaturades”, ja que 433 grups tindran 33 alumnes. A l’IOC les aules seran de 90 alumnes, un excés que pot motivar l’abandonament prematur de molts si no hi ha un bon acompanyament. “Hi ha 14.000 alumnes sense plaça presencial”, va alertar Plaza.